El líder del principal partit de l’oposició ha volgut demanar explicacions a Govern sobre el nomenament de Calvó. No tant pel nom escollit, ja que, ha admès, “és indubtablement apta i té els coneixements necessaris”, sinó per com s’ha fet. Pel procés seguit. En aquest sentit, ha defensat que “els procediments han de ser públics, de forma similar amb com es fa ara amb les agències que depenen del Consell General”. Això ha de permetre “detectar el talent del país i donar opció a la promoció interna de qui treballa a FEDA”.
Per això, ha reclamat que “es faci marxa enrere” i s’aposti “per un procediment amb publicitat perquè la gent es pugui postular per a la plaça”. A la vegada, ha alertat que la forma com s’ha actuat genera “un desprestigi” per a la mateixa Calvó, que “no pot demostrar que és la millor candidata”.
La petició, però, l’ha tallat de soca-rel Espot. Amb un to contundent ha deixat clar que no es canviarà la decisió. “No farem marxa enrere i menys perquè ho digui vostè i quan hem complert la llei”, ha etzibat al ple del Consell. I, justament, aquest darrer argument és un dels que ha posat sobre la taula per defensar com s’ha fet el nomenament. “Vull deixar clar que el nomenament de la futura directora general s’ha fet d’acord amb el que preveu la Llei de FEDA, que estableix que la direcció general és designada directament pel Govern sense que hi hagi previsió de cap concurs públic o procediment de selecció”, ha comentat. I com que la legislació no ho contempla -tampoc diu que no es pugui fer-, “nosaltres no ens inventarem ni procediments ni coses rocambolesques per quedar bé de cara a la galeria”.
Sobre Calvó, el mandatari ha volgut destacar les seves qualitats, com ara el fet de ser enginyera i, per tant, “tenir els coneixements tècnics”, així com el bagatge com a gran impulsora de la legislació sobre transició energètica. A preguntes de la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha assegurat que l’elecció no estava pas decidia de fa temps sinó que es va coure “els darrers quatre o sis mesos”, un cop l’encara màxim responsable de l’energètica, Albert Moles, va comunicar la seva intenció de jubilar-se. “A ningú se li escapa que era un perfil que fa temps que es valorava, però no vam anar amb cap idea preconfigurada”, ha assegurat. Calvó era, ha afirmat, “una possible candidata entre molts altres” i es va acabar definint el seu nom perquè “parlant amb el consell d’administració vam anar decidint que era el millor perfil”. Fins i tot malgrat que això suposava quedar-se sense cap de gabinet. “Per mi hauria estat més còmode que ella continués fins al final de la legislatura, però vaig primar l’interès general”, ha manifestat.
El debat a la cambra ha anat derivant, però, cap a una polèmica molt més global. Des de Concòrdia, Escalé ha arribat a parlar, fins i tot, de “portes giratòries” i ha recordat que, en els darrers temps, hi ha hagut altres nomenaments de persones vinculades a Demòcrates. Entre aquestes, sense citar noms, ha recordat les de l’Institut Andorrà de les Dones, el Consell Superior de la Justícia o el fiscal general. “Set de les vuit designacions darreres han anat a ex ministres o militants de Demòcrates o de la resta de forces de la majoria; no és acceptable en un país petit”, ha comentat.
Espot, en canvi, ha volgut negar que hi hagi una voluntat de situar persones afins a la seva formació en llocs estratègics. “No he demanat mai el carnet de partit o que es tingui una determinada afiliació política a qui he hagut de designar”, ha afirmat, tot indicant que “sempre prima l’expertesa, el criteri tècnic i, quan cal, la vessant política”. En aquest sentit, ha volgut recordar casos com els de Jordi Nadal (Andorra Telecom), David Cerqueda (AFA), Marta Alberch (Institut de l’Habitatge), Imma Jiménez (RTVA), Betim Budzaku (Andorra Turisme) o Sílvia Cunill (AREB). Cap d’ells, ha remarcat, són militants ‘taronges’ o tenen vinculació amb Demòcrates.
CARNETS DE CONDUIR
Durant la sessió, la socialdemòcrata Laia Moliné ha retret a Govern la poca informació que s’ha donat sobre el canvi del model del carnet de conduir. En aquest sentit, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha explicat que “l’objectiu és millorar la fiabilitat, la seguretat i la durabilitat del document”, tot apuntant que serà un procés llarg. I és que no es farà cap canvi de carnet fins que no es caduqui l’actual i s’hagi de renovar. A banda, també ha assegurat que amb els nous “no ens consta que s’hagi produït cap conflicte a països veïns”.
Des del PS, però, Moliné, ha parlat de “manca d’informació” en un tema important i que “pot crear confusió entre la ciutadania”. En aquest sentit, ha afirmat que “el problema no és el nou carnet sinó com s’ha gestionat el canvi, sobretot quan estem acostumats a veure comunicacions d’afers menors i, en canvi, aquí no s’ha dit res”.
Comentaris (38)