El mandatari governamental en certa manera ha demanat a Andorra fer “un impuls plenament inserida en el context europeu sense perdre la seva identitat i el seu caràcter” per reforçar els “beneficis ciutadans i de les empreses tot mantenint les especificitats” que ha donat l’acord duaner i que ha de continuar donant, sempre a parer d’Espot, l’acord que ara s’està coent amb la UE. Un acord d’associació que consolida, o ha de consolidar, “un recorregut de més de tres dècades” i un “camí fet des de la confiança mútua, el respecte per la diversitat” i la voluntat de “construir un futur compartit”.
Xavier Espot ha assegurat que estem davant d’un “moment clau” perquè “l’acord representa una oportunitat sense precedents”. I això després d’un acord duaner, el de 1990 , que va ser cabdal per una matèria, per exemple, com el tabac, que és clau per al sector agrícola i industrial d’Andorra, més enllà dels ingressos que comporta per a l’Estat. El cap de l’executiu, en una sala plena de gom a gom de càrrecs institucionals, empresaris i professionals liberals, ha enumerat alguns dels “punts forts” de l’acord duaner però, també, repassant les seves virtuts “podrem entendre les limitacions” en l’actual entorn europeu.
Amb tot, en aquest moment decisiu segons Espot, s’han de tenir clars “els reptes que ens queden per endavant” i cal “estructurar-nos” i avançar en l’aprofundiment en les relacions amb Europa, que s’han anat modulant a través de diversos acords, des del de cooperació fins al monetari, per exemple. I és que com ha dit l’excap de Govern Jaume Bartumeu, com a mínim a parer seu, “mai no podrem subsistir fora d’una gran vinculació amb la UE”.
LA TAULA DEL ‘BARTU’
La presentació d’Espot ha estat el preludi de la primera taula rodona que ha protagonitzat l’esmentat Bartumeu i l’actual cap del departament de recerca jurídica de l’Institut de Liechtenstein, un Georges Baur que va ser un dels negociadors de la integració del país centreeuropeu a la UE. Bartumeu ha elogiat la visió estratègica de Josep Pintat Solans i ha assegurat que sense acord duaner com a mínim el comerç i, en bona mesura l’economia andorrana, haurien quedat “en un cul de sac”.
L’excap de Govern, observador actiu de les negociacions per a l’acord d’associació i actual membre del pacte d’Estat sobre la UE ha explicat algunes de les batalletes d’aquella negociació amb Europa per l’acord del 1990. Especialment, per exemple, algunes de les reticències que plantejava el Quai d’Orsay. O també, és clar, els dubtes i pressions internes. Com aquells que asseguraven que Andorra no seria capaç de transformar els seus impostos, el seu sistema de control de mercaderies. Per això Bartumeu sempre que pot elogia la duana andorrana. I el Govern del moment, que “durant un any ens vam fer un fart de pencar”.
L’excap de Govern ha aprofitat els darrers minuts de la taula rodona, vist que no hi havia preguntes del públic, per dir el que li havia vingut de gust dir i les preguntes que fins llavors li havien fet no li havien facilitat la resposta a donar. I també amb els mitjans de comunicació ha passat el seu ‘missatge’. “Jo crec que l’important és destacar primer que la negociació de fa 35 anys es fa en una etapa on el Govern encara no té la plena capacitat perquè té el paraigües protector i controlador dels serveis dels Coprínceps”. “Era un moment dificilíssim per l'economia andorrana perquè si no s’arriba a fer aquest acord, queien les quotes, queien els contingents i el comerç andorrà quedava absolutament desemparat sense cap norma clara per poder importar mercaderies cap a Andorra.”
I com ja s’ha apuntat, l’altra pota important, i que “era de Justícia recordar-ho aquí”, és la capacitat que va tenir la Duana, el seu equip humà, per transformar-se. I “si fa 35 anys ens en vam sortir, ara també ens en sortirem”, ha deixat anar Bartumeu respecte de la feinada que vindria a sobre ni que sigui en matèria burocràtica si es confirma l’acord d’associació. I després, l’excap de Govern -i exministre de Finances o d’Exteriors en altres moments- ha fet una advertència que ha deixat clar que no pretenia que s’agafés com a tal. Però ho ha deixat anar. “Hem d’anar recordant que aquest acord duaner està en una clàusula que permet denunciar-lo en un període de sis mesos i que per tant, si tots els governs des del 89 fins avui han anat buscant aquest embrancament a Europa, ara hauríem d’aconseguir que el sentit d’Estat porti a fer veure que per millor guardar l'acord duaner”, el millor és referendar un acord d’associació.
Comentaris (23)