Govern obre la porta a una contribució pública al fons salarial que imposaria l’acord amb la UE

Espot manté que la bossa que s’hauria de crear per garantir el pagament de sous en el cas de la fallida d’empreses seria de “sentit comú” que s’alimentés a partir d’una “certa corresponsabilitat” entre patronal i treballadors

La reunió s'ha fet en una de les sales del centre esportiu del Pas de la Casa.
La reunió s'ha fet en una de les sales del centre esportiu del Pas de la Casa. SFGA / CEsteve

Si mai l’associació amb la Unió Europea (UE) acaba sent efectiva, el fons salarial que Europa imposa per garantir el pagament de sous i altres obligacions empresarials que es puguin deixar desateses en cas de fallida podria rebre una contribució pública. O almenys aquest és el pensament, a data d’avui, del Govern, segons que ha expressat el màxim responsable governamental, Xavier Espot, durant la reunió pública sobre l’acord d’associació que s’ha fet aquest vespre al Pas de la Casa.

Davant un públic molt ‘familiar’, el cap de Govern i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, han fet la cinquena de les vuit trobades amb la ciutadania que s’han programat just després que s’hagi tancat el text definitiu de l’acord negociat amb la Comissió Europea. Al Pas de la Casa, qüestions com les franquícies o la transitòria del tabac hi han aparegut. També temàtiques com les connexions viàries i la seva millora. També s’ha demanat per les oportunitats laborals que pot suposar el pacte amb Europa o si hi haurà alteracions en la fiscalitat ni que sigui per la pressió que exerceixin altres països. 

El cap de l’executiu ha afirmat que l’acord “no estableix com s’ha de finançar aquest fons, i segurament haurem de decidir en base a la concertació social”

Un dels aspectes al qual s’ha referit una mica més que altres dies el cap de Govern ha estat el referent al fons salarial, una mena de fons de solidaritat per cobrir incidències en cas de fallides empresarials. Espot ha afirmat que l’acord “no estableix com s’ha de finançar aquest fons, i segurament haurem de decidir en base a la concertació social”. Encara ha anat una mica més enllà i el mandatari executiu ha recordat que “no diu que no hi pugui haver una part de finançament públic”. En tot cas, el fons no està gens clar que el financi totalment l’empresariat com passa normalment arreu.

En el pensament del màxim responsable de Prat de la Creu, que ha deixat clar que “és un fons que no va a les arques públiques”, i tibant del “sentit comú”, ha vingut a dir que “segurament caldria establir una certa corresponsabilitat” com ja passa, per exemple, en la Seguretat Social. I que el fons fos alimentat per la contribució de la part patronal i la dels treballadors. Espot ha parlat d’una “solució ponderada, equilibrada”, deixant la porta oberta a si des de les arques públiques també s’hi pot contribuir per no carregar encara més els costos socials de les empreses, que ja en tenen prou, ha vingut a dir el cap de l’executiu.

FRANQUÍCIES I TABAC

Sobre les franquícies, el cap de Govern ha explicat que les actuals especificitats que garanteix l’acord duaner de la dècada de 1990 es mantindran perquè s’incorporen a l’acord, fet que dona una major seguretat. Atorga “una estabilitat a llarg termini”, ha remarcat Espot, que ha recordat que les franquícies permeses a Andorra són tres vegades superiors a les franquícies que es permeten als estats tercers. 

També Espot ha explicat que quan s’esgoti la transitòria de 30 anys negociada per al tabac “no haurem d’alinear el preu al dels altres països”. En aquest sentit, Landry Riba ha precisat que la transitòria només està “vinculada als drets de duana” i quan acabi aquest termini “no ens hem d’indexar” als preus dels veïns. Ara bé, és evident que ningú pot pronosticar quina evolució tindran els preus del tabac les properes tres dècades. A més, han recordat els dos dirigents governamentals, la tendència a nivell d’importació va clarament a la baixa, i també, doncs, la recaptació estatal per aquest concepte.

Reunió acord associació UE Pas de la Casa
Landry Riba s'ha referit, per exemple, a la transitòria del tabac o a qüestions lligades al medi ambient. | SFGA / CEsteve

El president de la Cambra de Comerç, que Espot ha ironitzat dient que “al Pas de la Casa és el Josep Maria Mas”, s’ha interessat per les possibles millores viàries que podria suposar l’acord, vist que França no ha fet els esforços necessaris per millorar les connexions amb Andorra. En aquest sentit, el secretari d’Estat ha parlat de dues línies financeres diferents, partint de la base que “directament l’acord no ens dona accés als fons estructurals de finançament de la Unió”.

Un és el ja esmentat en altres reunions Banc Europeu d’Inversions (BEI), que ja està tenint en consideració Andorra. Facilita finançament a molt llarg termini i a un cost baix, no pas a fons perdut. I el Govern, més enllà de tractar-hi qüestions lligades a infraestructures energètiques, “ja hem començat a demanar per projectes de comunicació”. El BEI no va directament lligat ni molt menys a l’acord d’associació, però ha qualificat elegible el Principat pel fet de mostrar voluntat d’associar-se amb Europa.

“L’acord ha de comportar moltes oportunitats” en matèria laboral i permetrà accedir a la fila dels comunitaris als aeroports, per exemple, però “no podrem votar en les eleccions europees” i tampoc “no estarem representats en les institucions europees”

L’altra via de finançament que ha posat Landry Riba sobre la taula sí té vinculació directe amb l’acord amb Europa. Es tracta del programa ‘Connecting Europe Facility’, que sí que podria facilitar finançament a fons perdut per poder desenvolupar projectes en matèria de carreteres, electricitat o telecomunicacions. “És poca cosa? No ho sé, però són diners molt benvinguts”, s’ha preguntat i respost el secretari d’Estat, que remarcant el que havia dit Josep Maria Mas ha confirmat que “si cobreixes la dimensió transfronterera tens molts més punts”.

Sobre altres de les qüestions que han sorgit al tomb de la reunió pública del Pas de la Casa, Espot ha tornat a insistit que el tema impositiu o de la pressió fiscal serà estrictament responsabilitat sobirana del Consell General i ha explicat, en relació amb una pregunta que se li ha fet sobre si l’acord generaria llocs de treball, que “l’associació ha de comportar moltes oportunitats” especialment en matèria d’empreses no devoradores de recursos però sí altament qualificades. I ha esmentat que el projecte empresarial Cellab, ubicat a Sant Julià i que treballa amb cèl·lules mare, podria no ser una excepció.

I quan s’ha demanat si amb l’acord d’associació els andorrans seran qualificats com a europeus o quin ‘títol’ rebran en el moment de viatjar, per exemple, s’ha tornat a recordar que en les cues als aeroports, per exemple, els nacionals podran seguir el rètol de ciutadans comunitaris. En canvi, com ha remarcat Riba, “no podrem votar en les eleccions europees” i tampoc “no estarem representats en les institucions europees”. En canvi, sí que nacionals andorrans podran treballar en les agències europees (com la del medicament) i les empreses andorranes podran participar en concursos públics arreu d’Europa en igualtat de condicions. 

Comentaris (11)

Trending