La junta del Col·legi Oficial de Metges (COMA) i suports col·laterals estan treballant per mirar de convèncer un representant mèdic que vulgui presentar-se a les eleccions de la CASS molt abans que el Govern decidís situar justament un metge com a representant seu al consell d’administració de la parapública. No obstant això, el col·lectiu mèdic no veuria malament tenir-hi una veu directa. Per diverses raons. Però dues de principals: els expedients sancionadors i les prestacions sanitàries.
I és que quan la CASS obre un expedient sancionador a un metge, s’obre un procés amb una comissió de seguiment, formada per tres representants de la CASS que no sempre són metges i tres representants del col·lectiu mèdic. Si hi ha entesa, no passa res. Però quan hi ha divergències, el cas s’eleva al consell d’administració i tot sovint no hi ha hagut cap metge entre els seus components i així “difícilment es pot entendre el context”, han remarcat les fonts consultades.
D’aquí que es veiés l’interès de situar un professional de la medicina al consell d’administració de la CASS. També quan s’ha de debatre sobre prestacions sanitàries o actes mèdics es considera important poder tenir un professional del sector dins de la presa de decisions. El COMA manté l’interès que hi hagi un metge assistencial en actiu. Per ara, però, la candidata amb qui s’havien dipositat certes esperances tindria més números de no acceptar la proposta que no pas a la inversa.
A priori, si els metges presenten un candidat -i amb el degut respecte per al petit empresari Àlex Lligé, que sí que tindria decidit fer el pas-, seria un adversari molt fort per a qui acabi presentant la patronal per representar els metges i els treballadors autònoms al consell d’administració de la CASS. Ara per ara, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) encara no ha tancat cap nom de consens. Sí que s’ha iniciat, però una roda de contactes i entrevistes per veure si hi ha algun candidat que estigui disponible i que es consideri prou fort.