Així ho ha afirmat davant el ple del Consell General, en l’inici de la sessió especial que ha de debatre sobre el conveni al llarg de tot aquest dijous. Espot no s’ha estat de lamentar, en el començament del seu discurs, l’actitud “d’algun grup parlamentari” que considera “obstinat a acusar-nos de no jugar net” amb l’acord d’associació. La referència, era clara, anava cap a Concòrdia. I ha volgut remarcar que “sempre hem estat transparents”. Per això, nega que hi hagi “cap carta amagada” en el conveni ara tancat i en espera de tenir el text definitiu redactat. Un acord que, com era d’esperar, el cap de Govern ha defensat a capa i espasa.
“Les nostres entitats bancàries necessitaran a mitjà termini, per competir en condicions equivalents, l’accés als mecanismes de liquiditat. I si no els és proporcionat des d’Andorra, perquè no disposem prèviament de l’acord d’associació, es veuran abocades a deslocalitzar-se i perdrem doncs un element essencial de la nostra sobirania, com ho és disposar d’un sector bancari nacional i amb seu al país”, ha avisat el cap de Govern.
Primer, girant la vista enrere. Fins a mitjans dels anys vuitanta, quan Espanya va entrar en la llavors Comunitat Econòmica Europea (CEE), ara ja Unió Europea (UE). Des d’aquell moment, ha recordat que Andorra, progressivament, ha anat estrenyent les seves relacions amb l’organisme, començant per l’acord duaner i culminant amb el monetari. Per tant, ha argumentat, el d’associació és un nou pas totalment lògic. “No és el resultat d’un caprici d’uns quants, sinó el denominador comú, el resultat de la visió i el treball que han portat a terme els successius governs i les seves majories parlamentàries, encara més fort des del mandat d’Albert Pintat”, ha manifestat.
Un conveni que, ha posat en relleu, és clau per aconseguir la diversificació econòmica. I ha reiterat que, malgrat l’actual bonança, “ens faríem mal si pensem que durarà per sempre”. Al contrari, ha alertat que, en moments de crisi -com ara la pandèmia- són les economies més concentrades en pocs sectors les que més pateixen. I, al seu entendre, l’acord d’associació és l’única fórmula per seguir el camí de la creació de nous àmbits de negoci, ja que “no podem continuar de la mà d’uns sectors que devoren els nostres recursos nacionals i que exigeixen cada cop més treballadors que han de venir de fora”. Ha avisat, també, que “més de la meitat dels recursos públics estan vinculats a àmbits molt madurs, amb poca capacitat de créixer”.
Diversificar sí, però també protegir els sectors ja existents. Especialment, la banca. A l’hora de desgranar els detalls sobre el protocol pactat pels serveis financers, el cap de l’executiu no ha tingut problemes a reconèixer que l’entesa amb la Unió Europea no inclou pas una vella reivindicació dels bancs: l’accés a mecanismes de liquiditat, en especial a un prestador de darrera instància. “És una decisió que no està ni estarà mai a l’abast de la contrapart negociadora, la Comissió Europea”, ha indicat. En canvi, ha recordat ja es treballa conjuntament amb l’AFA i amb contactes amb els bancs centrals dels dos països veïns per “trobar la fórmula que permeti tenir accés en els mateixos termes que les entitats bancàries de la UE a aquests mecanismes de liquiditat”.
I és aquí on el cap de Govern ha llançat una advertència clara: “Com presagiàvem, aquest accés no podrà ser sense l’acord d’associació”. Per això, defensa que el conveni “és la garantia que puguem mantenir un sector financer pròpiament andorrà, tal com el tenim a hores d’ara”, ja que “les nostres entitats bancàries necessitaran a mitjà termini, per competir en condicions equivalents, l’accés als mecanismes de liquiditat, amb independència de la seva participació el mercat interior europeu. I si no els és proporcionat des d’Andorra, perquè no disposem prèviament de l’acord d’associació, es veuran abocades a deslocalitzar-se fora d’Andorra, i perdrem doncs un element essencial de la nostra sobirania, com ho és disposar d’un sector bancari nacional i amb seu a Andorra”.
Espot ha deixat clar que les xerrades a les escoles continuaran, malgrat les crítiques de Concòrdia: “no és propaganda; és informar els joves”
Al llarg de la intervenció, Espot ha desgranat altres punts de l’acord. Per exemple, s’ha referit al fet que no suposarà tocar la fiscalitat. Així, ha garantit que l’IGI es podrà mantenir a un tipus “competitiu” del 4,5%, en comparació al mínim de 15% exigit per la UE als Estats membres i que, en tot cas, qualsevol canvi en aquesta matèria “serà decisió sobirana d’aquesta cambra”. També ha tret pit de la solució negociada per mantenir la situació actual de FEDA i de l’acord sobre el mercat de les telecomunicacions, tot traient importància al que suposarà l’eliminació progressiva de la itinerància. En aquest sentit, ha recordat que “aquests ingressos ja estan condemnats a desaparèixer perquè el preu entre operadors va cada cop més a la baixa”. En canvi, ha indicat, “suposarà un avantatge per als nostres ciutadans quan baixin i, a més, es remourà un dels obstacles reputacionals que tenim actualment com a plaça turística”.
Sobre aquest àmbit, Espot ha reconegut que es liberalitzarà, efectivament, després d’un període de set anys, però ha remarcat que “tenim la garantia que mitjançant una llei nacional podrem fixar el principi de no-duplicitat de les infraestructures, un peatge d’utilització de les infraestructures existents, l’obligació de proporcionar el servei universal a totes les llars habitades de manera permanent independentment de la seva ubicació geogràfica, i l’obligació de proporcionar una cobertura suficient a totes les zones d’alta freqüentació turística (camps de neu, parcs naturals, etc.) per una raó de seguretat”. Al seu entendre, això suposa “uns principis i obligacions que de facto faran molt difícil, tenint en compte les nostres reduïdes dimensions, que s’instal·lin nous operadors a Andorra”.
Des del Govern també s’ha defensat la solució acordada en matèria de lliure circulació de persones. Espot ha assegurat que durant els primers deu anys es manté “un sistema de regulació de la demografia que mai havíem tingut” perquè serà “més conservador que el que estem aplicant des de fa molts anys”. Aquest mecanisme, ha reconegut, es revisarà cada deu anys, però ha puntualitzat que “no podrà ser variat si no hi ha un acord de les dues parts negociadores”.
COMUNICACIÓ INTENSA
Espot ha avançat la voluntat clara del Govern de fer una “feina intensa i transversal” per exposar totes els avantatges de l’acord a la ciutadania. A aquesta tasca se sumarà, quan es tingui, l’estudi d’impacte que s’ha impulsat des d’Andorra Rercerca + Innovació (AR+I). I, també, es continuarà amb les xerrades a les escoles, que ha defensat davant les crítiques de concòrdia. “Els joves han de poder treure les seves pròpies conclusions i conèixer els beneficis que tindran. No és propaganda, és informar-los”, ha reblat. Tot perquè “els ciutadans tinguin tota la informació necessària per poder pronunciar-se en el referèndum dels primers mesos del 2025”.
I tot, també, per convèncer la població que Andorra es troba davant “una oportunitat única i irrepetible”. En concret, la de participar “en una de les realitzacions més grans de la UE i un exemple de desenvolupament econòmic i social”. I és que, ha afirmat, “podem participar en la part més atractiva d’aquest projecte” que, de facto, suposa “el millor i únic instrument que tenim per a la diversificació de la nostra economia”.
Comentaris (54)