D’una manera o altra, Andorra la Vella, Encamp, Canillo o la Massana estan pendents de la conformitat de l’ens depenent almenys en part d’Interior per poder passar a usar les càmeres. De fet, més d’un i de dos comuns ja tenen els aparells adquirits. I com ha reconegut la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, s’espera que el fet que els comuns vagin aprovant les seves normes parroquials posi més pressió a la comissió per procedir a prendre una decisió. I que d’una vegada per totes la comissió autoritzi la utilització de les càmeres o la desestimi.
COMPLEXITAT
Fonts del ministeri han reconegut que la decisió s’està dilatant molt i que és hora d’adoptar una resolució. Per això com a molt tard durant les primeres setmanes de setembre s’hauria de reunir la comissió per decidir. Les fonts consultades han reconegut que fins ara la no decisió s’ha sostingut en la complexitat de la matèria. Però que ara ja no pot ser aquesta la justificació. I que si els experts que formen part de la comissió -des de la directora d’Interior a una batlle passant per la responsable de Protecció de Dades- consideren que els agents de circulació no han de poder usar aquests equips, s’ha de dir obertament.
Gili: “En cap cas volem un abús dels dispositius. Només en cas excepcional quan es constati una situació que ho demana. I si es considera que els agents de circulació no ho poden fer, que es digui, però aquest meló l’hem de tancar”
De fet, Gili ha estat clara en aquest sentit: “En cap cas volem un abús dels dispositius. Només en cas excepcional quan es constati una situació que ho demana. I si es considera que els agents de circulació no ho poden fer, que es digui, però aquest meló l’hem de tancar.” Els comuns, doncs, a la seva manera, tenen clar que els aparells seran d’utilitat. Però també són curosos, o almenys així ho asseguren els seus responsables, en garantir la privacitat de la ciutadania. I el que no volen és que la situació es demori més.
I és que la majoria de comuns ja tenen càmeres adquirides de fa temps en previsió de tenir el suport legal per poder-les usar. Els primers en fer-ho han estat, a mode de prova pilot, els agents de circulació canillencs. Les fonts d’Interior consultades han deixat clar que les gravacions que s’hagin pogut fer aquests dies a Canillo legalment no tindrien cap validesa. I que si algun ciutadà, pel motiu que sigui, les impugna o exigeix a la corporació que les esborri, que les elimini, el comú hi hauria d’accedir.
De fet, a Escaldes ho tenen ben clar, això, i la cònsol ha assegurat que durant la festa major que ja està en marxa no les utilitzaran “perquè no volem tenir un problema”. Rosa Gili, però, ha evidenciat el malestar propi, de la corporació que presideix, i en certa forma també del conjunt de comuns que ja tenen aprovats reglaments pel fet que no hagin estat autoritzats a usar els aparells. “Hem demanat actes de la comissió nacional de videovigilància per saber què està passant”, ha explicat la cònsol escaldenca després d’aprovar el reglament.
EL REGLAMENT D’ESCALDES
Gili ha deixat clar que “jo sóc anticàmeres no m’agraden gaire”, però ha reconegut que “de vegades fan falta. Si és per protegir hi estem a favor”. El mateix posicionament l’ha fet servir, en certa manera, el cònsol major de Sant Julià, Cerni Cairat, que en aquest cas ha afirmat que encara s’està treballant en l’elaboració del reglament. Ni a Escaldes ni a Sant Julià hi haurà gravacions aquest cap de setmana de festa major. I això que Gili ha reconegut que potser seria un moment per usar-les per molt que, en principi, les celebracions haurien de ser festives. Però ja se sap.
Gili, durant la sessió comunal d’aquesta tarda, ha donat explicacions sobre el reglament escaldenc, citant-ne les principals característiques. I també ha contextualitzat una mica la necessitat de poder disposar d’aquesta eina. "Aquest reglament entenem que entra dins de les competències que dona la llei de competències i que diu que els comuns tenim competències en inspecció, control i assegurament de la bona convivència ciutadana en vies i espais públics”, ha explicat la cònsol per continuar dient que ja “amb el primer equip comunal observem la necessitat de donar eines als agents”. I ha passat a donar exemples.
“Durant la covid hi va haver molt vandalisme, ocupació d’espais, degradació d’espais comunals, un fet que també ens va concernir que és l’altercat entre joves i agents i els joves van filmar agents i van fer difusió de la part que els va convenir més”, ha explicat Gili que hi ha afegit que aquest darrer extrem “ens fa veure indefensió que podia tenir l’altra part i evident que tothom té mòbils i posar càmeres no va molt més enllà dins la intromissió de dades personals”. Més elements encara: “Altres qüestions són els problemes de l’estiu passat, molts a l’Espai Jovent, amb agressions grupals. Van ser incidents que van generar angoixa entre joves, entre pares i la societat en general.”
I encara fent-ho de forma més general, la cònsol altres fets més recents, com “el dia de la Festa del Poble d’Encamp, on fins i tot hi va haver un problema amb un conseller general. Entenem que amb la preocupació ciutadana que hi ha, no volem posar en joc un dels nostres valors principals que ha sigut sempre la seguretat ciutadana, que justifica la vinguda de tants nous ciutadans, que ens ho han reconegut arreu”. I ha deixat clar que, per exemple en el cas de Canillo, “la preocupació és la mateixa” i per això el comú va decidir fer una prova pilot. “Tens festa major, el que volem és que no hi hagi incidents, i si n’hi ha algun, que tinguem eines al nostre abast per identificar qui pugui haver actuat de manera inadequada.”
EL POSICIONAMENT DE SANT JULIÀ
Però Gili ha dit clarament que veient el dubtes sobre Canillo i el fet que el comú escaldenc té clar que no disposa de les autoritzacions governamentals pertinents, ja s’ha dit, no s’usaran càmeres durant la festa major a Escaldes. Tampoc serà el cas a Sant Julià, on ni tan sols hi ha el reglament aprovat. El cònsol major, Cerni Cairat, ha indicat que “s’hi està treballant, perquè sobretot el que volem garantir és que no incompleixi en cap cas qüestions de privacitat de dades o atempti contra la privacitat de la persona. Entenem també que, en certs moments i amb certs usos acotats, té sentit que els agents de circulació portin aquesta càmera al pit i ara estem treballant en la redacció i la posterior aprovació d’aquest reglament perquè ho especifiqui concretament”.
Cairat: “Almenys a Sant Julià de Lòria, no tenim un augment de problemes de seguretat ni d’agressions que justifiquin una pressa excessiva per aprovar-ho. Són mesures que ens han d’ajudar si succeeix alguna cosa i de les quals penso que hem de disposar si les necessitem”
Cairat ha volgut “reiterar que, almenys a Sant Julià de Lòria, no tenim un augment de problemes de seguretat ni d’agressions que justifiquin una pressa excessiva per aprovar-ho. Són mesures que ens han d’ajudar si succeeix alguna cosa i de les quals penso que hem de disposar si les necessitem, però en cap cas estem parlant d’una situació d’inseguretat ciutadana generalitzada que en justifiqui l’aplicació immediata”.
A Sant Julià potser no hi ha pressa. Però la majoria de la resta de comuns sí que entenen que no té cap sentit disposar de càmeres, haver aprovat una norma parroquial adequada i que la comissió que ha d’atorgar l’autorització final no ho faci. Ni aprovi la utilització ni la denegui. I que la situació es vagi eternitzant sense una data de solució. A més, ha recordat Rosa Gili, és tot sovint que ja sia la policia ja sia la Batllia acudeixen a les gravacions de les càmeres comunals per mirar de resoldre ‘coses’. Segons que ha constatat l’Altaveu, el ministeri d’Interior és conscient de la situació i ha instat ja els integrants de la comissió a pronunciar-se. O caixa o faixa.
EL PARER DE L’AGÈNCIA DE PROTECCIÓ DE DADES
L’Agència de Protecció de Dades ha emès una mena de guia sobre els requisits aplicables a la utilització de les càmeres de videovigilància que conclou amb una conclusió que ve a dir que “la instal·lació d’un sistema de videovigilància no es limita a la col·locació de les càmeres i del cartell informatiu. Abans de posar-lo en funcionament, el responsable ha de justificar-ne la necessitat i la proporcionalitat, obtenir l’autorització o efectuar la comunicació prèvia davant del ministeri competent en matèria d’interior, determinar la base jurídica, informar adequadament les persones afectades, incorporar el tractament al Registre d’activitats, fer l’anàlisi de riscos i, quan escaigui, una avaluació d’impacte”. I acaba afirmant que “durant el funcionament del sistema, ha de garantir-se que les càmeres s’utilitzen exclusivament per a la finalitat que n’ha justificat la instal·lació, evitant qualsevol ús incompatible o diferent. Així mateix, s’ha de garantir l’accés restringit, la confidencialitat, la supressió automàtica de les imatges en el termini màxim d’un mes, l’atenció dels drets de les persones i la revisió periòdica de la necessitat, la proporcionalitat i les mesures de seguretat del sistema”.