Darrere de cada coixí hi ha hores de feina i una història diferent. Algunes puntaires fa anys que coneixen la tècnica i s’atreveixen amb peces cada vegada més elaborades, mentre que d’altres “continuem aprenent i provant nous dissenys”, expliquen. El que tenen en comú és que, més enllà del resultat final, fer punta els permet dedicar una estona a elles mateixes. “Si t’agrada, t’entreté i et relaxa”, resumeix una participant. I és que aquest és el motiu pel qual moltes de les presents continuen aquesta tècnica: “per desconnectar”, “perquè ens ajuda a concentrar-nos”, “per desenvolupar la memòria”, o fins i tot “perquè em va bé per les articulacions”, expliquen.
La trobada, que se celebra de manera biennal, arriba enguany a la quinzena edició. En aquesta ocasió, la natura ha estat el fil conductor de les creacions, amb la voluntat d’oferir un tema compartit a partir del qual les participants puguin desenvolupar les seves propostes artístiques. Venen de molts indrets, com ara la Selva, Martorell, Sant Sadurní d’Anoia, Castelló de la Plana, Girona, Sant Andreu, Sant Boi de Llobregat i la Seu d’Urgell, entre d’altres.
El conseller de Cultura d’Escaldes-Engordany, Valentí Closa, ha agraït la implicació de les puntaires i ha reivindicat el valor de la creació artística. “Tota creació artística és donar-te una miqueta de tu, expressar una miqueta de tu i ensenyar-ho als altres”, ha assenyalat, tot defensant la necessitat de continuar donant suport a disciplines com la punta i el tapís i la importància de continuar amb aquestes trobades: “Ara em deia un dels participants que agraïa molt això, perquè veia que la punta tenia una altra dimensió, no tan sols la de la seva província o la seva ciutat”, ha afegit Closa.
La trobada ha finalitzat amb l’actuació de l’Esbart Santa Anna, que ha fet que totes les puntaires aturessin el que estaven fent, giressin les seves cadires i aplaudissin al ritme de la música i dels balls dels més petits i més grans del grup.