Eugeni Bregolat ha tingut una trajectòria intensa, i ha estat ambaixador d’Andorra, el Canadà, la Xina, Indonèsia i Rússia. Amb formació jurídica, va entrar en la carrera diplomàtica el 1971. Coneix els entramats del poder des que va treballar a la Moncloa dirigint l'àrea d'internacional per als presidents Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo.
Segons Bregolat, Rússia arrossega un greuge i uns planys que venen d’enrere. Considera que “això ajuda a entendre les accions que ara fa Putin, però en cap cas no justifiquen l’agressió que du a terme a Ucraïna”. Diu que cal reconèixer que fou una vertadera temeritat portar les fronteres de l’OTAN tan a prop de Rússia. L’any 1968, Mijail Gorbatxov no va enviar tancs a Polònia, quan allí varen haver-hi unes eleccions guanyades per Solidaritat que varen conduir directament a la caiguda del Mur de Berlín i a la liquidació de l’ordre mundial de Yalta. Gorbatxov tampoc es va oposar al desmembrament de l’URSS, amb el que Rússia perdé conquistes adquirides des de Pere el Gran-
Per l'exambaixador a Rússia, Occident entén les reivindicacions actuals de Rússia sobre Ucraïna com revisionisme de l’ordre sorgit a Europa a partir de desembre de 1991. Rússia considera, per contra, que cal retrocedir a l’ordre vigent el juny de 1989, és a dir, l’ordre creat a Yalta. L’enorme canvi geopolític produït entre 1989 i 1991 no va donar lloc a un acord consensuat sobre l’ordre internacional resultant, a diferència del que es va fer en el Congrés de Viena després de la derrota de Napoleó, a la Conferència de Versalles a finals de la Primera Guerra Mundial o a la sèrie de conferències entre els guanyadors que varen culminar a Yalta i Potsdam, després de la Segona Guerra Mundial.