Unió institucional per fer front a la crisi derivada de la Covid amb retrets a Escaldes i Sant Julià

És evident que hi ha una voluntat institucional conjunta de superar la pandèmia i salvar tant com es pugui els estralls econòmics que la Covid està generant. Això no treu, però, que cadascú ho faci a la seva manera. Ni alhora de fer manifestacions públiques hi ha hagut consens de qui en faria i qui no, tot i que al final han estat les cònsols d’Andorra la Vella i Encamp, Conxita Marsol i Laura Mas, respectivament, les qui han parlat en nom dels comuns. I les que han deixat clar l’enuig amb escaldencs -representats a l’acte pel cònsol menor, Joaquim Dolsa, i el conseller de Cultura, Valentí Closa- i lauredians, amb el conseller de Serveis, Rossend Duró com a delegat.

Per ara, només Canillo ha transferit els diners que va anunciar, un milió d’euros. La resta de corporacions ho faran a partir d’ara. En el discurs oficial després de la signatura del conveni, Espot ha destacat que la pandèmia mostra que cal “menys individualisme i més cooperació i empatia” i ha ressaltat que totes les administracions “fan gala del principi de lleialtat i cooperació institucional”, una situació que també han ressaltat Mas i Marsol per remarcar que tots els comuns han estat al costat del comú amb allò que s’ha demanat.

Els ERTO han afectat fins ara unes 11.500 persones i l’Estat ha hagut d’assumir 56,5 milions d’euros; encara no està clar com s’articularà aquest mecanisme laboral per al futur

De fet, el cap de Govern ha recordat que essent els comuns “l’administració més propera” també els cònsols “sou observadors privilegiats del que succeeix a cadascuna de les parròquies”. D’aquí, doncs, que s’hagi ajudat a la gent gran, que s’hagi tingut una higiene acurada dels espais públics per evitar la propagació de contagis… Una altra cosa és quan es va sol·licitar aportació econòmica. I en aquest sentit, s’ha recordat que les corporacions s’han compromès a transferir diners en funció de possibilitats financeres o voluntats polítiques. I és aquí quan les cònsols de la capital i Encamp han remarcat que Escaldes i Sant Julià haurien pogut fer més. “Haurien pogut ser més solidaris”, ha dit Marsol, que ha deixat clar que comuns com els d’Andorra la Vella o Encamp han estat “més generosos” amb el conjunt del país.

Andorra la Vella aportarà dos milions d’euros; Encamp, 1,5; Canillo, la Massana i Escaldes, un milió; Ordino, 800.000 euros; i Sant Julià, 250.000 euros. En total 7.550.000 que proporcionalment, ha destacat Espot, són una molt bona xifra que contribuiran a sufragar els 56,6 milions que ja han costat els ERTOs que han afectat fins ara, d’una manera o altra, 11.500 persones. El cap de Govern ha explicat que encara no està clar quina serà la voluntat política sobre aquest mecanisme laboral, si regular-lo dins el catàleg legal en matèria de treball o continuar amb una eventual figura conjuntural quan escaigui.

Espot tampoc no ha pogut predir si quan finalitzi la vigència dels actuals ERTOs s’incrementarà la destrucció de llocs de treball. El Govern confia que la recuperació econòmica farà que l’increment de l’atur pugui ser mínim. Però no hi ha res de clar perquè hi ha “molts imponderables” i la Covid és amant de la reinvenció i les sorpreses permanents malgrat que la ciència, ha dit Espot, assenyala que amb la vacunació cada vegada la normalitat serà major.

Xavier Espot també s’ha referit a la qüestió del suport divergent dels comuns. “Si se n’ha de parlar, és avui”, ha dit abans de deixar clar que “no em pertoca apuntar a ningú”. Ara, sí que ha deixat clar que hi ha corporacions que haurien pogut fer una aportació més elevada i que per “voluntat política” no ho han fet. L’important, però, és que després d’acceptar que cadascú fes l’aportació que cregués escaient, “tots els comuns estiguin aquí” per simbolitzar la “unió institucional”. Al cap i a la fi, ha recordat el cap de Govern, “la política és l’art del possibilisme”.