Vocalitzi, senyor fiscal

Fins i tot mirant de ser suau i amb certa condescendència, Alberca s’endú dia sí dia també de judici l’esbroncada del president del tribunal per la seva manera de fer les preguntes

Que el president del tribunal que jutja el ‘cas BPA’, Enric Anglada, almenys de cara a la galeria ho està portant bé sembla una evidència des del primer dia. Que intenta descarregar tensions quan n’hi ha, també. Que és un magistrat empàtic que sap dir les hores en un català perfecte -tres quarts i mig de dues de la tarda- que bona part de la sala no entén -les 13.52, ha d’aclarir- ha quedat clar. I que no estalvia simpàtiques esbroncades cap al fiscal, ja ve sent habitual.

L’interrogatori que està protagonitzant Alfons Alberca, s’entengui més o menys a nivell d’estratègia, està esgotant tothom. Els magistrats aguanten estoicament i aprofiten alguna que altra incidència -Anglada, quedi clar- o bé per ficar-hi cullerada o bé per decretar recessos que inicialment no estaven previstos. I si bé és cert que el magistrat president ha renyat més d’un cop l’advocat Josep Anton Silvestre -“ha tornat a la sala i ja es nota”, li ha arribat a deixar anar amb fina ironia- o també ha reclamant de Joan Pau Miquel que respongui o no però que se cenyeixi al que li demanen, qui més esbroncades s’està guanyant és el fiscal general.

Fins al punt que clar i català Anglada li ha demanat a Alberca en dues ocasions -després d’haver-li reclamat també que formuli millor les preguntes, que sigui més concret i que adopti un ritme adequat (ni lent per adormir-se ni veloç que ningú no caça res)- que vocalitzi millor. De fet, no és nou que el representant del ministeri públic es menja lletres, síl·labes o el que sigui i molts cops amb prou feines se l’entén.

Cansat de no acabar-lo d’entendre, a la tercera, Anglada li ha deixat clar que “jo tinc una veu més gruixuda i almenys vocalitzo millor”. D’aquí que el fragment d’un document que inicialment havia de llegir Alberca finalment l’ha ‘recitat’ el magistrat per tal de mirar que fos entenedor per a tots els presents a la sala. Coses d’un judici etern que va camí d’arribar al proper Sant Jordi.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.