La prova ha tornat a convertir els Planells de Mereig en un escenari de vida pastoral. No es tractava simplement de fer córrer una vintena d’ovelles d’un punt a un altre, sinó de conduir-les amb ordre, superar diferents obstacles i demostrar que el gos responia a cada indicació del pastor. La rapidesa tenia importància, però quedava en segon terme davant el control, l’obediència i la capacitat de mantenir unit el ramat.
Les ordres han arribat en forma de crits, paraules curtes i xiulets. Cada pastor i el seu gos tenen el seu propi llenguatge. Argila, un dels gossos participants, ha rebut les indicacions en francès. El seu pastor treballa amb més animals i, per diferenciar-los, també en dirigeix alguns en anglès. Un codi particular construït durant moltes hores de feina conjunta i que, vist des de fora, sembla gairebé una conversa privada entre el pastor i l’animal.
Els concursants disposaven de vuit minuts per completar la primera fase. Havien de fer passar el gos entre dues fileres de set banderes, aturar-lo quan se’ls indicava i, posteriorment, recollir el ramat. A partir d’aquí començava la part més exigent: conduir les ovelles fins a un cercle, mantenir-les agrupades mentre es retirava una esquella, fer-les passar per una tanca i una mànega i, finalment, introduir-les en un tancat.
Cada moviment sumava o restava punts. Les aturades del gos, el pas correcte entre les banderes i la capacitat de controlar les ovelles dins del cercle eren alguns dels aspectes valorats. També es penalitzaven la desobediència i les mossegades. Els ramats, formats per vint ovelles, es canviaven cada dos participants per evitar que l’experiència acumulada dels animals condicionés excessivament el resultat.
Víctor García i Taf, tercers a intervenir, han estat els primers a completar tot el recorregut. Ho han fet en set minuts i 42 segons, a només divuit segons del límit. La seva actuació ha trencat la sensació que arribar fins al final seria gairebé impossible, tot i que els concursants següents han tornat a evidenciar la dificultat de la prova.
Josep Maria i el gos Aritz s’han quedat a tocar d’introduir les ovelles al recinte final quan el cronòmetre ha arribat als vuit minuts. A les portes, mai millor dit. Una situació semblant ha viscut Da Silva amb Sisca, que també ha aconseguit conduir el ramat fins als últims obstacles, però no ha pogut completar el recorregut dins del temps establert.
El segon a assolir-ho ha estat José Ángel amb Venus. Ho ha fet en quatre minuts i 47 segons, amb una actuació ràpida però, sobretot, controlada. Miquel i Ron han completat la prova en sis minuts i tres segons, mentre que Xus i Nit han aconseguit tancar el grup de quatre classificats amb un temps de set minuts i 47 segons, pràcticament sobre la botzina.
La final ha reduït el marge a cinc minuts i ha obligat els quatre millors pastors a tornar a començar amb un ramat nou. Miquel i Ron no han pogut completar el recorregut. José Ángel i Venus, en canvi, han tornat a demostrar la seva entesa i han acabat la prova en quatre minuts i 59 segons, quan només quedava un segon per arribar al límit. Víctor García i Taf han vist com les ovelles es quedaven just davant de l’entrada final, mentre que Xus Oliva i Nit tampoc han aconseguit tancar tot el circuit.
La valoració del jurat ha situat José Ángel al capdavant amb 176 punts, fet que li ha permès endur-se els 200 euros reservats al guanyador. Miquel ha estat segon, amb 159 punts i un premi de 150 euros, i Víctor García ha completat el podi amb 150 punts i una recompensa de 100 euros.
Més enllà dels resultats, la jornada ha servit per donar continuïtat a una tradició profundament vinculada al passat ramader de la parròquia. El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha reivindicat el concurs com una activitat “molt consolidada i molt identitària”, que permet mostrar l’activitat agropastoral en un format atractiu per a les famílies i els visitants. “Poder veure aquest espectacle amb els ramats de Canillo als Planells de Mereig és un luxe”, ha remarcat.
El concurs ha estat, a més, el primer acte de la trobada anual entre Canillo i Ordino. Després de la prova, la celebració s’ha traslladat al Coll d’Ordino, on s’han organitzat activitats familiars i un dinar popular amb carn d’Andorra. Un punt de trobada natural entre les dues parròquies, que fa dècades que comparteixen aquesta jornada de germanor.
Alcobé encara recorda les primeres edicions, quan els bous es cuinaven durant tota la nit perquè estiguessin preparats l’endemà. La cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, també ha rememorat aquell format inicial, relacionat amb l’obertura de la carretera que connecta les dues parròquies. Després d’alguns anys d’aturada i de diverses transformacions, la trobada s’ha reformulat combinant el concurs de gossos d’atura amb un ambient més familiar al Coll d’Ordino.
Comentaris (1)