Aquesta és una de les observacions que ha fet l’advocat belga i coordinador del Bufet Gide, Benoit Le Bret, que ha treballat com a membre i cap de gabinet a la Comissió Europea i va ser l’autor, juntament amb el seu equip, d’un dels informes que va portar Mònaco a aturar les negociacions amb Brussel·les. Le Bret i el seu equip han estat contractats per Andorra Endavant per tal que fes un estudi “neutral”, han insistit els consellers de la formació liderada per Carine Montaner, que han recordat que el pacte amb la UE “pot oferir-nos oportunitats però també planteja grans desafiaments sobre la nostra identitat i sobirania és important que abordem aquestes qüestions amb prudència i tenint en compte avantatge i inconvenients”.
Montaner i els seus companys de grup, els també parlamentaris Noemí Amador i Marcos Monteagudo, han estat els encarregats de fer la introducció de Le Bret després que la conductora de l’acte de presentació de l’estudi d’impacte, Stéphanie Steinbrecht, fes una primera al·locució. Més de 400 persones, pràcticament mitja platea, s’han aplegat al centre de congressos d’Andorra, per escoltar les explicacions del jurista belga, que com més avançat l’acte més dosis d’humor ha anat posant en la seva exposició. Ep, i ha deixat clar que caldria assumir cinquanta anys de cabal comunitari. “Us l’haureu d’engolir”, ha dit.
En la presentació de l’estudi d’impacte de l’acord d’associació encarregat a Gide per Andorra Endavant hi han estat presents diversos empresaris de sectors diferents i una nodrida representació política de caràcter molt transversal, encapçalada pel cap de Govern, Xavier Espot, i el síndic general, Carles Ensenyat, i per ministres com Conxita Marsol i Ladislau Baró, i parlamentaris que han anat de Jordi Jordana a Cerni Escalé passant per Judith Casal i molts més. La Bret ha anat desgranant l’acord durant i l’impacte que a parer seu tindria durant gairebé dues hores, preguntes incloses.
L’advocat contractat per Andorra Endavant ha recordat que d’acords d’associació n’hi ha diversos i que es tracta d’una “etapa prèvia a l’adhesió”. Amb tot, però, ha remarcat que la relació actual entre Andorra i Europa “no és una pàgina en blanc”. Le Bret, que ha assegurat que “la Constitució d’Andorra és una bona Constitució”, ha explicat que “no he trobat incompatibilitats evidents entre l’acord d’associació i la Constitució”. I també ha deixat que ara per ara “no veig contradiccions majors”. Es referia al fet que en el cas de Mònaco traspua en tota la llei de lleis que la preferència nacional és sagrada, circumstància que no es dona en el cas andorrà.
L’assessor d’Andorra Endavant ha destacat la primacia que un acord com el que s’ha negociat atorga al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. “I si hi ha una resolució de el TJUE si diu que la llei andorrana contravé la legislació europea s’ha de canviar la llei andorrana i si es contravé la Constitució s’haurà de canviar la Constitució”, ha exposat Le Bret, que ha deixat clar, però, que “és un risc petit però en termes de conseqüència seria molt gran”.
Benoit Le Bret ha fet uns càlculs que l’han portat a dir que cada any, a partir de les autoritzacions, de les quotes, que s’haurien d’acordar, el país podria haver de créixer de l’ordre del 7%, una cosa que ha fet assegurar a Montaner que seria totalment insostenible
L’expert belga , al costat de dues de les seves col·laboradores i dels tres consellers generals de la formació -Carine Montaner, Noemí Amador i Marcos Monteagudo-, ha desgranat alguns dels canvis que comportaria l’acord sense respondre a si votaria ‘sí’ o ‘no’ com des del públic se li ha demanat. En canvi, sí que ha estat clar quan se li ha preguntat perquè passaria davant una negativa en el referèndum. “No és ni tot i res abans ni tot i res ara”, ha dit Le Bret. On sí que hi hauria canvis evidents, per exemple, seria, segons l’advocat, en la lliure circulació de persones.
Per al jurista belga, el principi europeu “impedeix” sol·licitar antecedents penals i només es permet refusar algú si hi ha “un perill real i suficientment important”. Le Bret ha remarcat que s’acabarien, com ha remarcat també després de l’acte Carine Montaner, molts dels filtres o exigències com les actuals. No es podria sotmetre a exàmens mèdics els nous residents i tampoc no es podria exigir uns mínims remuneratoris en cas de reagrupament familiar o un dipòsit dinerari a eventuals residents passius.
Benoit Le Bret ha fet uns càlculs que l’han portat a dir que cada any, a partir de les autoritzacions, de les quotes, que s’haurien d’acordar, el país podria haver de créixer de l’ordre del 7%, una cosa que ha fet assegurar a Montaner que seria totalment insostenible. L’advocat belga també ha explicat que no es podrà reservar una preferència als andorrans en la funció pública, on ja s’estableixen certs drets per a espanyols, francesos i portuguesos que a partir que entrés en vigor l’acord d’associació caldria obrir a tots els ciutadans de la Unió. “La lliure circulació també s’haurà d’aplicar a les professions reglamentades”, ha dit l’assessor d’Andorra Endavant.
MERCADERIES I SERVEIS FINANCERS
Le Bret també ha afrontat la lliure circulació de mercaderies deixant clar que “la fiscalitat no forma part de l’acord”, però com que hi haurà d’haver, a parer del jurista, “una reducció dels drets de duana sobre el tabac s’haurien d’acompanyar o de compensar amb la recerca d’altres ingressos que no són ni drets de duana ni impostos… i no en conec gaires”. En fi, que l’advocat de Gide ha vingut a insinuar que hi hauria una alça de preus que afectaria internament. Ha reconegut que les franquícies actuals s’incrementaran lleugerament, però qui es passi, en arribar al seu lloc de destí la seva autoritat pertinent pot fer-li abonar la diferència impositiva.
Per cert, que ha remarcat que caldrà mantenir el diferencial fiscal en productes com el tabac o l’alcohol, que són els únics que interessen a la Unió per molt que l’acord ampliï l’actual tracte duaner a més conceptes, especialment agrícoles. Però les pomes i les peres, ha vingut a dir Benoit Le Bret, no interessen gaire Brussel·les en el cas d’Andorra. L’advocat també ha explicat que per l’efecte combinat de l’acord d’associació i els pactes subscrits amb l’OCDE l’impost de societats s’acabarà situant en el mínim del 15% en lloc del 10% actual.
S’ha endinsat també l’assessor d’Andorra Endavant en aspectes relatius sobre els serveis financers. Ha remarcat que Andorra ja té incorporat l’euro com a moneda i subscrits acords monetaris. L’euro, segons Le Bret, “és una super moneda, és estable, és sòlida, ha superat ja una crisi, i tot plegat és intel·ligent”. Ha recordat que la banca andorrana suposa almenys un 12% del PIB del país però “gestionen liquiditats que suposen 500 vegades el vostre PIB”. Per a l’expert en dret comunitari, malgrat que la qüestió dels serveis financers podria ser la més interessant per a Andorra, hi ha una qüestió que se li fa del tot estranya.
En efecte, “us fan engolir tot el cabal comunitari però en matèria de serveis financers no és així; això genera desconfiança”. Ho deia perquè, en paraules de Le Bret, es donen 14,5 d’ençà de l’entrada en vigència de l’acord per fer la plena integració. “Us demanen abans informes de tots els altres reguladors. Vaja, us esperem a l’altra cantonada. No volen els vostres serveis financers al mercat comunitari malgrat que heu adoptat l’euro i compliu la normativa monetària”. L’advocat belga també ha deixat clar que “no hi ha lligam jurídic” entre l’acord d’associació i l’obtenció d’un prestador d’última instància, que això sí que seria interessant.
“Mentre feu l’esforç de convergir” no hi ha d’haver grans canvis respecte del que ja hi ha acordat d’anys i anys. “Esteu lligats històricament, geogràficament i jurídicament a la UE”
Però no hi és. I advertir que si hi ha acord ni haurà entesa o amb el Banc d’Espanya o el de França per tenir una mena de banc central és poc menys que una mena d’amenaça. Benoit Le Bret ha exposat també que en set anys s’arribarà al final dels ingressos per itinerància i es deixaran de percebre els 22 milions d’euros que s’ingressen actualment. “És greu això? No en tinc ni idea. Però s’ha de valorar.” I ha explicat que no es preveuen increments de les cotitzacions socials, de l’aportació a la CASS, vaja, per raó d’una associació amb Europa.
El jurista belga, que ha treballat durant molts anys en les estructures europees, s’ha declarat “un fervent defensor del projecte europeu” i ha afirmat que creu “en la construcció europea i el seu valor afegit durable”. I sense mullar-se en cap cas -i se li ha demanat explícitament- si votaria ‘sí’ o ‘no’ en el referèndum, ha explicat que “a la Unió el que no li agrada és la divergència” i “fer un acord d’associació és convergir molt ràpid”. Però sempre es pot dir que “no vull aquesta manera de convergir, que és diferent a dir que no vull convergir”.
Le Bret ha remarcat que Europa sempre sol ser amenaçadora mentre negocia però si després algú es planta, mentre no marxi del camí dictat, “mentre feu l’esforç de convergir” no hi ha d’haver grans canvis respecte del que ja hi ha acordat d’anys i anys. “Esteu lligats històricament, geogràficament i jurídicament a la UE”, ha afirmat deixant clar que ni tan sols Liechtenstein aconseguirà poder influir en sis de cada deu decisions que pugui adoptar Europa que l’afectin. En fi: “No és ni tot i res abans; ni tot i res ara.”
Comentaris (30)