Així doncs, l’informe tiba les orelles de forma important a la màxima responsable de l’APDA. No és pas el primer cop. De fet, ja a l’hora d’analitzar els comptes del 2022 va alertar que el pagament d’hores extraordinàries no estava pas justificat. La situació, però, es repeteix. I s’agreuja, amb un pagament que el Tribunal considera fora de lloc.
“S’ha satisfet una prima de matrimoni a la cap de l’Agència per un import dels 200 euros, sense que consti ni s’hagi obtingut en el treball de camp la base normativa que justifiqui aquest pagament”, assegura l’informe. I això se suma a un altre fet: el pagament d’hores extra a la mateixa Punjabi i a una inspectora, per un import global de 411, 181 i 230 respectivament. I, igual que en l’anterior cas, “en el transcurs del treball de camp no s’ha facilitat cap base normativa que expliqui el pagament d’aquests conceptes ni en la forma de justificació ni en les causes que les generen ni en les seves quantificacions”.
La controvertida responsable de l’entitat al·lega que tant ella com l’altra inspectora van haver d’assumir les tasques de la que estava de baixa i justifica que complements similars s’havien pagat anteriorment sense que l’òrgan fiscalitzador badés boca; el Tribunal, però, considera que no hi ha lloc a canviar cap punt de l’exposat
A més, es recorda que, llei a la mà, la cap i els inspectors tenen consideració “d’autoritat pública”. I, per tant, “el seu treball es caracteritza per la llibertat d’actuació i la plena responsabilitat i no estan subjectes a l’estricta limitació de la jornada laboral, pròpia del personal laboral”. Així doncs, “no tindrien cabuda per aquests càrrecs les contraprestacions per hores extraordinàries”.
En l’escrit d’al·legacions, la mateixa Punjabi justifica el pagament d’aquests diners per “la càrrega addicional de treball que es va haver d’assumir arran de la implementació de la Llei de protecció de dades personals i les funcions administratives corresponents a l’àrea d’inspecció”. A més, es recorda que, en aquell any, una de les dues inspectores es trobava de baixa i, per tant, les seves tasques van haver de ser assumides per l’altra i per la cap de l’agència. També es recorre al passat en recordar que és una pràctica que es va produir a l’APDA el 2012 “sense ser motiu d’observació en la fiscalització dels seus estats financers”. A més, s’explica que entre el 2015 i l’arribada de Punjabi al càrrec, el cap de l’entitat com un dels inspectors van percebre un complement de 300 euros mensuals per assumir més càrrega de treball de la que pertocava.
“D’aquesta manera, aquest complement ja es va percebre en anys anteriors per raons anàlogues: la manca de nomenament d’un inspector i l’assumpció addicionals pel cap i la inspectora. Per aquest motiu, resulta incomprensible que, sota el mateix concepte, s’objecti únicament en el mandat actual”, es lamenta en l’escrit. A banda, es considera que “la situació no respecta el principi d’equitat” a la vegada que es defensa que “l’import percebut per les hores extraordinàries és significativament inferior, fins al punt de resultar gairebé irrisori”.
Pel que fa a la prima de matrimoni, s’assegura que “es va efectuar atenent a criteris de precedència i coherència amb actuacions anteriors dins la mateixa institució i en compliment dels beneficis socials previstos a la Guia de Gestió de Persones interna de l’APDA”. Així, s’apunta que el 2022 es va satisfer un complement de característiques idèntiques a una inspectora sense rebre cap observació del Tribunal. “Aquest benefici està previst, ja que els càrrecs nomenats, en tenir disponibilitat plena, inclosos els dies de descans, haurien de rebre una contraprestació adequada per les responsabilitats addicionals assumides en aquest mandat”, s’afirma.
L’òrgan fiscalitzador, però, no pensa així. Al contrari, deixa clar que les al·legacions “no modifiquen els plantejaments evocats en el cos de l’informe”. I, per tant, referma que “amb l’aprovació d’aquest informe considerem iniciat el procediment sancionador per tal que es continuï la seva tramitació”.
Comentaris (42)