És a dir, més de seixanta treballadors de la Funció Pública “que es realitzi una nova valoració i classificació del meu lloc de treball, executada directament pels òrgans de l’administració general amb la intervenció real del comitè tècnic (CTOG), i basada en criteris públics, transparents, homogenis i objectius, prèviament reglamentats, que garanteixi que el meu nivell de classificació sigui coherent amb el de la resta de llocs de treball de característiques similars”. El degoteig de subscripcions a aquesta petició és constant i per molt que el titular de Funció Pública deixi clar que “no tinc una bola de vidre”, és clar que l’afer es pot enverinar de mala manera.
Les sentències que ha dictat la Batllia són rotundes i van molt més enllà del que el Govern vol reconèixer. Però Rossell s’ha tancat en banda fins al punt que ha hagut de ser el ministre portaveu, Guillem Casal, l’ha hagut de rescatar i salvar-lo. Això sí, Rossell i Casal no han pogut fer res més que admetre que quan es va fer la valoració, la reclassificació, entre el 2023 i el 2024, no existia òbviament el reglament que s’ha aprovat ara, i que la llei obligava a emprar. “Hi havia una ordre ministerial o un punt de Govern”, ha arribat a dir el portaveu governamental per salvar els mobles de la manera que ha pogut.
Els peticionaris demanen que “es realitzi una nova valoració i classificació del meu lloc de treball, executada directament pels òrgans de l’administració general amb la intervenció real del comitè tècnic, i basada en criteris públics, transparents, homogenis i objectius, prèviament reglamentats, que garanteixi que el meu nivell de classificació sigui coherent amb el de la resta de llocs de treball de característiques similars”
Rossell ha mirat de repassar el fet, les valoracions, allò que ell no sap com estava perquè va dirigir la llavors secretària d’Estat de Funció Pública de color liberal Lara Vilamala, una funcionària de policia sindicalista que gràcies a aquella reclassificació posada contra les cordes per la Batllia va ascendir alguns nivells laborals amb l’increment de retribució que això va suposar. “Dona compliment a la sentència que hem rebut recentment”, ha començat dient i ha reiterat després el ministre de Funció Pública, també funcionari a l’origen.
Rossell s’ha aferrat al fet que el procediment no es va fer bé però tota la resta sí -la sentència, que efectivament ja no entra en el fons de la valoració perquè es carrega la reclassificació per qüestions de forma- i ha deixat clar que no pensen canviar res de res. I que el reglament s’ha aprovat només per fer veure que se soluciona la situació als tres recurrents en seu judicial. Les sentències són tan clares que el Govern no ha volgut recórrer contra les decisions per dos motius. La plantofada és de nivell, però no es volia arriscar a què la sala administrativa del Tribunal Superior fes el que molt possiblement hauria fet: confirmar la decisió i, per tant, crear jurisprudència. I qui sap si atorgar efectes extensius a les resolucions inicials.
Ara, amb les sol·licituds genèriques que promou el Sipaag, s’intentarà buscar el que Rossell nega. “El procediment està obert per a aquelles persones que havien fet recurs a la Batllia”, ha insistit el ministre de Funció Pública, que ha deixat clar, també, que la valoració “quedarà intacta” per molt que s’hagin queixat, també, d’una plausible discriminació respecte de companys que fent funcions iguals o molt similars sí que van veure incrementat el nivell laboral. Rossell ha donat per bona la metodologia emprada -que la Batllia també qüestiona o, com a mínim, diu que no sap quina va ser- i ha insistit en què “de la valoració ja es disposa i serà la mateixa”.
En fi, el que ha pretès el Govern ha estat trampejar la situació sense haver de canviar res, perquè la reclassificació és una mena de puzle en què movent una peça d’altres poden anar-se’n en orris. Però, amb tot i això, tot plegat no vol dir que n’hagi de sortir encara airós, atès que els sindicalistes, més enllà de promoure sol·licituds genèriques reclamant la revisió, els representants a la comissió de personal, analitzaran quan es publiqui al BOPA el redactat definitiu del reglament i, en cas que no s’hagin tingut en compte les seves aportacions i propostes de modificació, l’impugnaran als tribunals, ja que consideren que el text proposat pel Govern vulnera el principi de seguretat jurídica i de legalitat.
TRES REGLAMENTS MÉS
El relatiu a les reclassificacions és un dels quatre reglaments que ha aprovat aquest dimecres el Govern relatius a la Funció Pública. Tots formen part del desenvolupament normatiu previst per la llei i respon a la voluntat de dotar l’administració d’instruments més clars, transparents i operatius per gestionar les persones que en formen part. Així, els nous textos aborden àmbits clau de l’organització i la gestió de recursos humans. Dels quatre reglaments aprovats, dos són modificacions de normatives ja existents i dos són nous: els referents al comitè tècnic d’organització i gestió i a l’avaluació de l’acompliment es modifiquen, mentre que els referents a la classificació dels llocs de treball -que ara per ara és és més conflictiu- i la borsa d’interins són de nous. Entrant al detall del nou reglament que impulsa la borsa d’interins, aquest permet regular el sistema de gestió d’aquest servei i garanteix la cobertura àgil de necessitats temporals tenint en compte criteris de mèrits i capacitats i amb l’objectiu de garantir una cobertura coherent amb les necessitats de personal. El text regula la borsa d’interins, definint-ne la finalitat, l’ordre de prelació, el procediment de crida i les normes de permanència.
Continuant amb els altres textos aprovats, s’han introduït millores al Reglament de l’avaluació de l’acompliment de l’Administració general (AvAc). L’objectiu ha estat simplificar el procediment que hi havia establert actualment per reduir la càrrega administrativa donant més garanties per complir amb els objectius marcats. Així, el nou reglament estableix que podran accedir a l’AvAc tots aquells funcionaris que hagin superat el període de prova, la norma vigent fins a la data requeria una antiguitat mínima d’un any. Així mateix, es manté el període d’avaluació de dos anys, però avaluats en un sol cicle i es mantenen els quatre objectius pels quals serà avaluat el funcionari, agrupats en dues categories: col·lectiu i individual.
La modificació del reglament també contempla que el cicle, en cas de canvi de lloc de treball, no es veu interromput i es té en compte el resultat més favorable. També s’estableix que la regulació té en compte els cossos especials, mentre que, segons la normativa actual, havien de desplegar els seus reglaments propis per fer-hi adaptacions. Finalment, i per afavorir la digitalització de tot el procés, s’estableix l’ús obligatori de la plataforma digital per a totes les fases del procés. El nou text manté que el component retributiu consisteix en una prima única variable biennal no consolidable que percep el funcionari i que depèn del resultat final de l’avaluació. L’AvAc és un procés voluntari que permet millorar el funcionament de l’Administració general i, conseqüentment, que els funcionaris desenvolupin tot el seu potencial. Cal recordar que, amb base a l’acord amb els treballadors de l’Administració pública, aquest sistema d’avaluació és previst que es posi en marxa aquest 2026.
Finalment, el Govern també ha aprovat aquest dimecres la modificació puntual i tècnica del Reglament del Comitè Tècnic d’Organització i Gestió. L’objectiu ha estat d’adaptar-lo al nou marc legal i millorar-ne el funcionament. Entre les principals novetats, destaquen la reducció dels terminis de convocatòria i la incorporació de la participació sindical amb dret a veu i vot, reforçant, així, la coordinació i la transparència en els processos organitzatius.