Aquest dimecres s’han tornat a reunir els integrants del pacte d’Estat sobre la UE, en què els grans temes han estat, justament, valorar la posició francesa, fer el punt sobre el viatge que quatre parlamentaris -Jordi Jordana, Carles Naudi, Susanna Vela i Marc Magallón- van fer aquest dilluns a Brussel·les per reunir-se amb tècnics de la Comissió Europea i amb europarlamentaris, i avaluar les darreres ‘novetats’ sobre la situació de l’ ‘entry/exit’. El secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba, ha actuat de portaveu, i ha deixat clar, d’entrada, que “una carta del president de la República francesa no és una carta qualsevol. Perquè és el president de la República, perquè és França, i perquè és el nostre Copríncep. I tot plegat té un impacte diferent”.
Landry Riba: “Una carta del president de la República francesa no és una carta qualsevol. Perquè és el president de la República, perquè és França, i perquè és el nostre Copríncep. I tot plegat té un impacte diferent”
Riba ha evitat dir que tot porta a pensar que l’acord serà mixt vista la posició de Macron, però ha reconegut que “no acosta la possibilitat” que sigui exclusiu, que és el posicionament que preferiria el Govern d’Andorra i que Espanya està disposat a defensar. I com que hi ha tal discussió, això alenteix la decisió final, que l’ha d’adoptar el Consell de la UE i que ha de ser unànime. La presidència danesa de la UE hauria tramès “la voluntat” de poder tancar el debat sobre la naturalesa jurídica del text, “i confiem que hi pugui arribar perquè això no s’allargui gaire més”, ha dit el secretari d’Estat. Si en les sis setmanes llargues que queden per acabar l’any no hi ha unanimitat, la decisió tocarà que s’adopti sota presidència xipriota.
Els europarlamentaris amb els quals han anat parlant els polítics andorrans ja han advertit que han anat fent feina i que una vegada rebin el text des del Consell de la UE amb la naturalesa jurídica del mateix, en un termini d’entre tres i cinc mesos ho tindran tot a punt perquè el Parlament Europeu voti l’acord i la Comissió Europea i Andorra puguin firmar-lo. Llavors, sigui mixt o no ho sigui, s’hauria de posar una campanya sobre el referèndum abans de celebrar-lo. Preguntat obertament Riba sobre si l’acord serà mixt i no hi haurà referèndum aquesta legislatura, el secretari d’Estat ha respost amb un “de moment encara no” a la primera part de la pregunta i amb un “no ho sé” al “hi haurà referèndum?”, per afegir-hi: “El Govern treballa perquè hi sigui.”
Landry Riba ha assegurat que “idealment sí” s’hauria de mantenir el referèndum, però que s’acosti a unes eleccions ho fa “més difícil”. O dit d’una altra manera encara, el secretari d’Estat ha deixat clar que “és una mala idea fer referèndums a prop d’unes eleccions generals o fer eleccions generals a prop d’un referèndum”. O sia, que tot està en l’aire, i que el fet que l’acord pugui acabar sent declarat mixt, el que faria és que el text, de ser aprovat per la ciutadania andorrana, hagués d’entrar en aplicació provisional. Hi ha eines per fer-ho i l’acord ho possibilita. Però ha insinuat el secretari d’Estat que no és l’escenari més ideal.
PASSOS I VISIONS
Riba ha deixat clar que a nivell d’impacte, de passos a fer, té més implicacions per als països de la UE que no pas per Andorra que l’acord sigui declarat mixt. En aquesta darrera hipòtesi caldrà que els parlaments estatals i, fins i tot, alguns de regionals o cantonals, s’hagin de posicionar sobre el text per aquelles matèries reservades als estats. “França és un país de tradició mixta, com també ho són Hongria i Bèlgica”, ha recordat el secretari d’Estat, que ha admès que el canvi és que el president francès hagi posat per escrit i de forma indubtable la seva posició.
“La posició del Govern d’Andorra i del pacte d’Estat no canviarà”. I si es demana l’opinió, “que ens l’han demanat, direm que tenim una preferència per un tractament exclusiu. Ens sembla més oportú”. Però és evident que “la posició única l’acceptarem, no hi ha una altra alternativa”
Fins ara, ha assegurat Riba, els tècnics de tots els organismes estaven oberts a considerar exclusiu el tractat. A nivell general, s’hauria conclòs des del punt de vista tècnic que el text “no conté elements suficients per donar un caràcter mixt” a l’acord. Amb tot, els serveis jurídics del Consell de la UE han acabat concloent que el pacte “no conté elements d’un acord mixt obligatori però hi ha dos elements que són de competència compartida” i d’aquí que el dictamen final és que l’acord és “mixt facultatiu”. I aquesta és la mare dels ous.
Com que pot ser mixt o no, manté Landry Riba, això és el que ha fet que hi hagi aquest llarg debat. El secretari d’Estat, però, ha assegurat que no entraran en una batalla entre Espanya i França, que evidencien posicions divergents. “La posició del Govern d’Andorra i del pacte d’Estat no canviarà”. I si es demana l’opinió, “que ens l’han demanat, direm que tenim una preferència per un tractament exclusiu. Ens sembla més oportú”. Però és evident que “la posició única l’acceptarem, no hi ha una altra alternativa”.
Landry Riba el que no ha volgut fer han estat hipòtesis sobre plausibles escenaris, en el sentit de si hi haurà referèndum més abans o més tard, si hi haurà eleccions plebiscitàries… D’entrada, i més enllà de la decisió final sobre la naturalesa jurídica del text, el que caldrà es veure quan es pot acabar signant finalment l’acord. I a partir d’aquell moment s’acabarà de resoldre o de desllorigar el que hagi de venir després.
‘ENTRY/EXIT’
Durant la reunió del pacte d’Estat també s’ha donat compte sobre l’avenç de les negociacions en relació amb el sistema de control fronterer ‘entry/exit’. En aquest sentit Landry Riba ha explicat que la previsió és que abans de Nadal es tanqui l’acord amb la Comissió Europea i que, després s’intensificaran els contactes bilaterals, que amb Espanya ja s’han iniciat de manera clara. En tot cas, el secretari d’Estat ha fet una crida a la calma. “Tots tranquils, la frontera seguirà sent permeable, amb controls de tipus aleatori.”
Els controls han de ser plenament operatius el 9 d’abril, però en un moment o altre s’havien d’iniciar les proves, i Espanya ha decidit fer-ho el 2 de febrer, ha assegurat Landry Riba, que ha deixat clar que les autoritats espanyoles han garantit que “no és l’inici d’una aturada sistemàtica”. “Si ens asseguren que no hi ha controls sistemàtics, no hi ha raó de pensar que hi ha cap ultimàtum”, ha indicat un Landry Riba que ha explicat que quan es tanqui l’acord amb Europa “avançarem els bilaterals”, que tampoc haurien de ser tan tan complicats perquè ja hi ha uns acords de cooperació policial que el que s’ha de fer és actualitzar-los.
Comentaris (23)