Per fi ha arribat el dia! Porto molt de temps desitjant que arribi aquest moment. El nostre grup és heterogeni i el conformen persones de totes les edats i de diferents localitats del Bisbat d’Urgell. En el bus, mossèn David Codina ens anima a venir amb un cor obert. Ens diu que cadascú de nosaltres viurà una experiència pròpia i que hem d’estar predisposats a l’escolta, a deixar-nos interpelar per Déu. Destaca, especialment, l’alegria de les monges dels Ancians Desamparats de la Seu d’Urgell, fent onejar una bandera de la diòcesi de Chiclayo.

Una vegada hem arribat a l’estadi, en quant veiem per les pantalles l’entrada del sant Pare tots els fidels esclatem en un crit de joia. Primer de tot, el pontífex beneeix quaranta ambulàncies que Sor Lucía Caram envia a Ucraïna enmig de la guerra. Seguidament, amb el ‘papamòbil’ es dona una volta d’honor per tot l’estadi. És impactant veure com beneeix a desenes i desenes d’infants, molts d’ells nadons, que li apropen.

Quan comença la seva homilia, Lleó XIV ens convida a invocar a l’Esperit Sant perquè ens il·lumini i ens guiï en la vetlla d’oració. Ens introdueix, mitjançant metàfores en el tema de la nit i de Nicodem, un personatge de l’Evangeli de sant Joan, que busca a Jesús de nit per trobar respostes a la seva fam de Déu. És per això que aquesta figura personifica la recerca de la veritat, la cerca de trobar el sentit de la vida en moments de foscor. El papa ens convida a no tenir de la nit i a no considerar-la solament com un espai d’ombra i de foscor, ja que també pot ser un espai de discerniment i de renovació espiritual.

L’acte central de la vetlla és el testimoni de tres joves que han travessat i patit la nit. Primerament un jove relata la seva experiència de crisi de fe. Seguidament una jove, professora, relata la depressió que ha patit i l’intent de suïcidi. Aquesta jove explica que Déu li ha donat una nova oportunitat. Finalment, relata la seva experiència una jove víctima d’un pare maltractador, que intentà matar la seva mare, i aquesta va caure en el món de les drogues. Conseqüentment, la jove amb deu anys acabà en un centre d’acollida, fins que aconsegueix una família adoptiva. Ha estat especialment emotiu com s’abracen les dos joves al sant Pare. Aquest s’ha mostrat compassiu, sensible, misericordiós… seguint les virtuts evangèliques de les Benaurances.

Després d’aquest relats tan colpidors, el papa es commou per la valentia dels joves i donat resposta a les preguntes que li fa cadascun d’ells. En relació als tres testimonis, el papa insisteix en la necessitat de trobar espais de silenci i d’interioritat, llegint l’Evangeli, per omplir-nos de Déu, perquè tenim set d’eternitat i Ell és l’únic que omple aquest anhel. També manifesta la importància de la salut mental i de l’acompanyament de les persones, expressant que: “No hem d’espiritualitzar el dolor, reconduint-lo superficialment a la ‘voluntat de Déu’ o a algun misteriós projecte seu, perquè això corre el risc de minimitzar aquest patiment, de silenciar-lo, de ferir les persones”. També tracta el tema de la xacra del femenicidi i del perdó i de pregar. Expressa que Déu no és responsable del mal del món, perquè respecta la nostra llibertat.

Realment ha estat una vetlla màgica i inoblidable. Déu sempre està al nostre costat, especialment en els moments dolorosos en els quals Ell porta la creu.

IMATGES: Mercedes Campos / Bisbat d'Urgell / Església de Sant Julià / Casa Reial espanyola / Jordi Borràs (ACN) / ACN