Hi ha tradicions que, per molts quilòmetres que separin les persones de la seva terra d’origen, continuen ben arrelades. I la comunitat portuguesa d’Andorra n’és un bon exemple. Aquest cap de setmana, Encamp s’ha convertit en un petit racó de l’Alto Minho per commemorar els trenta anys d’una associació que, des del 1996, treballa per preservar i difondre el patrimoni cultural d’aquesta regió del nord de Portugal. Una celebració que ha anat més enllà dels residents portuguesos al Principat i que ha comptat amb la participació de persones arribades de Tolosa, Bordeus, Lió i diferents localitats portugueses.
El tret de sortida de la festa va arribar dissabte al vespre amb les tradicionals ‘rusgues’, una de les expressions més característiques del folklore portuguès, abans de donar pas, a partir de dos quarts de dotze de la nit, a l’actuació d’Augusto Canário & Amigos, emmarcada en l’Arraial 2026. Canário, natural de Viana do Castelo, és un dels grans referents de la música popular portuguesa, especialment conegut per la seva habilitat amb la concertina, les seves interpretacions de ‘desgarradas’ i una llarga trajectòria que també l’ha portat a la televisió del seu país. El concert, d’entrada gratuïta, ha estat un dels grans atractius del programa.
“La resposta ha estat molt positiva. Ha vingut gent de Tolosa, de Bordeus, de Lió, de Portugal i, sobretot, la comunitat portuguesa d’Andorra ha respost molt bé”, celebra Fernandes, que destaca la capacitat d’aquestes activitats per transportar els assistents als seus llocs d’origen. “Al final, és una activitat que recorda una mica les festes tradicionals dels pobles de Portugal. Per als residents portuguesos a Andorra és un atractiu molt gran”, explica.
Però si dissabte va ser el torn de la música i la festa popular, diumenge ha estat el dia de les agrupacions folklòriques. Després del lliurament de records als grups participants al matí, la tarda ha començat amb una cercavila i ha continuat amb el festival folklòric, que ha reunit quatre formacions: l’amfitriona, el Rancho Folclórico dos Residentes do Alto Minho em Andorra; el Rancho Folclórico dos Lavradeiros de Aboim da Nóbrega, de Portugal; el Rancho Rio Lima Alto Minho de Caluire, de França, i el Rancho Casa dos Arcos de Bordeus, també de França.
“HI HA HAGUT GENT QUE HA FET SETZE HORES D’AUTOBÚS”
Una trobada que, segons el president, representa l’essència de l’entitat. “El folklore portuguès té aquesta particularitat de teixir lligams entre grups i associacions. Nosaltres anem a les seves festes i ells venen a les nostres. És una cosa que fem per gust, amb tot el plaer del món”, assenyala. Una relació que ha portat alguns dels participants a recórrer llargues distàncies per ser presents a Encamp. “Hi ha hagut gent que ha fet setze hores d’autobús per venir a passar el cap de setmana aquí i tornar aquesta mateixa nit a Portugal”, destaca Fernandes, convençut que aquesta complicitat és una de les grans fortaleses del moviment folklòric.
Arribar a les tres dècades d’història tampoc no hauria estat possible sense la implicació de diferents generacions. Fernandes Coelho, nascut a Andorra i fill de portuguesos, representa precisament aquesta continuïtat. “Arribar fins aquí és sinònim que hi ha hagut un bon traspàs de generacions”, afirma. Per al president, el secret de la longevitat de l’associació rau en la necessitat de disposar d’espais de trobada on mantenir el vincle amb les arrels familiars. “Els residents viuen bé als seus països d’acollida, però aquests espais permeten recordar i evocar el sentiment nacional de Portugal. Això fa que la gent s’uneixi”, reflexiona. Una voluntat de preservar la identitat que, tanmateix, no implica tancar-se a altres cultures. Ben al contrari, Fernandes subratlla que les activitats de l’entitat també atrauen andorrans i persones d’altres nacionalitats, en una mostra de la diversitat cultural del Principat. “La resposta és molt bona en tots els sentits”, assegura.
Ara bé, el futur també presenta alguns interrogants. Tot i que el grup continua comptant amb una presència important de joves interessats en el folklore, el president reconeix que les dificultats que travessa Andorra estan començant a passar factura a l’associació. “És una mica cara i creu. Tenim molta gent jove a qui continua agradant tot això, però en els darrers anys la situació a Andorra ha fet que molts companys hagin marxat, per decisió pròpia o per necessitat”, lamenta. Una realitat que ja es comença a notar i que tem que pugui accentuar-se en el futur.
Malgrat tot, Fernandes es mostra optimista. Considera que la nombrosa comunitat portuguesa resident al país continua sent una garantia per mantenir vives aquestes expressions culturals i reivindica la importància de continuar mostrant-les en una societat tan multicultural com l’andorrana. “Crec que podrem continuar lluitant i mantenint-ho, perquè hi ha molta gent interessada a preservar aquestes tradicions i mostrar-les al Principat”, defensa. I si s’ha de quedar amb una imatge d’aquest aniversari, el president no dubta a escollir la d’aquest diumenge a la tarda, amb les agrupacions reunides al festival. “És la sensació de família, d’unió, tots amb els vestits tradicionals, tothom ballant i tothom content. Crec que és el punt culminant de la nostra festa”, finalitza.
Comentaris