El SIB A118 ha elaborat un estudi tècnic a partir de dades obtingudes diverses fonts -des del departament d’Estadística a les pròpies memòries del cos- per tal de fer una comparativa de l’evolució tant del país com del propi cos per tal d’analitzar si “el dimensionament dels bombers s’ha adaptat” al creixement del país. El sindicat ha fet arribar als seus afiliats, en les darreres hores, un resum executiu de les principals dades que conté l’informe en qüestió. I es destaca que “Andorra ha canviat però el dimensionament del cos no ho ha fet al mateix ritme”.
El sindicat destaca, després de l’anàlisi de les dades, que hi ha “més població, més població flotant, més construcció, més demanda d’emergències i més funcions, però una capacitat operativa que no ha crescut proporcionalment”. I tot plegat porta el SIB A118 ha afirmar que “l’estudi conclou que limitar-se a convocar les places necessàries per substituir les jubilacions no resol el problema: manté i consolida la pèrdua de cobertura”.
LES DADES
Algunes de les dades que sustenten les conclusions sindicals són, per exemple, que Andorra ha crescut un 25,5% des del 2015: de 71.732 a més de 90.000 residents, mentre que la plantilla operativa s’ha mantingut pràcticament sense creixement net. En aquest sentit, la cobertura ha passat de 1,69 a 1,34 bombers per cada 1.000 habitants, una pèrdua del 20,3%. Si es té en compte la població realment present al país, en temporada alta la ràtio baixa fins als 0,83 bombers per 1.000 persones.
La demanda d’emergències, es remarca en el resum tramès als afiliats, continua augmentant: les trucades al 112 van créixer un 32,6% en només un any, mantenint-se la mateixa dotació d’operadors. “La feina dels bombers també ha canviat. Avui gairebé la meitat de l’activitat és sanitària, mentre que els incendis representen només aproximadament el 5%. Som, de fet, un servei integral d’emergències.”
Un dels elements que el SIB A118 considera que hauria de fer pensar és que a tot el país “hi ha habitualment només 18–22 bombers simultàniament de guàrdia, amb diversos parcs funcionant amb dotacions mínimes”. Alhora, i com ja s’ha apuntat, “la plantilla està fortament envellida, amb una mitjana d’entre 48 i 50 anys, i es preveuen unes 35 jubilacions fins al 2031”. En aquest marc, com s’ha apuntat també, “convocar places no significa necessàriament cobrir-les: el 2025 es van convocar 11 places i només se’n van cobrir set”.
I més enllà de les qüestions de recursos humans, es deixa constància, cal afegir-hi “mancances materials: la capacitat d’intervenció en alçada depèn, a la pràctica, d’una sola autoescala útil al tram central, mentre el creixement urbanístic es desplaça cap a parròquies amb dotacions mínimes”.