Com ha passat en altres casos, la Batllia declara “la retroacció de les actuacions a fi que l’administració, seguint el procediment legalment establert i respectant les garanties materials i formals analitzades, adopti una nova decisió sobre la classificació i valoració del lloc de treball de la part recurrent”. Però en la seva fonamentació, la Justícia toca el crostó de manera molt contundent al Govern. No només lamenta la justificació donada al funcionari recurrent sinó que li retreu, com ja se sabia, que “la reclassificació dels llocs de treball s’ha dut a terme sense el marc normatiu específic que el legislador havia previst”.
“El mateix Govern admet que no coneix completament els criteris i puntuacions emprats per PwC segons la metodologia STRATA, i que, com ja s’ha dit, tampoc disposava al moment d’adoptar la decisió dels ‘informes de valoració o puntuació detallada”
I per acabar-ho d’adobar retreu a l’administració que no faciliti als funcionaris avaluats, quan ho van demanar, determinada informació de la seva pròpia valoració al·legant suposats ‘secrets’ de la consultora. És que arriba un punt que la Batllia constata que “el mateix Govern admet que no coneix completament els criteris i puntuacions emprats per PwC segons la metodologia STRATA, i que, com ja s’ha dit, tampoc disposava al moment d’adoptar la decisió dels ‘informes de valoració o puntuació detallada” del lloc de treball de la recurrent. I si no el disposava d’aquesta funcionària, segur que no tenia prou informació de cap.
Tot plegat deixa en l’aire i qüestions d’una manera molt greu no només el procediment si no també la metodologia, perquè com manté la sentència a la qual ha tingut accés l’Altaveu, els fets posen “de manifest un dèficit de control sobre una activitat que incideix en drets i deures dels funcionaris”. I això arriba en un moment en què s’està elaborant el reglament que ha de determinar com dur a terme la reclassificació, però l’administració s’obstina en no incloure en la nova regulació els criteris de valoració. O sia, incideix en la deficiència ja denunciada per la Justícia.
La sentència, no recorreguda per l’administració, deixa en entredit també les manifestacions fetes pel ministre portaveu, Guillem Casal, quan va manifestar que el resultat després de la revaloració ordenada per la Batllia seria la mateixa. Perquè es canviaria el procediment, que el Govern queda clar que es va saltar a la torera, però no la metodologia. La sentència que ara surt a la llum pública deixa aquesta metodologia també als llimbs. Una metodologia pròpia d’una consultora que a Andorra té de prescriptor qui va ser el responsable de Funció Pública del primer govern demòcrata: l’exministre Jordi Cinca.
ARGUMENTACIÓ
La resolució, de més de vint pàgines, és extensa i densa. Alhora, però, és molt complerta. I molt ‘dura’ contra els interessos governamentals. S’estructura en diversos capítols, per dir-ho així, que faciliten el seguiment del posicionament jurisdiccional que, en certa manera, no deixa de ser feixuc. I després de contextualitzar la situació, el primer que fa és dir-li al Govern que el fet que la recurrent fes en seu jurisdiccional una petició subsidiària no fa incongruent la demanda. Atès que es pot demanar de manera principal l’anul·lació de la valoració, de la revisió del lloc de treball, i en segon terme també es pot sol·licitar que dita avaluació hagi de fer marxa enrere fins a un cert punt.
“El fet rellevant és que ni tan sols el propi Govern manifesta conèixer el detall d’aquestes escales, de manera que difícilment pot motivar-se una decisió en uns paràmetres que l’òrgan decisor no coneix, i que, per tant, tampoc poden ser objecte de control per part d’aquest tribunal”
Però allò important és, per exemple, que deixa clar que el Govern no motiva la denegació dels ascensos a uns quan a d’altres sí que els ha ascendit. “La motivació presentada no satisfà els mínims necessaris i imprescindibles” que exigeix el Codi de l’administració. “En primer lloc, la motivació aportada no s’orienta a explicar les valoracions concretes obtingudes per la plaça en qüestió, sinó que es limita a descriure el marc metodològic general (metodologia STRATA) i la raó de la restricció d’accés a la informació detallada”. “D’aquesta manera, no es donen conèixer les concretes taules de puntuació emprades ni el camií efectiu per arribar al resultat final, exposant únicament el procés seguit però sense revelar els detalls que permetrien verificar-lo.”
El Govern ve a dir que si mai s’hagués exposat tota la maquinària de la puntuació i les escales de valoració, a l’hora de fer de nou la descripció dels llocs de treball la persona recurrent ja sabria com fer-ho per tal de fer-ho de manera que aconseguís l’ascens de nivell pretés. Però com diu la Batllia, “el fet rellevant és que ni tan sols el propi Govern manifesta conèixer el detall d’aquestes escales, de manera que difícilment pot motivar-se una decisió en uns paràmetres que l’òrgan decisor no coneix, i que, per tant, tampoc poden ser objecte de control per part d’aquest tribunal”.
La Justícia lamenta que hi havia informes que l’administració ha hagut de contractar posteriorment a la interposició de la demanda i que, per tant, ha hagut de pagar de més a PwC, per poder justificar suposadament la valoració que es va fer de la recurrent. “Aquests informes no formaven part del contracte inicial”. I “la resolució impugnada no permet a la part interessada, tampoc a aquest tribunal, conèixer amb una mínima precisió les raons concretes de la decisió ni verificar el procés de valoració seguit i nivell assolit”.
EL COMITÈ TÈCNIC I D’ORGANITZACIÓ
Una de les repulses importants que fa la Batllia al Govern és quan aquest darrer ve a dir que el comitè tècnic d’organització i gestió que hauria d’haver intervingut en l’avaluació dels llocs de treball no ho va fer perquè no calia. Que ni era necessari, ni preceptiu, ni encara menys vinculant. L’autoritat judicial repassa fil per randa la legislació vigent per acabar dient que “si bé és cert que la funció del comitè revesteix caràcter consultiu i que la seva proposta no és vinculant per a l’òrgan decisor, la seva intervenció resulta igualment necessària i preceptiva”.
“Del plantejament efectuat per l’administració es desprèn que hi ha certa informació a la qual ni tan sols el propi Govern hi tindria accés, malgrat formar part del resultat dels treballs contractats i, per tant, l’expedient administratiu corresponent”
Les ‘bufetades’ jurídiques i de deures no fets a què sotmet al Govern el tribunal és clar. “Sense dir-ho explícitament, aquesta argumentació dona a entendre que, com que tots els membres del comitè són càrrecs de l’executiu, la seva intervenció resultaria irrellevant.” Però després també recorda la Batllia que resulta que el Govern no ha actualitzat el reglament corresponent. I si ho hagués fet se n’hauria adonat que el comitè també s’hi han d’integrar representants sindicals. En conseqüència, el passotisme de convocar-lo decau. I encara més tard lamentarà el tribunal que el Govern va substituir el comitè per PwC. I es va quedar tan ample.
Només el fet que no s’hagi fet intervenir el citat comitè tècnic “comporta la nul·litat de la resolució impugnada ja sigui per infracció de l’ordenament jurídic ja sigui per prescindir d’un tràmit essencial”, deixa clara la sentència que a partir d’aquí comença a arremetre contra la intervenció de la consultora. Aclareix que no té res contra PwC i tampoc contra el fet que l’administració es pugui assessorar. Però ataca amb duresa al fet que hagin estat els consultors els que hagin fet la reclassificació per molt que l’administració, el Govern, l’hagi signat.
“El fet que les resolucions formals hagin estat dictades per part del Govern, com no podria ser d’altra manera, no és suficient per entendre respectat el procediment legal”, diu la sentència, que ve a exposar que s’ha fet al revés del que tocaria. És a dir, qui ha fet la feina i ha adoptat les decisions ha estat la consultora després de fer consultes amb la secretaria d’Estat, amb els funcionaris… just al revés del que s’espera. Consultes la consultora però qui fa les valoracions i pren decisions és l’administració. No només firma el que en aquest cas PwC ha dictat. I menys quan ho ha dictat sense ni tan sols revelar la metodologia emprada.
“Del plantejament efectuat per l’administració es desprèn que hi ha certa informació a la qual ni tan sols el propi Govern hi tindria accés, malgrat formar part del resultat dels treballs contractats i, per tant, l’expedient administratiu corresponent. Així, el mateix Govern admet que no coneix completament els criteris i puntuacions emprats per PwC segons la metodologia STRATA, i que, com ja s’ha dit, tampoc disposava al moment d’adoptar la decisió dels ‘informes de valoració o puntuació detallada d’aquest lloc de treball”, recull en la seva fonamentació la sentència, que ataca el fet que PwC es pretengui refugiar en el fet que es tracta d’una metodologia pròpia per no revelar-la, per dir-ho així.
“No és admissible que aquesta participació privada s’estengui fins al punt d’assumir, de manera directa i efectiva, una activitat pròpia i genuïna de l’administració pública, com són els tràmits essencials i necessaris per a la formació de la voluntat administrativa i per a l’adopció dels actes que la constitueixen, sense ni tan sols traslladar la informació de base a la pròpia administració contractant”
La Batllia recorda que els paràmetres, siguin de qui siguin, en un procediment administratiu han de ser “sotmesos al principi de transparència a fi de permetre’n el seu control i la seva traçabilitat”. I recorda que “l’evidència d’aquestes mancances és tal que el mateix Govern reconeix que arran de la demanda interposada¡, va haver de recórrer fora del marc contractual per obtenir informació que a priori semblaria que hauria d’haver estat lliurada com a resultat ordinari dels treballs adjudicats”. És a dir, que per poder respondre la demanda el Govern va haver de pagar de més per informació que no tenia però que la pròpia Batllia diu que hauria d’haver tingut perquè, en cas contrari, no hi havia reclassificació possible a fer.
Tot plegat dona idea de “l’abast i la intensitat de la intervenció de PwC” i, dit planerament, es va passar de frenada. “No és admissible que aquesta participació privada s’estengui fins al punt d’assumir, de manera directa i efectiva, una activitat pròpia i genuïna de l’administració pública, com són els tràmits essencials i necessaris per a la formació de la voluntat administrativa i per a l’adopció dels actes que la constitueixen, sense ni tan sols traslladar la informació de base a la pròpia administració contractant.” En fi, que “aquest grau d’implicació desborda els límits legítims de col·laboració privada, ja que suposa substituir de facto l’òrgan administratiu competent en un element essencial del procediment”. Vaja, que es va deixar en mans de PwC perquè fes i desfés. Segurament, una argúcia per tal que els polítics poguessin rentar-se les mans i sempre poguessin dir allò de: van ser els tècnics.