Els mossos haurien interrogat algunes de les persones del Principat sobre les quals tenen interès. Però també hi hauria alguns ciutadans, també històricament vinculats al contraban, amb els quals no hauria pogut parlar. El fet que hi hagi una frontera pel mig, no és que impedeixi segons quines actuacions policials, però, en tot cas, sí que n’alenteix els procediments. No han transcendit quines preguntes s’han formulat a les persones que ja han prestat declaració. Però sembla que, d’una banda, es vol intentar saber exactament en quin entorn es movia el difunt i si havia fet alguna operació que hagués portat a un nivell de conflictivitat prou elevada com perquè pogués acabar amb el desenllaç fatal. En principi, els interrogatoris es farien per tenir més elements d’on tibar del fil. Però no es descarta cap hipòtesi. Ni tan sols que hi hagi una implicació directa en l’assassinat.
Coromina hauria comprat no feia massa i no sense tibantors el terreny on va caure mortalment ferit aquell darrer dimarts de gener. Probablement, qui va disparar el tret era un sicari. I més enllà de l’autor material de l’assassinat, els mossos estan centrats en mirar de descobrir qui hauria ordenat la mort d’aquest comissionista. Ell era el negociant. No es dedicava a fer trasllats ni qüestions d’aquestes, no estava en plena línia d'actuació. Intermediava i tot desconfiat com era, s'envoltava de persones gens clares per fer la feina sobre el terreny. Últimament, es dedicava a participar de subhastes. A comprar i vendre béns immobiliaris -en aquest cas, de vegades per compte d'altres- i obtenir una comissió per l’operació.
Però segons les fonts, mai no havia deixat de participar del tot en negocis més tènues encara, i que, probablement, lligarien amb algunes -no pas totes segurament- de les persones del Principat amb qui la policia catalana hauria contactat o voldria contactar. Contraban de tabac falsificat o fins i tot d’haixix serien negocis que comporten una rendibilitat més alta però també un risc més elevat i unes amistats, sia a Marsella o a Itàlia, per posar dos exemples, més perilloses. En tot cas, és clar que des del mes de gener, quatre mesos després del crim, no hi ha hagut cap detenció. I que la mort de Coromina, que es continua recordant, òbviament, tant a la Baronia de Rialb com a Oliana, es mira de mantenir en un pla el més discret possible. Els veïns que coneixien el difunt estalvien comentaris, mantenen silencis sepulcrals. El fet que el rerefons de tot plegat sigui o pugui ser fosc, fosquíssim, fa ser molt prudent a tothom. Fa por, vaja.
Comentaris