El cap de Govern no ha negat que l’anunci per part d’Espanya “ens va sorprendre” tot recordant que “negociem amb Europa des de fa uns anys i el missatge que se’ns havia traslladat és que fins que no es tanqués aquest diàleg no entraria el sistema ‘entry/exit’”. Ara bé, considera que aquesta posició per part de Madrid no s’ha de veure com un malestar per altres problemes sorgits els darrers temps, com ara el de les persones que, tenint permís de residència al Principat, acaben vivint a la Seu d’Urgell o a la comarca. “Ahir vaig poder parlar amb el delegat del govern i entenc que no hi ha persona més autoritzada; en cap moment em va traslladar que això fos un mecanisme de pressió”, ha assegurat.
Malgrat tot, Espot reclama “mantenir la calma”. En aquest sentit, posa en relleu que “la comunicació arriba un temps abans de la campanya d’hivern quan tot just no havíem autoritzat encara temporers”. Per tant, “hem pogut rectificar amb la modificació del reglament i, ara, activem contactes diplomàtics perquè Espanya ho reconsideri i ho retardi fins al 9 d’abril”, tot garantint que “estem disposats a negociar tots i cadascun dels punts”. Per al cap de Govern, el canvi reglamentari “serà prou per evitar en el pitjor dels casos, que entrés en vigor el 2 de febrer, trobar-nos que hem autoritzat persones que no tenen el visat Schengen o que han superat els noranta dies”.
Un canvi reglamentari que, assegura Espot, no necessàriament ha de ser definitiu. “Treballem amb l’escenari que això es pugui flexibilitzar i finalment que aquesta exigència, que sabíem que s’hauria d’establir de cara a l’any vinent, la podrem rebaixar. Això és el que hem de discutir amb Espanya”, ha comentat el mandatari que apunta que “hi ha un termini d’un mes per acabar de configurar les plantilles” [de les empreses turístiques de cara a la temporada d’hivern].
El cap de Govern ha explicat que, des del sector empresarial, se’ls ha traslladat que el canvi de reglament podria deixar en fora de joc un 25% dels temporers aparaulats. En tot cas, si no fos possible aixecar la nova exigència, Espot considera que hi ha alternatives. “Podem treballar amb els països d’origen d’aquests treballadors perquè pugui venir més gent; potser es poden substituir amb persones que ara encara estan a Llatinoamèrica i que puguin venir”, ha indicat. Des de l’executiu s’assegura que “tenim vàries casuístiques treballades”, però que “el pla A és que Espanya reconsideri la situació”. Si finalment cal buscar alternatives, “ho analitzarem i treballarem amb els sectors”.
Espot ha volgut insistir que l’avançament de l’aplicació del sistema ‘entry/exit’ no té res a veure amb altres temes que preocupen Madrid. “Són coses diferents. En cap moment ens han dit que això sigui pressió per aconseguir altres finalitats”, ha apuntat, tot assegurant que aquestes “les compartim i hi estem treballant”. De fet, sobre el tema dels ‘falsos fronterers’ ha explicat que “hem demanat a l’ajuntament de la Seu que ens faciliti una llista de la gent que s’empadrona per poder comprovar si tenen residència aquí”.
A la vegada, ha insistit que “fa mesos que fem controls i si trobem algú a qui l’autorització no correspon amb la situació real, l’anul·lem”. En total, ha explicat amb el suport de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, s’han fet un centenar de controls. D’aquestes, s’han derivat una desena d’expedients. Sempre, ha avisat Espot, amb garanties necessàries. “No podem aplicar les normes migratòries de forma radical”, ha puntualitzat.
Espot ha volgut insistir que el tema migratori “és una preocupació compartida i recíproca” i ha recordat que “els darrers anys hem viscut una realitat que ens ha obligat a modificar i retocar coses”. Com a exemple, ha posat el dels treballadors desplaçats, fórmula amb la qual “hem estat molt radicals” suprimint-la, almenys pel que fa als extracomunitaris amb la Llei òmnibus. “Tenim una situació interna amb la pressió al mercat de l’habitatge que fa que no tothom que vol venir a treballar a Andorra hi pugui viure”, ha remarcat, tor recordant que “estem aguantant la pressió” amb les polítiques com la reducció de quotes. “Som els primers interessats a tenir les coses ordenades i regulades”.
Comentaris (32)