Sastre que no fa nus dues vegades cus

La sala civil del Tribunal Superior desestima una rara maniobra jurídica d’un veí de Segudet que pretén no haver de desmuntar un camí que va aixecar afectant l’altre usuari habitual del pas indivís

Una imatge del camí. ARXIU

El serial d’un camí indivís que mena a dues cases de Segudet suma un nou capítol. La sala civil del Tribunal Superior acaba de desestimar una rara maniobra jurídica del veí que hauria de desfer l’alteració que va fer al camí i que n’impedeix la normal utilització d’aquells altres usuaris. Una apel·lació contra un incident de nul·litat refusat. I així la pugna entre cal Sastre, que és qui hauria de desmunta el camí i no ho vol fer, i ca l’Areny, que és la casa perjudicada per la modificació del traçat, va pervivint. I com fa la dita, el sastre que no fa nus dues vegades cus. I en aquest cas, dues vegades ensopega amb la mateixa pedra.

L’incident de nul·litat havia de ser l’avantsala del recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Però contra tot pronòstic, els titulars de cal Sastre van promoure una inesperada apel·lació contra l’incident de nul·litat. Denunciava “infracció al dret fonamental a la jurisdicció de l’article 10 de la Constitució en la seva vessant al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret i el dret al procés degut, retrotraient les actuacions al moment previ de dictar la sentència i seguint el procediment pels seus tràmits”.

El ‘sastre’ que pretén un vestit a mida

La decisió de la sala, en un aute, desmunta tots els arguments de l’apel·lant. Són qüestions d’allò més tècniques però que li venen a recordar que no saben els magistrats de què coi es queixen. Hi ha tot un seguit de fets dels quals es queixa el recurrent. Però la sala ara li diu que tot plegat “permetien raonablement deduir la naturalesa de la concreta acció que s’articulava”. Li diu la sala que el cas no va de possessió del camí si no d’utilització del mateix. Diu l’aute que hi ha alguna petita errada en la denominació del camí, l’error “no té l’abast ni la transcendència que la part recurrent pretén atorgar-li”.

També li diu la sala a casa Sastre que tan hi fa si el camí és l’accés principal o el secundari de ca l’Areny. Que no pot ser que l’alteració del camí impedeixi l’entrada de vehicles o que provoqui que quan plou entri aigua. I és que aquest pas ja es va alterar perquè el propietari de casa Sastre -un arquitecte que en el moment de fer certes actuacions arquitectòniques a l’edifici era el representant del comú d’Ordino a la comissió tècnica d’urbanisme- pogués regularitzar un canvi en la teulada de la casa. En fi, un despropòsit.

El camí empedrat de Segudet que s’haurà de desmuntar
 

I ara, per passiva, el tribunal ha indicat al sastre que fa nus, però que ja dues vegades cus, que faci el favor de desfer la vora que va fer de més. No pas als pantalons. Si no al camí de la discòrdia. Però segur que el serial tindrà, encara, algun capítol més. Potser, per a l’alegria dels amants de la poesia, fins a ressuscitar en Machado, Antonio, perquè pugui fer camí amb el seu caminant.  

Etiquetes: