L’acusat ha presentat un relat basat en la bona fe, tot i que amb certs buits temporals. Segons la seva declaració, va trobar la bicicleta al carrer, sense cap mena de candau ni sistema de seguretat. Ha explicat que va estar “dues hores voltant per la zona” esperant que aparegués el propietari i que, en veure que ningú la reclamava, se la va emportar a casa amb la intenció de portar-la a les autoritats.
L’home ha admès que “es va descuidar” de trucar a la Policia immediatament, atès que el dia següent va ingressar al centre penitenciari per altres causes. No va ser fins a la seva sortida de la presó, dos mesos més tard, quan finalment va lliurar la bicicleta voluntàriament. “Estic totalment penedit de tot el que he fet”, intentant convèncer el Tribunal del seu penediment per evitar tornar a la presó.
Aquesta versió contrasta amb el testimoni del propietari de la bicicleta. L’home va denunciar la desaparició del seu vehicle, sis dies després d’haver-la aparcat. Segons el seu relat, quan va anar a buscar-la, es va trobar el candau de quatre dígits “trencat a terra”. No obstant, la bicicleta, comprada el 2016 per poc més de 400 euros, va ser finalment recuperada pel seu amo quan l’acusat la va retornar a comissaria.
Per a la Fiscalia, la versió de l’acusat no té cap mena de “sentit” ni coherència. El ministeri públic considera acreditat que l’home va trencar la cadena de seguretat i ha subratllat que els seus antecedents per furts demostren una “conducta reincident”. Per tot plegat, ha sol·licitat sis mesos de presó provisional amb quatre anys de suspensió, atès el seu historial.
Per la seva banda, la defensa ha demanat l’absolució total. L’advocada ha posat en dubte la versió del robatori amb força, argumentant que no hi ha fotografies ni testimonis que ratifiquin que el candau fos trencat. A més, ha qualificat els fets, en cas de ser considerats delicte, com una simple “contravenció penal”, ja que el valor actual d’una bicicleta de deu anys d’antiguitat és molt inferior a l’import declarat de 600 euros.
És interessant destacar la petició de la Fiscalia, de “tolerància zero” amb qui ja ha errat anteriorment. Aquesta intransigència planteja l'interrogant de si l'etiqueta d'antecedents acaba bloquejant qualsevol intent de reinserció real, castigant amb la mateixa severitat un possible descuit que un robatori premeditat. El Tribunal haurà de decidir ara si creu en el penediment d'un home que diu haver-se "oblidat" de retornar el que no era seu, o si s'imposa la tesi d'un robatori amb força.