Una part important de la plantilla d’Ensisa té el contracte temporalment suspès o té la jornada laboral reduïda. No és l’única empresa que està en aquesta situació. Ni molt menys. Però aquest dissabte, amb l’important nombre de clients que ha rebut el camp de neu canillenc, això també ha estat un maldecap. Cert que s’adopten mesures i l’aforament teòricament està limitat, restringit. Però amb això no n’hi ha prou.
Tot i que les pistes estan obertes només als residents, de lluny que això no és així. I això encara bo i encara passa, afirmen aquells que denuncien la manca de control. I és que els ciutadans, esquiadors del país o, simplement, residents que han anat a treure el cap a l’estació, tot i comprendre les dificultats econòmiques -i molts les pateixen-, no entenen com les autoritats sanitàries del Principat poden reclamar distanciament social i limitació de moviments i, en canvi, que a les pistes sembli que el coronavirus no hi fa cap.
Desenes d’autocaravanes amb plaques de matrícula estrangeres, cuades de cotxes fins més enllà de la rotonda de Ransol, zones de restauració amb consumidors aparentment sense respectar distanciaments. I moltes mascaretes abaixades. Estupefacció màxima, també, en comprovar com la música dels locals del post esquí sona a tot drap, contravenint les indicacions de no fer massa soroll per no fomentar la cridòria.
Per si no n’hi havia prou de bon matí, amb l’incident que hi ha hagut al telecadira de la Llosada, amb alguns esquiadors que s’han precipitat de la cadira en aixecar la barrera de seguretat abans d’hora, s’ha acabat tancant el giny al públic i això ha fet que s’acumulés més gent a la zona de la Tossa. Tots amuntegats. “Llavors nosaltres no ens podem moure però aquí no sembla que hi hagi cap control”, es lamentaven clients del país indignats amb el que havien vist. El difícil equilibri, sempre, entre economia i salut. Entre fer caixa, i fer que no es propagui el virus.
Comentaris (20)