En una comunicació escrita, Andorra Endavant manté que “la nostra posició és coherent amb el que ja vam defensar des del primer moment: Andorra Endavant es va posicionar en contra de la creació d’Andorra Digital perquè considerem que la transformació digital es podia continuar desenvolupant des del ministeri i des de les estructures públiques existents, sense necessitat de crear una nova societat”. I es recorda que “Andorra és un país d’uns 90.000 habitants. No podem construir una administració pensada com si fóssim un Estat de diversos milions d’habitants”.

“Un país petit hauria de tenir precisament un dels seus grans avantatges en una administració lleugera, eficient i propera. No volem un Estat cada vegada més fragmentat en societats, agències, instituts i organismes. Volem un Estat que funcioni millor. Menys estructures. Menys duplicitats. Més eficiència. Més control dels diners públics”

La formació parlamentària recorda que “tenim 25 estructures públiques diferenciades, sense comptar els ministeris, els departaments de Govern ni altres organismes de l’administració”. Per Andorra Endavant, aquest model té un límit: “No podem continuar creant una societat, una agència o una nova estructura cada vegada que apareix una nova necessitat de gestió.” I és que “cada nova entitat implica òrgans de direcció, administració, procediments propis, comptabilitat, interventor, control, recursos humans i costos de funcionament. I com més estructures es creen, més difícil esdevé coordinar-les, controlar-les i evitar duplicitats”.

El mateix projecte de llei d’Andorra Digital “posa en evidència aquesta complexitat: la societat es va constituir el 30 d’abril del 2026 i el mateix Govern reconeix ara que no disposava de cobertura pressupostària suficient per desenvolupar plenament la seva activitat, fet que obliga a modificar posteriorment la llei del pressupost”. Andorra Endavant defensa “una altra manera de gestionar l’Estat: simplificar, racionalitzar i optimitzar. Aprofitar les estructures que ja existeixen abans de crear-ne de noves. Evitar duplicitats. Concentrar recursos. Fer una administració més àgil, més comprensible i més fàcil de controlar”.

I és que segons Montaner i els seus companys, “un país petit hauria de tenir precisament un dels seus grans avantatges en una administració lleugera, eficient i propera. No volem un Estat cada vegada més fragmentat en societats, agències, instituts i organismes. Volem un Estat que funcioni millor. Menys estructures. Menys duplicitats. Més eficiència. Més control dels diners públics”.