El projecte de llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-30, nom oficial del text que marca les regles de la descongelació dels lloguers, cal recordar, estableix una desintervenció progressiva, en quatre anys. En funció del moment en què es va signar el contracte s’anirà liberalitzant el mercat. I, quan es faci, els propietaris podran aplicar uns increments de renda en funció del cost actual per metre quadrat.
Més concretament, per al 2027 s’aixeca la pròrroga vigent en aquells contractes signats el 2012 o amb anterioritat o aquells que tinguin un preu inferior o igual als 6 euros per metre quadrat. En aquest cas, la llei marca que es pot optar per una pròrroga tàctica seguint el que ja marca la Llei d’arrendaments de finques urbanes o ser resolts amb un preavís de sis mesos. En aquest segon cas, es fixa que el nou contracte que es faci, sigui amb l’actual inquilí o amb un altre, tindrà un augment de renda limitat, en funció del preu actual per metre quadrat. La taula marca una gradació que va des d’un 6%+!PC anual durant els cinc anys de vigència de la nova relació fins a un 1% + IPC.
Ara mateix, en un contracte fet el 2012 o amb anterioritat i pel qual es pagui més de 12 euros per metre quadrat al propietari li sortiria més a compte fer una pròrroga tàcita i aplicar tot l’IPC (4,1% al març) que no pas fer-ne un de nou (2,5%+1%) i això comptant que tot fa preveure que la inflació s’enfili més els pròxims mesos
Ara bé, la ‘clàusula Iran’, com s’ha dit introduïda a darrera hora, volia tenir en compte el fet que el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà pot provocar que la inflació es dispari. Al cap i a la fi, no cal anar gaire enrere en el temps per trobar una situació similar. La guerra a Ucraïna va acabar provocant que el 2022 tanqués amb un increment de preus del 7,1%. Lògicament, si es donés una casuística semblant, l’impacte en els nous lloguers seria duríssim.
Per això, es va incloure la disposició transitòria quarta de la llei que marca que “durant l’any 2027, l’actuació de la renda del nou contracte d’arrendament” es farà “amb la salvaguarda que durant el primer any de repercussió de la nova renda, el percentatge corresponent a l’índex de preus de consum no podrà superar el 2,5%”. Ara bé, això no serà aplicable als contractes que siguin objecte d’una pròrroga tàcita o legal. Aquests sí que es podran actualitzar amb l’IPC de tot el 2026.
Què suposa això? Doncs primer cal tenir en compte que l’IPC ja s’ha situat a final de març -segons la dada avançada- en un 4,1%. Per tant, en el cas d’un pis pel qual ja s’estigui pagant més de 12 euros per metre quadrat i que es pugui fer un nou contracte l’any vinent, amb aquesta opció la renda només es podria incrementar un 3,5% (2,5% + 1%). En canvi, si es fes una pròrroga tàcita, sí que es podria aplicar tot l’IPC. És a dir, al propietari li sortiria més a compte aquesta segona opció.
I això comptant que tot fa preveure que, com a mínim els pròxims mesos, la inflació encara anirà més cap amunt quan es vagi traslladant l’increment de costos dels carburants a la resta de productes de la cistella de la compra -com ja va passar amb la guerra a Ucraïna-. Si l’IPC acabés sent del 6%, per exemple, la situació abans comentada s’estendria a tots aquests lloguers que actualment tenen un preu superior als 9 euros per metre quadrat i que es van fer el 2012 o anteriorment.
A banda, un altre dubte que genera el text és què passaria el 2028 en cas que un propietari opti per una pròrroga tàctica en comptes de fer un nou contracte. Podria llavors proposar aquesta nova relació? En aquest sentit, la resposta estaria en la disposició transitòria primera, que estableix que “el règim jurídic (...) és vigent per al període 2027-2030, independentment de l’any en què eventualment es produeixi la resolució del contracte”.
I això, lògicament, tenint en compte un altre punt. Per als contractes que es puguin prorrogar legalment l’any vinent, sigui un, dos o tres anys, també es podrà aplicar tot l’IPC. És a dir, en una bona part dels casos, si la inflació no es modera, els llogaters poden patir importants increments de preu, abans fins i tot que els arribi el moment de la descongelació.