Coromina havia caminat durant molt temps per camins poc clars. De fet, dos dels seus amics d’aventures a Andorra ja havien mort anys abans -al Roc de Caldes d’Escaldes i en un motel de Colòmbia- en situacions tràgiques. El dia que va rebre un tret directe al cor, el 25 de gener del 2022, en ‘Coro’ s’havia aturat un moment a menjar-se una poma en un terreny que havia passat a ser de la seva propietat a prop de Gualter. El tret es va disparar des de força lluny i l’hauria d’haver fet un expert. Va encertar de ple.
I els qui també sembla que van molt ben encaminats són els investigadors dels mossos i de la guàrdia civil que han anat treballant, molts cops en somort, per mirar de resoldre l’assassinat de Coromina. De fet, no fa massa dies va transcendir la detenció i posada en llibertat d’un segon agent del cos militaritzat espanyol. Seria un dels inductors. Els investigadors encara no han pogut arribar a l’autor material del crim. Sí que han quadrat força tant el mòbil de l’assassinat com els intervinents en diferents graus de responsabilitat.
Segons que publica el diari ‘El Mundo’ aquest dimecres, un comandant de la guàrdia civil amb altes responsabilitats a la província de Lleida estava al corrent de les investigacions que l’institut armat tenia obertes contra Coromina. I sabia que aquest remenava diners. Com que tant ell com el seu fill, també guàrdia civil i que és el segon uniformat detingut pel crim de la Baronia de Rialb, passaven per suposades dificultats econòmiques i mantenien un nivell de vida alt, hauria decidit fer-li xantatge, extorquir-lo. Si li donava 30.000 euros, es deixaven les investigacions obertes al calaix.
Per aquelles èpoques, i segons que han pogut determinar molt exactament els investigadors, el fill guàrdia civil necessitava 33.000 euros per abonar els treballadors que participaven en unes obres que estava fent en el marc d’un projecte arquitectònic. Aparentment, va ser el comandant, el pare de qui mantenia el tren de vida més elevat, qui va contactar amb el ‘comissionista’ lligat a Andorra i li va fer la suposada extorsió. Coromina es va fer l’orni. I no només això, va acabar tombant la truita.
En ‘Coro’ un bon dia va deixar clar al comandant de la guàrdia civil, que respon a les sigles F. G., que no només no faria cas a les seves peticions si no que tenia proves -documentals fins i tot- del seu intent d’extorsió i que si no frenava, acabaria donant a conèixer el seu comportament, amb la problemàtica laboral, reputacional i fins i tot penal que això li pogués suposar al comandant. I va ser en aquest moment quan el guàrdia civil hauria vist la necessitat de treure’s del mig l’antic contrabandista. Els investigadors tenen moltes coses quadrades, com per exemple quins van ser alguns dels suposats encobridors -o col·laboradors com a mínim- dels dos funcionaris, però no han acabat d’arribar al presumpte sicari. En tot cas, sembla evident que les proves del delicte, de l’extorsió, van ser el desllorigador del crim. El detonador.