En el marc d’aquella obra il·legal, aparentment, el titular de cal Sastre va reformar i modificar el camí indivís que mena cap a les dues cases. En fi, que el pis el va enlairar uns 30 centímetres, dificultant l’accés a l’altra casa, que segons la documentació que obra en autes, també és cotitular, diguem-ho així, del camí. I ara els de ca l’Areny tenen serioses dificultats per poder accedir al garatge amb el cotxe o se’ls inunda la propietat quan plou, perquè hi ha un desnivell que no hi era i que ningú no va demanar permís per poder crear. En fi, que la sala civil del Tribunal Superior ja ho va deixar clar. Que calia desmuntar el camí i retornar-lo al seu estat original.
Doncs no, l’arquitecte de cal Sastre insisteix. Molt probablement camí del Constitucional. El recurrent en seu d’incident de nul·litat considera que la resolució que l’obliga a desmuntar el camí indivís “vulnera el contingut de l'article 10 de la Constitució en la seva vessant del dret a obtenir deis tribunals una decisió fonamentada en dret, en ser la sentència impugnada arbitrària i irraonable i haver-se constatat errors materials patents i flagrants en la mateixa, vulnerant-se també el seu dret a un procés degut”. En fi, que pretén que s’anul·li la sentència ferma i que no se li faci desfer el camí. Just el contrari del que li han dit totes les instàncies.
I ara el Superior li torna a dir que si algun error material hi havia, aquest es va solucionar en el transcurs de la tramitació de la decisió. Li diu al ‘sastre’ que sí que estava ben identificat l’objecte del plet i que no pot pas dir de cap manera que no s’ha pogut defensar. Perquè, de fet, ho ha fet i ho continua fent. I també deixa clar que no és part del debat, perquè si ho havia de ser hauria hagut d’instar un altre procediment, la titularitat del camí, de l’accés a cal Sastre i ca l’Areny, que sembla que els de la primera casa es volen apropiar per la cara però sense donar-la.
En fi, que tampoc hi ha extemporaneïtat i que els magistrats s’han referit i han decidit sobre totes aquelles qüestions que de veritat eren importants per resoldre el cas. I que no es posi més pesat, vaja. “La nostra sentència de data 19 de desembre de 2024 és raonada i no es pot titllar d’arbitrària”, manté la sala, que hi afegeix: “Altra cosa és que la part no comparteixi els nostres raonaments però això de cap manera no és suficient per pretendre que la mateixa sigui il·lògica, arbitrària o incongruent”. Per tot plegat, “no havent-se produït cap vulneració deis drets fonamentals invocats” pel ‘sastre’ de l’arquitecte, “procedeix la seva íntegra desestimació, i la seva condemna a satisfer les costes judicials ocasionades”.