“La participació ha estat històricament baixa. El rècord és d’un 5% el 2018”, ha recordat el president del consell d’administració, que ha valorat de forma positiva el nombre de candidatures rebudes. Totes les presentades han superat el filtre dels requisits i, per tant, podran concórrer als comicis. “L’alt interès per formar llistes és un bon senyal que la població té interès a conèixer i participar en les decisions del consell d’administració de la CASS”, ha valorat, tot recordant que l’entitat “té reptes importants tant pel que fa a la reforma de les pensions com des del punt de vista sanitari”.
S’admet, però, que, per si sol, l’increment de llista no garanteix menys abstenció. I, per tant, l’objectiu de la parapública és “incentivar-la”. Així, ha indicat que “de forma institucional”, i sempre en el marc de la normativa que regula les eleccions, “estem focalitzats a cridar a la participació”. L’objectiu, però, tampoc és especialment exigent, conscients de la realitat: “Si pot ser, volem millorar la de les eleccions passades”. Aquesta va fregar per poc el 3%.
Galabert ha recordat que als comicis, que tindran lloc el 17 de juny, “no cal ser andorrà ni treballador fix per votar”. Per tant, això els converteix en els més multitudinaris pel que fa al cens electoral. Entre els diferents col·legis -i sempre tenint en compte que hi ha persones que poden votar a més d’un- arriba a prop de 90.000 electors. La gran majoria, entre els assalariats (47.055). Pel que fa als jubilats n’hi ha 20.548 i, en el cas dels empresaris, 21.755.
“Criden i interpel·len tota la població”, ha remarcat el màxim responsable de la parapública. Per això, es treballarà per facilitar el sufragi de totes les persones convocades. Així, hi haurà vot per dipòsit entre el 8 i el 16 de juny a les mateixes dependències de la CASS i, també de forma itinerant, als set comuns -incloent-hi una jornada al Pas de la Casa-. També s’han treballat tota una sèrie de mesures per facilitar el vot de les persones amb discapacitat.
“Volem ser proactius però també tenim clar quins són la llei i el reglament, que marquen què podem fer i què no. La nostra incentivació ha de ser totalment institucional”, ha avisat Galabert. El cost de tot el procés per a la CASS s’estima en uns 60.000 euros.
Com s’ha dit -i com havia avançat Altaveu-, hi ha set candidats, amb els respectius suplents, al col·legi d’assalariats: Miquel Àngel Adran, Mercé Avellanet, Anna Carrión, Maria Neus Cervera, Salustià Chato, Montserrat Martínez -actual integrant del consell- i Ramon Pedrosa. Pel que fa als jubilats, els aspirants són Ignasi Arbusà, Pere Canturri, José García Nebot, Florenci Pla i Lluís Sàmper. Finalment, al col·legi d’empresaris i autònoms hi competiran Daniel Armengol, Manuel Carranza i Alejandro Llige.
Sobre l’increment de llistes, Galabert ha fet una “lectura positiva” i, en certa forma, l’ha vinculat al neguit per un dels reptes clau que s’ha d’afrontar: la reforma de les pensions. “Entenc que part de les motivacions dels candidats per ser-ho és en aquest sentit”, ha afirmat, tot i que també ha volgut remarcar que la CASS està present, d’una forma o una altra, en la trajectòria vita de tothom que viu al país. “Ens hi relacionem des que naixem fins a morir”, ha indicat. I, per això, “és important sentir-se involucrat”.
Sobre la reducció de llistes al col·legi d’assalariats, ha admès que no té una explicació clara del motiu. Sí que ha apuntat, però una possibilitat. “Una lectura que es pot fer és que hi hagi diferents col·lectius que representen de forma parcial el col·lectiu i potser s’han unit per formar una candidatura amb més opcions de guanyar. És el col·legi en el qual més es pot dispersar el bot i, per això, té sentit aglutinar esforços”, ha desgranat.