Els temporers argentins que van poder viatjar en el vol de París ja es troben als seus llocs d’origen. En el cas d’un grup provinent de la població de Bariloche, que ja es troben complint la quarantena obligatòria a un hotel de la localitat. Alguns dels seus familiars els van a anar a rebre, respectant les mesures de seguretat, això sí. Ells ja han tornat, però segueixen reclamant que els seus compatriotes atrapats a Andorra ho puguin fer en el termini de temps més breu possible.
La premsa local ha reflectit la seva arribada. Ho han fet després d’un viatge llarg, de gairebé 72 hores. Primer, d’Andorra a Tolosa i de Tolosa a París. Allà, han agafat el vol que, prèvia escala a Sao Paulo (Brasil) els ha portat cap a l’aeroport d’Ezeiza, a Buenos Aires. I des d’allà, en autocar, cap a Bariloche, en un trajecte de més de 1.500 quilòmetres per carretera.
A l’arribada a la localitat, els esperava un important dispositiu de seguretat i també sanitari. L’objectiu garantir que cap d’ells entrés en contacte amb els seus familiars o coneguts que els van anar a rebre’ls i que ingressessin a l’hotel on durant dues setmanes hauran de fer quarantena. En total, eren setze persones, de les que van iniciar el viatge des del Principat.
"No estem tots fins que no arribi l'últim", van insistir en diferents ocasions abans de començar la quarantena
Entre elles, destaca la premsa local, un nen i els seus pares. Des de lluny, esperava l’avi, que tot just els va poder saludar des de la distància. Molt més, però, del que havia pogut fer les darreres setmanes. I esperant que, d’aquí a dues setmanes, els pugui, llavors sí, abraçar.
A més del padrí, altres persones s’hi van apropar. Feia dies que els esperaven mentre comprovaven amb desesperació que les mesures del seu govern mantenien -i de fet, en molts altres casos, encara mantenen- els seus éssers estimats atrapats a Andorra. Des de la llunyania, els temporers van voler deixar clar la seva crida: “No estem tots fins que no arribi l’últim”. I és que, al Principat, encara queden més de 2.000. I, van remarcar, “són tots treballadors i són tots argentins”.
També van lamentar que, per part de les autoritats argentines se’ls consideri, poc menys, que una amenaça. Així, van recordar que “hem estat 45 dies sense poder trepitjar el carrer perquè hem complert la quarantena”, com va voler apuntar un dels joves. Per tant, “que es quedi tranquil·la la gent de Barioche; ens han testejat molt i en diversos llocs”.
Abans d’entrar a l’hotel on quedaran confinats durant dues setmanes, també van defensar que, si es trobaven a Andorra, no era per plaer sinó per “treballar”. Així, va indicar un d’ells, “no som del grup que es porta la plata fora del país”.
Cansats i esgotats després d’un llarg viatge, però contents. “Estem a casa”, van afirmar. Al final, era el que comptava.
Comentaris (1)