Hi ha una llegenda que narra que després del setge de Montsegur, quatre càtars van aconseguir escapar del castell i endur-se el tresor. El seu periple els va dur fins al Forat d'Arau. Vuit segles més tard, un personatge singular com Colin Bloy seguint la pista de les llegendes va entrar a la cova on va trobar una estranya pedra verda com la maragda i amb una creu càtara gravada. En el llibre que recull la seva estada a Andorra, explica que es va interessar per la cavitat perquè segons un mapa de radioestèsia el sant Grial estava a Arinsal.
La radioestèsia és una activitat pseudocientífica feta per un saurí, personatge que reclama tenir una sensibilitat especial a les radiacions naturals, que es basa en la creença que hi ha energies o elements sobrenaturals que es poden detectar amb un pèndol, una forqueta, un estaló o amb altres artefactes senzills sospesos. El mètode és molt questionat però qualsevol alternativa és bona per trobar el sant Grial, un objecte llegendari que apareix en moltes obres narratives medievals, especialment en les novel·les artúriques.
El sant Grial és un objecte cobejat des de fa segles
Com que la copa té forma d'aparell reproductor femení, d'aquí podria venir el símbol de la vida eterna, renovada en cada dona; així, aquell que begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat fins i tot per Indiana Jones a 'L'última croada' o pels nazis, i no precisament els de ficció, que no van dubtar en anar a Montserrat a la seva recerca. La narració de Colin Bloy remet més a la cova d'Alí Babà i els quaranta lladres que no pas a la d'Arinsal. Diu que fruit de les seves excavacions hi va trobar objectes d'or, plata i coure. El dilluns 25 d'agost del 1975 va aconseguir la pedra verda. A partir d'aquí la narració agafa un caire gairebé apocalíptic. "Aquella nit va bufar un vent molt fort. Al matí vaig trobar-me amb pals telefònics caiguts i una intensa nevada".
Jordi Casamajor destaca uns gravats rupestres molt senzills
Descobriments al marge, Bloy també fa apunts sobre la cova indicant que hi havia senyals d'activitat estalagtítica i de presència d'aigua en alguna època a causa de la superfície argilosa. Sense posar en dubte els seus escrits, sorprèn que Pere Canturri, mestre uns anys a Arinsal, amb nombroses visites a la cova no anunciés cap troballa. També era un lloc que visitaven els joves del quart a la dècada dels cinquanta tot i que potser els seus objectius no eren justament els de l'arqueologia o els de la recerca. Jordi Casamajor, un autèntic expert en el tema fa esment a "uns gravats rupestres molt senzillets". No té la fondària per arribar a Arans com indica la llegenda del gat que el van deixar anar a Arinsal i va sortir al poble ordinenc.
Bloy és un dels personatges més singular del segle XX. Anglès, nascut a Hongria, va ser diplomàtic, espia, mestre de la maçoneria, empresari, assessor de Charles de Gaulle, i amic personal de Winston Churchill. Home de molts oficis no està clar que complís el refrany de ser pobre segur. Sobretot si en cada una de les seves excavacions va trobar el mateix que a Arinsal.
Comentaris