El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha estat l’encarregat de revelar-li la sorpresa. Després de recordar que mossèn Ramon encara no havia presentat el llibre a la seva parròquia, li ha confessat que no li havien explicat tota la veritat. “Mossèn la realitat és que us hem mig enganyat, o més aviat no us ho hem dit tot. No només presentarem un llibre, sinó que aquest llibre és “una excusa” per fer-vos una sorpresa, un petit homenatge en agraïment als seixanta anys que ha dedicat a la parròquia”, ha dit Alcobé en el seu discurs inicial. Així doncs, ha començat la reproducció de ‘60 anys al cor de Canillo’, una pel·lícula encarregada pel comú per deixar testimoni de la seva trajectòria a través de les veus de qui l’ha conegut.
L’homenatge arriba en un any especialment significatiu per a mossèn Ramon i per a Canillo, en què coincideixen el 50è aniversari de les colònies d’AINA, el mig segle de la construcció del nou santuari de Meritxell i els 60 anys de l’arribada del rector a la parròquia. Tres efemèrides que han servit de punt de partida per impulsar un projecte que vol preservar els records i les experiències de totes aquelles persones que han compartit aquest camí amb ell. “Faltava una cosa més per celebrar tot això, un testimoni gràfic que ens deixi explicat les vostres històries amb la imatge i la veu de persones d’aquí i de fora, joves i grans, però totes amb un punt comú, que heu format part de la seva vida, que us estimen i us admiren”, ha manifestat Alcobé .
El documental recorre sis dècades de vida al país, des de l’arribada de mossèn Ramon a Andorra amb una vespa fins a la creació d’AINA, les colònies que han marcat l’experiència de nombrosos infants i joves. Les imatges i els testimonis d’autoritats, veïns, monitors i persones de diferents generacions reconstrueixen una trajectòria que va molt més enllà de la tasca religiosa d’un capellà.
Els records parlen d’un mossèn que ha compartit nombrosos partits de “futbol després de missa”, excursions a la muntanya i jornades d’esquí amb els més joves. També de “les partides de botifarra a la cafeteria del poble, de les converses dels dijous i de la recollida de llibres per crear una biblioteca”. Recorden quan va arribar al poble amb la seva vespa; el seu escarabat blanc aparcat davant de la rectoria, i totes les vegades que havia portat a molts nens i nenes -molts més dels que cabien en aquell vehicle- amunt i avall.
“Era un capellà diferent, un capellà més enrotllat, que diríem ara, perquè ens portava a esquiar, a la muntanya, i mil coses”, ressalten els qui han participat en la gravació. Un altre dels testimonis posava l’accent en la vocació del mossèn, que transcendeix més enllà, i que fa que “sense adonar-te’n, et va contagiant aquesta brillantor als ulls, no només quan parla de Déu, sinó quan parla de qualsevol persona”, exposen.
“Els que tenim la sort de conèixer mossèn Ramon sabem que és senzillament una persona que, per la seva obra, trajectòria, vida i personalitat, ha marcat i continua marcant la vida de Canillo, d’Andorra i, m’atreveixo a dir, d’un bocí de la humanitat”, ha afirmat Alcobé. Una vegada finalitzat, tots els assistents a Sant Serni s'ha posat dempeus aplaudint, i posteriorment, s'ha dut a terme una petita taula rodona, on a part de parlar de records, el mossèn ha pogut parlar del seu llibre tal i com havia previst abans d'arribar. L’homenatge s’ha celebrat, a més, la vigília del seu aniversari, que és aquest dilluns. Una coincidència que ha afegit un motiu més a la sorpresa preparada pel comú.
Comentaris