Segons la reconstrucció efectuada per la Fiscalia, els ocupants del vehicle entraven a treballar a les nou del matí i el sinistre es va produir cap a les 8.50 hores, un factor que el ministeri públic considera rellevant per explicar la velocitat a la qual circulava el vehicle. La conductora, sosté l’acusació pública, conduïa pel carril esquerre descendent a una velocitat clarament superior a la permesa — situada pels policies entre 85 i 90 quilòmetres per hora en un tram limitat a 60 — quan va intentar efectuar un avançament dins del túnel.
En aquell instant, la conductora va perdre el control del cotxe. Primer va intentar corregir la trajectòria cap a un costat i després cap a l’altre, però el vehicle va acabar impactant violentament contra el mur lateral i envaint el carril contrari. Tant la conductora com els altres ocupants del vehicle i la conductora del turisme que circulava en sentit contrari van resultar ferits.
Els agents de policia que van declarar durant la vista han coincidit a assenyalar la velocitat inadequada com el principal desencadenant del sinistre. Un dels testimonis policials va explicar que, malgrat no disposar d’una mesura exacta, els càlculs efectuats a partir dels fotogrames, el temps i la distància recorruda permetien establir una forquilla pròxima als 90 km/h. També va precisar que, quan la conductora es va adonar que perdia el control, ja havia començat a reduir la velocitat, però era massa tard.
La conductora va perdre el control del cotxe. Primer va intentar corregir la trajectòria cap a un costat i després cap a l’altre, però el vehicle va acabar impactant violentament contra el mur lateral i envaint el carril contrari.
El segon agent va remarcar que la calçada es trobava “seca i neta”, sense gel ni deformitats, i que l’estat de la via no justificava la derrapada. Segons va declarar, un vehicle que perd el control en aquell punt “és perquè no circulava a una velocitat adequada”. Tot i això, el mateix informe policial també recollia altres factors concurrents, com la fredor de l’asfalt i l’antiguitat dels pneumàtics, que tenien més de cinc anys.
Precisament aquí és on la defensa ha centrat bona part de la seva estratègia. L’advocat de la conductora ha negat que es pugui parlar d’imprudència greu i va insistir que no existeix cap prova objectiva que acrediti la velocitat exacta del vehicle dins del túnel. Segons la defensa, els càlculs policials es van efectuar fora del punt concret de l’accident i els ocupants del cotxe haurien situat la velocitat entre 60 i 70 quilòmetres per hora.
La defensa també va recordar que l’avançament no era una maniobra prohibida i que la conductora no circulava sota els efectes de l’alcohol o les drogues. A més, va defensar que els pneumàtics eren aptes per circular i que la conductora va reaccionar intentant evitar l’impacte, fet que, al seu entendre, evidenciaria una actitud diligent i no pas negligent.
Malgrat els ferits, la causa arriba a la seva recta final sense reclamacions civils. Les persones implicades han renunciat a qualsevol indemnització pendent, de manera que el procediment se centra exclusivament en la possible responsabilitat penal de la conductora.
La Fiscalia demana tres mesos d’arrest domiciliari condicional i nou mesos de retirada del permís de conduir per un delicte menor de lesions per imprudència greu. La defensa, en canvi, sol·licita l’absolució en considerar que el sinistre no permet acreditar una negligència penalment rellevant.
Comentaris