El Tribunal Constitucional, en efecte, ha valorat la instrucció realitzada per la batlle -Azahara Cascales en aquest cas-, i en dues ocasions, el 2024 i el 2025, ha constatat la vulneració de la durada raonable. I ha instat la Batllia ha accelerar la investigació tot convidant la instructora a avançar. Tenia tres mesos per prendre decisions. Amb una pròrroga de tres mesos si es justificava degudament. Però ha passat aquest termini i res de res. D’aquí que finalment els dos recurrents tornessin a acudir al Constitucional per sol·licitar el seu suport. Sol·licitaven que s’arxivessin les actuacions penals i desbloquegin els comptes, que fa deu anys que estan congelats en virtut d’una obertura de diligències que, deu anys més tard, no ha anat més enllà.
També es va demanar a l’Alt tribunal que es comminés de nou a la instructora que adoptés “la decisió que s’escaigui” i que “s’imposi a la batlle titular de la instrucció la pena que correspongui per la seva desobediència pel fet de no donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional”. Però cap de les pretensions dels recurrents no poden ser acollides per l’Alt tribunal i, de fet, la institució desestima en dos autes distints la petició formulada, perquè no encaixa en cap dels procediments o dels àmbits de potestat i actuació del Tribunal Constitucional.
“L’incompliment de les decisions del Tribunal Constitucional i la depuració de la responsabilitat derivada d’aquest s’ha d’exigir, a l’igual que l’execució de les seves decisions davant la jurisdicció ordinària, sense que la Llei qualificada del Tribunal Constitucional vigent atribueixi potestats a aquest tribunal per executar i adoptar les mesures sol·licitades o per imposar sancions econòmiques o personals”
Els dos autes dictats recentment, pràcticament idèntics, reconeix que “és cert que les decisions del Tribunal Constitucional vinculen a tots els poders públics i als particulars i tenen el valor de cosa jutjada -article 2.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional-, però a l’igual que succeeix amb altres Tribunals Constitucionals, aquest és un òrgan constitucional i no forma part del poder judicial, de manera que per a l’execució i per a la responsabilitat derivada de l’incompliment dels seus mandats, cal recórrer a l’auxili de la jurisdicció ordinària”. I aquí és quan hi ha el problema. No hi ha manera de desencallar segons què.
El Constitucional recorda que a Espanya sí que s’han fet canvis per tal que certes decisions d’aquesta institució no es puguin obviar, ignorar. I què davant d’aquest fet no hi hagi res a fer. “En l’Estat veí, es va dotar de la consideració de títol executiu a les sentències del tribunal, aquest pot establir qui l’ha d’executar i les mesures d’execució, així com dictar la nul·litat de les resolucions que contradiguin les seves decisions i pot requerir un informe sobre l’execució de les seves resolucions i, en funció de l’informe imposar multes coercitives a les autoritats, als empleats públics o als particulars; acordar la suspensió de funcions de les autoritats i dels empleats públics; l’execució substitutòria de les seves resolucions; i, deduir l’oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre”.
En fi, que els dos recurrents pretenien, en certa manera, que es pogués fer el que ara ja es permet a Espanya. O com diu el Constitucional andorrà, “com es pot observar les peticions dels recurrents van en la línia de les potestats atribuïdes al Tribunal Constitucional espanyol, però no a aquest Tribunal Constitucional”. Davant d’això, “l’exigència de la responsabilitat que pugui correspondre al titular d’un òrgan judicial per a l’incompliment de les decisions d’aquest tribunal, s’ha d’exigir davant la jurisdicció ordinària, quan es tracta de responsabilitat civil o penal, o donant compte també en aquest darrer cas al ministeri fiscal, i si es tracta de responsabilitat disciplinària davant el Consell Superior de la Justícia”.
I, pel que fa a la nul·litat de les decisions, o a l’arxivament de les diligències prèvies i al desbloqueig de fons, o a la comminació al titular de l’òrgan judicial, “ja hem vist que això escapa a les competències d’aquest tribunal quan decideix fora del marc d’un recurs d’empara”. “En altres paraules, l’incompliment de les decisions del Tribunal Constitucional i la depuració de la responsabilitat derivada d’aquest s’ha d’exigir, a l’igual que l’execució de les seves decisions davant la jurisdicció ordinària, sense que la Llei qualificada del Tribunal Constitucional vigent atribueixi potestats a aquest tribunal per executar i adoptar les mesures sol·licitades o per imposar sancions econòmiques o personals.”
Per tant, desobeir el Constitucional, als batlles i als magistrats els surt gratis.