Europa o la caixa dels trons

Després de l’aturada de Mònaco i les demandes de Concòrdia i Andorra Endavant de frenar les negociacions, el sector financer rep amb espant el posicionament inicial de la UE: “No és un acord bilateral, és unilateral”

La posició de Mònaco ha destarotat el Govern.
La posició de Mònaco ha destarotat el Govern. ARXIU

Com fa la dita, l’ase magre, acaba ple de mosques. Això és el que li està passant a la negociació d’Andorra amb la UE. No pas per la Comissió Europea, que ja ha deixat dit que les converses amb el Principat i amb San Marino segueixen per molt que digui Mònaco, sinó perquè cada cop hi ha més veus internes que dubten. I per si no n’hi havia prou amb la posició de Mònaco i la demanda del primer partit de l’oposició, Concòrdia, d’aturar la negociació, s’hi afegeix ara la banca. El document de posició de Brussel·les sobre els serveis financers és demolidor.

Aquest dilluns els diversos operadors del sector bancari, de les assegurances i de les gestores financeres -o el seus representants sectorials, vaja- han rebut el punt de partida que proposa Europa i la galleda d’aigua freda que han encaixat els actors del Principat ha sigut d’allò més fort. “La posició europea és duríssima”, han assegurat fonts del sector financer del país, que comença a ser partidari d’una aturada reflexiva. Vaja, una posició similar a la monegasca. Quedar bé amb Brussel·les però alentir qualsevol avançament brusc. Aquest ritme pausat, però, xoca totalment amb la voluntat que continua manifestant el Govern.

Espot ha posat al dia la primera ministra d’Islàndia, Katrin Jacobsdóttir, de l’estat de la negociació de l’acord d’associació i el mandatari andorrà, segons un comunicat oficial, “ha expressat la voluntat de cloure un text durant els mesos vinents”

Directament, cap integrant de l’executiu, almenys a demanda de l’Altaveu, no s’ha volgut manifestar després de la demanda feta per Concòrdia. Fonts governamentals han donat per bona la posició expressada divendres per la titular d’Afers Exteriors, Imma Tor, que va deixar clar que Andorra segueix el seu camí i que Mònaco és lliure d’agafar el seu propi ritme. A través d’un comunicat en relació amb la participació del cap de Govern, Xavier Espot, a les prèvies que se celebren a Nova York, al tomb de l’assemblea general de les Nacions Unides, ha quedat clar que el calendari no s’altera.

Espot s’ha reunit a la ciutat dels gratacels amb la la primera ministra d’Islàndia, Katrin Jacobsdóttir, i els dos dirigents han fet el punt sobre la negociació de l’acord d’associació i el mandatari andorrà, segons el comunicat, “ha expressat la voluntat de cloure un text durant els mesos vinents”. En aquest sentit, tenint en compte l’experiència d’Islàndia, en tant que país que fa part de l’Espai Econòmic Europeu, el cap de Govern i la primera ministra han acordat impulsar un diàleg bilateral al voltant de la relació amb les institucions europees.

NERVIS

El que traspua de portes en fora, lluny d’Andorra o almenys públicament, és molt diferent a la sensació que es nota dins de l’edifici administratiu. Diverses fonts han assegurat que la posició de Mònaco afegida a la reclamació de Concòrdia -que des del seu anunci de demanda de suspensió de negociacions no ha tingut cap contacte ni amb Espot ni amb cap representant de la delegació negociadora andorrana- ha obert del tot la caixa dels trons a Prat de la Creu. En un doble sentit.

Els càrrecs polítics, els dirigents polítics, vaja, no les tenen totes i no acaben de saber per on tirar. “És una posició difícil de mantenir ara mateix, la seva”, asseguren les fonts consultades, que afegeixen que Espot, Landry Riba i cia. continuen enrocats sense donar cap explicació clara dels greuges i els beneficis de l’eventual acord d’associació. I també els tècnics que participen en un segon pla dels contactes veuen perillar moltes coses. D’entrada, la feina feta durant anys.

Mentre que formalment el Govern manté silenci, de portes endins a Prat de la Creu hi ha molt neguit, no es té clar el rumb a seguir i al sector financer guanya adeptes la posició de fer un recés i repensar la situació

Però, sobretot, asseguren fonts governamentals, és evident que les converses han durat molts anys i això ha comportat la creació de diferents estructures tècniques i diferents càrrecs i llocs de treball. Alguns de necessaris. D’altres de superflus. I davant d’una eventual aturada o frenada de les converses amb Brussel·les, moltes d’aquestes ocupacions saltarien pels aires. Hi ha nervis. Hi ha tensió.

Com hi és, també, al sector financer. Les fonts consultades no han volgut explicitar per ara què diu el document de posició europea. I esperen què els comunica el Govern. Però destaquen que “bàsicament el que es proposa no és un acord bilateral, és un acord unilateral”. En fi, “ells poden fer el que vulguin i nosaltres l’únic ‘dret’ que tenim és emmotllar-nos”. En aquest sentit, consideren que els tocs d’advertència dels reguladors financers hi tenen molt a veure. Davant d’això, potser “s’imposa una reflexió”.

I això sense tenir en compte què pensen, per exemple, la patronal o la Cambra de Comerç. Ni la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ni l’ens cameral no s’han volgut pronunciar, almenys per ara, sobre si la posició de Mònaco i la de l’oposició parlamentària ha de comportar un canvi d’estratègia. Si els trons son prou sonors i cal tancar la caixa. I millor mantenir-la oberta i que les negociacions amb Brussel·les segueixin tal i com estan.



ANDORRA ENDAVANT ESTÀ CONVENÇUDA DE “MARCAR EL CAMÍ”

Andorra Endavant “celebra que parlamentaris d’altres formacions polítiques amb representació al Consell General finalment s’alineïn al seu posicionament que ha tingut des de fa anys”. La formació liderada per Carine Montaner recora que “ha mantingut un posicionament ferm i decidit des del minut zero pel que fa als riscos que suposa per Andorra firmar l’acord d’associació amb la UE”. En el seu programa electoral, “Andorra Endavant ja mencionava la suspensió de les negociacions amb Europa en el seu programa electoral i en la campanya electoral van ser els únics a donar una resposta ferma i clara alertant dels perills que suposaria un acord d’associació amb la Unió Europea”. Andorra Endavant lamenta que fins ara formacions com Concòrdia o Liberals manifestessin un sí però no però, alhora, ara els satisfà “haver marcat el camí” amb el seu “reiterat i continu seu posicionament” i s’ha mantingut “fidel a les seves conviccions repetint que l’acord d’associació amb la UE no encaixava amb el nostre país i que ‘la UE no ens farà un vestit a mida’”. Els arguments en contra de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) han sigut sempre explicats i reivindicats per la formació encapçalada per Carine Montaner: com perdre el control de la immigració, fer cessions elevades en matèria de tabac, Seguretat Social, banca o fiscalitat; o el risc de perdre Andorra Telecom, segons que ha remarcat la formació en un comunicat.



LIBERALS “REFERMA” ELS DUBTES I DEMANA “REFLEXIÓ”

El portaveu de la nova executiva de Liberals, Eric Bartolomé, ha assegurat que la decisió anunciada per Concòrdia “ens referma en què les nostres inquietuds i dubtes són compartides per altres formacions polítiques” malgrat que ha admès el representant liberal que el grup liderat per Cerni Escalé “va més enllà i demana formalment l’aturada de les negociacions”. Bartolomé ha insistit que els moviments haguts els darrers dies, oimés des de l’anunci que va fer de manera consensuada Mònaco i la Comissió Europea, “referma la decisió de no adherir-nos al pacte d’estat, tal i com va acordat la militància, i que està fomentada per aquests dubtes. Dubtes i escenaris que no queden clars a mitjà i llarg termini” entre altres coses perquè “no se sap amb detall com s’ha avançat” les negociacions, “quines són les línies vermelles que s’han establert i de quina manera” i  “quines són les concessions que s’han hagut de fer o els guanys” que es preveuen. I tot això “genera dubtes i neguits”. El conseller general liberal no adscrit, Víctor Pintos, ha subscrit totalment les paraules de Bartolomé i encara hi ha afegit: “En qualsevol cas jo obriria un període de reflexió analitzant els motius pels quals Mònaco ha paralitzat les negociacions. Ara, més que mai, no hem d’estar sotmesos al cronograma que ens imposi la UE”.



 

Comentaris (26)

Trending