Segons ha assegurat el portaveu del Govern, Guillem Casal, es tracta de moviments que entren dins la lògica habitual de qualsevol cos diplomàtic. Una “mobilitat inherent” que, segons ha de permetre els seus integrants “nodrir-se d’altres experiències i tenir un coneixement més transversal de la tasca que han de fer”.
El que s’ha aprovat aquest dimecres és tot un canvi de fitxes, amb alguna novetat com el salt d’Andreu Jordi com a ambaixador fora de les fronteres andorranes. Fins ara, ocupava el càrrec de director del departament d’Afers Bilaterals i Consulars i, ara, passarà a ser el màxim representant d’Andorra davant el Consell d’Europa, en substitució de Joan Forner. Casal ha avançat que, en breu, la ministra d’Exteriors, Imma Tor, haurà de definir qui és el seu substitut a l’edifici administratiu.
Fonts consultades apunten que tant Descarrega, que manté Portugal, com Rabasa veuen amb bons ulls els seus nous destins; en canvi, Mateu l’agafa més a contracor, ja que la seva intenció era romandre a la capital espanyola
Fonts properes a Exteriors han posat en relleu que la decisió “premia” Jordi, molt proper a Espot. De fet, actualment només té el rang de conseller i es convertirà en ambaixador sense passar pel que seria habitual càrrec de transició, el de ministre conseller. A Estrasburg, assenyalen també, és habitual que hi hagi algú d’un perfil més jurídic que el nou ambaixador no té. Malgrat això, s’espera que faci bona feina.
Forner, per la seva banda, canvia de continent i d’organisme internacional. Saltarà a Nova York, on serà el representant davant Nacions Unides, a banda d’ambaixador als Estats Units, el Canadà i Mèxic. Relleva aquí Elisenda Vives, que tornarà al país. Des d’Andorrà serà ambaixadora no resident als tres països bàltics: Estònia, Letònia i Lituània.
El relleu no ha sorprès; sí, en canvi, que Vives no es jubili encara i ocupi una triple ambaixada no resident que, fins ara, estava en mans d’una encarregada de negocis, Cristina Mota. Pel que fa a Forner, podrà complir un desig que no amagava: viure els darrers anys de carrera a la plaça on la va començar, per posteriorment jubilar-se.
El rovell de l’ou dels canvis, lògicament, està al moviment que hi ha entre Madrid, París i Brussel·les. Les tres places fortes per a la diplomàcia andorrana. Les dues primeres per la forta relació amb Espanya i França. La tercera, pels lligams amb la Unió Europa, ara més transcendents que mai. I, de fet, la decisió de moure ambaixadors feia temps que s’esperava, però, justament, no s’ha volgut fer, tal com havia avançat el cap de Govern, Xavier Espot, fins a tenir tancat l’acord d’associació.
El primer canvi de cromos el protagonitzen Descarrega i Mateu. L’escaldenc, no es pot oblidar, també secretari general de Demòcrates i que no és diplomàtic de carrera, volia continuar a Madrid. Per tant, en certa forma ha d’acceptar el trasllat a Brusel·les a contracor. Allà serà ambaixador davant la Unió Europea, Brussel·les, Luxemburg i els Països Baixos. Per la seva banda, l’exministra deixa París i arriba a la capital espanyola, destí que volia, mantenint també Portugal.
Qui ocupa la vacant a la ciutat gal·la és, justament, la fins ara ambaixadora a Brusel·les, Esther Rabasa. França a banda, també serà la representant andorrana a Mònaco, davant la Unesco i a l’Organització Internacional de la Francofonia. En el seu cas, el nou destí la satisfà. Fonts consultades han posat en relleu que fa temps que volia un canvi d’aires i París seria una plaça més agraïda.
Altres ambaixadors nomenats pel Consell de Ministres -tots ells no residents- són Jaume Serra, que ho serà a la República Txeca, Eslovàquia i Hongria mentre que Clara Pintat també es fa càrrec de la plaça de Suïssa.
Comentaris (18)