Els advocats d’en Xavier -del despatx Silvestre Advocats- han interposat aquest dimarts un ‘habeas corpus’ demanant la llibertat immediata del reclús. Consideren que s’està produint una detenció il·legal -amb abús de la presó provisional- i que en el rerefons de tot plegat hi ha una discriminació per raó de nacionalitat. Els tribunals -el de Corts, el Superior…- han anat denegant les diferents peticions de llibertat formulades per ara al·legant, primer, que podia interferir el detingut en la investigació i, després, que en no ser andorrà hi havia un elevat risc de fugida. Que podia marxar cap a Espanya i mirar d’eludir d’aquesta manera l’acció de la Justícia andorrana perquè no té arrelament al Principat.
Els batlles i magistrats mantenen que l’home no té arrelament al Principat quan hi viu des dels 4 anys juntament amb la seva família més propera i hi ha fet tota l’escolarització
Però en Xavier i els seus advocats -entre altres coses així ho ha explicat el lletrat Josep Anton Silvestre en diferents piulades-, farts de tot plegat, remarquen que la teoria del no arrelament no se sustenta per enlloc. L’ara empresonat, que aquest 18 d’abril va celebrar per segon cop un aniversari a la Comella, porta 29 dels 33 anys que té al Principat, on hi ha fet tota la seva escolarització i on hi viu la seva família propera íntegra. Al país hi té feina estable i la seva parella és andorrana. Però, amb tot, segons els jutges i magistrats, podria fugir i per això no se’l pot alliberar provisionalment.
Al seus companys, però, sí. I això que si van arribar a ells va ser per l’ànim col·laborador d’en Xavier, que no va tenir inconvenient en explicar amb qui vivia. De fet, tots tres van explicar al seu dia que la responsabilitat sobre la droga comissada era, per dir-ho d’alguna manera, solidària, ja que anava dirigida al consum ‘domèstic’ de tots tres. Que no es dedicaven a vendre res. Que, simplement, l’haixix era per al consum propi. Els primers mesos, allò de no interferir en la investigació, anava lligat al fet que malgrat que s’havia extret el contingut dels mòbils dels detinguts, no s’havia analitzat tota aquesta informació.
Acabo de formular procediment d'Habeas Corpus, doncs al meu entendre estem davant una detenció il·legal. Veure'm si al menys l'accepten a tràmit. Mentre espero noticies, començo a preparar el recurs d'empara contra la resolució del TSJ.
— J.A. Silvestre (@j_a_silvestre) April 28, 2020
Continuarà. pic.twitter.com/Axh2LWtHnQ
El buidatge dels dispositius es va fer una setmana després dels arrestos. Però l’anàlisi de tot plegat no es va fer fins al cap de molts mesos. De fet els resultats d’aquesta investigació de la informació no va arribar fins al setembre, quan ja feia molts mesos que els altres dos companys, andorrans, estaven lliures. I tampoc se sabia què hi deien les seves interconnexions de mòbil quan se’ls va alliberar. En aquest sentit, la defensa d’en Xavier planteja també que hi ha hagut una dilació indeguda. O que hi va ser, almenys.
Els implicats, detinguts entre el 22 i el 23 de gener del 2019, sempre han mantingut que la ‘maria’ anava destinada al seu consum propi i mai no s’ha acreditat que no fos així
De fet, l’‘habeas corpus’ d’aquest dimarts no és el primer que els assessors legals del processat i empresonat promouen. Però l’altra acció de posada judicial immediata i conseqüent petició d’alliberament es va escaure just quan van arribar els resultats de les anàlisis dels dispositius. I d’aquí que es denegués també la sortida de la presó. Segons la defensa d’en Xavier, de tota la informació analitzada referida al reclús, com a molt en tres missatges es pot sobreentendre que puntualment es va fer alguna cessió de ‘maria’. I que en cap cas mai no s’ha pogut acreditar cap mena de tràfic.
Només la condició de nacional espanyol, a diferència dels altres dos processats en la mateixa causa, pot explicar, manté en Xavier i els seus lletrats, la diferència de tracte. El suposat no arrelament en un país en el qual va arribar amb tan sols quatre anys. Un arrelament que els tribunals consideren que l’empresonat no té però que, implícitament, fins i tot la policia sí que considera que hi és, perquè per aquest motiu mai no ha promogut l’expulsió administrativa de l’implicat. Per la pàtria, o contra la pàtria, no tot s’hi val, mantenen. Discriminar per raó de nacionalitat (presumptament) no deixa de ser una discriminació.
Comentaris (9)