Escura es trobava aquest divendres a Barcelona i ha atès l’Altaveu per recordar tot el que van patir per escapar de l’inici de la guerra. “És com una pel·lícula. Dorms, escoltes sorolls i penses que no passa res”. “De cop i volta em va trucar la meva germana i veus que els esclats eren bombes”, ha expressat. En aquell moment, estava a Kyiv i va posar-se en contacte amb la Federació de Futbol d’Ucraïna i l’ambaixada espanyola. Amb en Lluís Cortés van decidir marxar. La federació els va aconseguir una furgoneta i a partir d’aquell moment comença el periple per sortir. “Veus les dificultats que hi ha. Arribem a Lviv i no estava clara la manera de sortir. Llavors contactes amb andorrans i espanyols que estaven a Ucraïna", ha relatat.
Cortés i Escura aconsegueixen pujar al tren destinació a Polònia en un vagó “amb capacitat per a 100 persones i n’anàvem 300”. “No teníem cobertura de mòbil ni electricitat per poder informar”. Un cop arriben a destí no els deixaven sortir i no sabien per què. Un cop poden arribar a l’aeroport per agafar un vol cap a Barcelona és quan arriba la normalitat. “Portàvem hores sense pràcticament dormir ni menjar res”.
Un any després assegura que “la impotència és absoluta perquè no podem fer res”. El contacte amb les jugadores de la selecció femenina de futbol és permanent. “Ens preocupem per la seva situació i la de les seves famílies”. Escura explica que hi ha futbolistes que han tornat al seu país i d’altres que encara continuen fora. Els partits que han disputat s’han jugat en altres indrets. De fet, els propers amistosos es jugaran a Bulgària i a Estònia. Al setembre es disputarà la Nations League.
El preparador físic té clar que fins que no es resolgui el conflicte bèl·lic no tornarà a posar els peus a Ucraïna. La setmana vinent juntament amb Lluís Cortés viatjaran als Estats Units per oferir unes xerrades. Un any que per a ell i per a la resta ha estat “una muntanya russa d’emocions”.
Comentaris