Un 19 de novembre del 2022, encara no sap ben bé perquè, se li va posar a la barretina que havia de pintar. Que sí, que li venia de gust. I l’endemà, 20 de novembre, amb res a veure amb el fet que fos l’aniversari de la mort d’un senyor nascut al Ferrol i conegut amb l’àlies del Caudillo, començava una prolífica carrera de pintor. Les primeres teles en blanc, les primeres espàtules. Algunes pintures i certs pinzells. Un any i mig després ha pintat més d’un centenar i mig de quadres encara que “els 120 primers han estat per aprendre”. Els 25 o 30 restants ja els dona per bons.
De fet, ja ha fet exposicions a Madrid, a Brussel·les, a Cadis -la primera-, a Marbella… ara té dos quadres exposats a Puerto Banús i fa just una setmana va tenir una presentació fugaç a l’andorrana Sun Gallery, que canvia de negoci però manté una estreta col·laboració amb Cuberes. Com la manté, també amb Excellence ArtGallery de la ciutat malaguenya que més vips (i el que no són vips) deu reunir en la costa andalusa. El seu repte, però, és exposar a casa. “M’encantaria poder fer una exposició de setmanes, d’algun mes, a Andorra. Sé que ho acabaré fent. Ja veurem quant.”
En un any i mig ha pintat uns 150 quadres. “Els 120 primers han estat per aprendre”. Els 25 o 30 restants ja els dona per bons. Ara ja pensa a jubilar-se i poder viure de la seva prodducció pictòrica. Ep, i això que té clares dues coses: “Jo de pintar no en sé” i “d’art tampoc no conec gran cosa. Sóc un neòfit”
L’ambició pintora de qui al seu dia també va ser sindicalista no s’atura. Ni dues intervencions quirúrgiques -al túnel carpià de cada mà- no l’han deixat fora de joc. Està de baixa laboral. Però com a hobby i neteja de ment, pintar el fascina. “M’encanta.” I el manté connectat en el seu propi món. S’abstreu de tot plegat, que per això deu ser abstracte la seva pintura. “M’agraden molt els meus quadres”, i això que no en sap ni un borrall de pintura ni té ningú a la família que prèviament s’hagi dedicat a la matèria.
“A mi m’agradava dibuixar de petit, la meva germana també té vocació artística i el meu fill té un do, però per al manga.” Res a veure amb el que ell fa, i que no sap d’on li ve ni, gairebé, cap a on va. Assegura Cuberes que no necessita inspiració per pintar i tampoc li cal ara tafanejar al Youtube per trobar referències pictòriques. Pinta el que li surt, el que li agrada. I “ara ja tinc dos estils meus, dos estils molt marcats”. La mare i el pare. La Terra i Déu. O el que és el mateix, dues col·leccions intitulades ‘Gaia’ i ‘Origen’.
“Són dos estils completament diferents, però que estic segur que acabaran confluint en un de sol. Són, com a mínim, complementaris.” I deixa clar, per si de cas, que “no sóc místic. El primer dels seus dos estils juga amb diverses tonalitats de color. Però especialment beix, marrons, algun ocre, potser algun blau. “Acrílic segur, i amb molta aigua. I amb l’espàtula vaig movent els colors.” I el Déu de la seva pintura, la col·lecció ‘Origen’, “és més estàtica, però hi ha en el moviment de l’espàtula un petit secret que no puc explicar”.
És com la Coca-Cola. La fórmula d’en Jean-Paul també la té ben guardada, no fos que algun altre artista es decidís a copiar-lo. “Estic començant, però ja he fet molt”, afirma optimista, mentre assegura que hi ha qui porta 20 anys pintat i no ha arribat tan enllà. O no ha produït tant, o no ha exposat tant. I “no em demanis amb què em baso” perquè no ho sap. “Pinto el que m’agrada, bàsicament els colors”, per molt que ‘Origen’ siguin blancs, negres i grisos.
Se’l veu amb ganes. Sense contemplacions. Disposat a menjar-se el món de la pintura ara que ja no és un crio i suposadament sap què vol. “Sóc un autodidacta a fons”, apunta. I conclou: “D’art tampoc no conec gran cosa. Sóc un neòfit. Jo no conec a ningú.” Però remena per les xarxes -a Instagram @jeanpaulart13 per exemple- i el comencen a contactar. És el pintor del metre quadrat. Però si li proposen pintar una tela de vuit metres, ell també s’hi llança de cap. Ara pinta.
Comentaris