Quan a uns ens sona el despertador, prou d’hora, per enfilar el camí cap a Meritxell, d’altres ja fa estona que caminen. La sensació enguany és que hi ha més gent caminant que no pas l’any passat, encara que quan donem inici a la caminada, a les 5 del matí davant l’edifici administratiu del Govern, no es nota. A aquella hora fins i tot hi ha menys gent que un any enrere. No veiem els primers peregrins fins que no arribem a la plaça de l’Església d’Escaldes. Ara bé, quan arribem a Encamp ja es veu més moviment, força més que no pas la passada festa nacional, i alguns ja van de tornada. I anem ja acompanyats fins a Meritxell.

És un passeig de companyonia, en el que vas saludant a uns i altres, fins i tot sense conèixer-los de res. És un reconeixement a l’esforç i una salutació als qui comparteixen objectiu, encara que sigui amb finalitats diferents, perquè com deia, n’hi ha que pelegrinen per religió, d’altres per amistat i d’altres per andorranitat i tradició.

Un altre canvi que comentem amb els companys d’aventura i pelegrinatge en relació al dia de Meritxell del 2025 és l’elevat volum de trànsit que hi ha, per ser l’hora i el dia que és. Molt cotxes amunt i avall. No hi acabem de trobar explicació, més enllà que alguns potser han decidit gaudir del dia festiu a la platja, aprofitant que encara fa molt bon temps.

Arribem al Santuari al cap de dues hores de caminar a preu fet, quan la primera llum del dia comença a despuntar just per darrere de Meritxell. Abans d’assistir a la missa de l’aurora ens hem guanyat el cafè, i en acabar l’ofrena, com fan molt que pugen a Meritxell, comprem la nostra coca i comencem a desfer el camí per arribar a casa amb la satisfacció de qui ha complert.