Aquest és el cas d’una noia de 14 anys en el moment dels fets que l’estiu de l’any passat hauria estat objecte d’una presumpta violació per part d’un menor d’una edat similar a la seva. Potser una mica més gran. Companys de centre educatiu i que se suposa que ja havia actuat de manera similar amb altres adolescents. Perquè, de fet, hauria estat saber això en tornar a classe el curs passat i esclatar tot plegat. L’entorn de la noia no entén com un any pràcticament després d’haver interposat la denúncia no té notícies de què s’ha fet.
No cal dir que el mateix entorn lamenta el que ell considera que és inacció dels organismes educatius que haurien pogut intervenir, perquè creuen que no van dur a terme la protecció que haurien hagut de dur a terme respecte de la noia suposadament agredida i això va comportar-li alteracions. Fonts properes al centre educatiu que no se cita per mirar de preservar en gran mesura cert anonimat respecte de tot plegat han assegurat que es van adoptar les mesures escaients tenint en compte que els dos malaurats protagonistes de la situació són menors d’edat i s’ha de preservar també la presumpció d’innocència.
Després de passar un any, un curs educatiu, d’allò més complexe, està a punt d’iniciar-se’n un altre i el que lamenta l’entorn de l’adolescent és que més enllà de la denúncia davant la policia i alguna actuació més en seu judicial o similar per tal de realitzar la preconstitució de la prova, no se’ls ha avisat per res més i no tenen coneixement de cap mesura contra el qui ells consideren sense cap mena de dubte -per les explicacions de l’adolescent suposadament violada- agressor. Tot plegat els posa més dolor al dolor preexistent. I asseguren que fa més mal al mal ja viscut per la noia.
Comentaris (6)