La recurrent en empara considera que se l’ha de tractar com a consumidora i que per molt que signés a títol personal particular l’aval de la pòlissa de crèdit que Crèdit Andorrà al seu dia va concedir a La Hispano-Andorrana per un total de 225.000 euros, ho va fer a demanda del seu marit i sense ser conscient de la situació. O, en tot cas, no pas perquè tingués cap responsabilitat a la companyia de transport de viatgers. Els accionistes de l’empresa fallida eren dues persones físiques i una persona jurídica. De retruc, la recurrent tenia una acció de deu en aquesta darrera societat, que és Montmantell.
“De la motivació de la sentència de la sala civil es desprèn clarament que l’argument major per justificar la condemna de l’avui recurrent queda constituït pel seu lligam mercantil amb la societat fallida, La Hispano Andorrana. Això no obstant, no es pot fer altra cosa que constatar que la recurrent no ha estat mai sòcia de la societat La Hispano Andorrana, segons figura en el Registre de Societats de Govern, prova que ja constava en les actuacions de la jurisdicció ordinària”
Quan La Hispano-Andorrana va fer fallida, Crèdit Andorrà va reclamar a tres persones físiques, inclosa la recurrent, i a Montmantell, que fes front de manera solidària al retorn dels 216.000 i escaig euros que es devien. Però la recurrent va defensar que ella, per molt fiadora que fos, no hauria d’haver d’assumir el retorn de cap euro perquè cap responsabilitat tenia en la companyia fallida. I, de moment, després de dues sentències, la de la secció civil de la Batllia i la de la sala pertinent del Tribunal Superior, el Tribunal Constitucional li ha donat la raó.
De fet, l’Alt tribunal no tenia gaire complicat poder donar la raó a la recurrent. I l’empara que li ha atorgat, quedi clar, no suposa que la salvi d’haver de retornar la pòlissa de crèdit. Perquè la recurrent prou sabia que era avaladora i prou sabia, també, que podia tenir conseqüències per al seu patrimoni si quelcom passava. Però en això no s’hi posa el Constitucional. La dona va al·legar que s’estava vulnerant el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret. I en això no té cap més remei que donar-li la raó l’Alt tribunal.
“De la motivació de la sentència de la sala civil es desprèn clarament que l’argument major per justificar la condemna de l’avui recurrent queda constituït pel seu lligam mercantil amb la societat fallida, La Hispano Andorrana. Això no obstant, no es pot fer altra cosa que constatar que la recurrent no ha estat mai sòcia de la societat La Hispano Andorrana, segons figura en el Registre de Societats de Govern, prova que ja constava en les actuacions de la jurisdicció ordinària”, diu la sentència del Constitucional, que hi afegeix que, “per consegüent, el raonament de la sala civil parteix d’una premissa totalment errònia que genera una fractura lògica en el seu aparell argumental i contravé el dret constitucional a la jurisdicció, en el seu vessant relatiu al dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret”.
En base al considerat per l’Alt tribunal, que no ha hagut de fer grans esforços per arribar a decidir el que ha decidit, “és procedent estimar el recurs d’empara interposat per l’interessada per haver-se vulnerat el seu dret a la jurisdicció, sent improcedent examinar si cal conferir a la recurrent la condició de consumidora. Aquesta qüestió haurà de ser resolta, amb la deguda cura i sense l’errada detectada, per la sala civil”. És a dir, el Constitucional deixa clar al Superior que la recurrent no és sòcia de La Hospano-Andorrana. I, ara, tenint en compte aquesta situació, ha d’acordar si escau poder-li reclamar l’abonament solidari de la pòlissa de crèdit o no.