A la meta, l’esperava una petita recepció, on hi havia familiars i representants locals, entre ells, la seva mare i el president de la junta local, que li ha fet entrega d’una bandera de la zona com a record de l’arribada.
La darrera etapa ha estat també la més curta del recorregut, amb una cinquantena de quilòmetres, tot i que no ha estat exempta de dificultats. A uns vint quilòmetres del destí, la bicicleta amb què havia completat pràcticament tota la travessia ha patit una avaria mecànica que l’ha obligat a canviar de bicicleta. Gràcies a l’ajuda de la Gemma, la seva dona, que l’ha assistit durant tot el recorregut, Moreira ha pogut continuar i arribar a Campo sense més contratemps.
Més enllà del repte esportiu, la ruta també ha deixat diverses anècdotes. Entre elles, allargar la ruta per trobar allotjament en alguns pobles de l’interior portuguès, fent que coincideixi amb la propietària d’un establiment que havia treballat a l’hotel Pol de Sant Julià, anys enrere
El balanç de l’experiència és clarament positiu. El ciclista assenyala que les primeres jornades van ser les més complicades des del punt de vista físic. L’onada de calor va marcar especialment la sortida des d’Andorra i els primers dies de ruta, mentre el cos s’adaptava a una activitat per a la qual admet que no havia fet una preparació específica. Amb el pas de les etapes, però, es va anar acostumant a la rutina diària de pedalar durant hores.
Si Espanya va resultar relativament accessible gràcies a una extensa xarxa de pistes, Portugal va presentar un escenari molt diferent. L’entrada per la regió de Trás-os-Montes va obligar a replantejar part del recorregut previst. Les pistes que inicialment havia marcat el navegador es van mostrar impracticables per al tipus de bicicleta que utilitzava, especialment en zones de forts desnivells i descensos tècnics.
“A Espanya vaig fer pràcticament tota la ruta per pista. A Portugal va ser just al contrari del que m’esperava”, explica. Forts desnivells, ascensos molt exigents i baixades complicades el van portar a optar majoritàriament per la carretera durant els prop de 200 quilòmetres finals del viatge.
Les darreres etapes l’han portat des de Miranda do Douro fins a Macedo de Cavaleiros, Murça i Amarante, abans d’afrontar el tram final cap a Campo. Entre els punts més exigents destaca el pas per la serra do Marão, amb jornades que van superar els 1.400 metres de desnivell acumulat.
Més enllà del repte esportiu, la ruta també ha deixat diverses anècdotes. Entre elles, allargar la ruta per trobar allotjament en alguns pobles de l’interior portuguès, fent que coincideixi amb la propietària d’un establiment que havia treballat a l’hotel Pol de Sant Julià, anys enrere.
Moreira també destaca el paper fonamental de la seva dona, Gemma, que ha fet de suport logístic durant tota la travessia. A més d’acompanyar-lo en bicicleta durant bona part de les etapes, es va encarregar de la logística diària i del vehicle de suport. De fet, calcula que ella mateixa ha recorregut prop de 500 quilòmetres durant el viatge.
Tot plegat ha permès culminar un repte que tenia al cap des de que es va instal·lar al Principat. Ara, amb l’objectiu assolit, admet que necessita descansar abans de plantejar-se una nova aventura similar. De moment, però, la satisfacció és evident: contra els pronòstics d’alguns amics o coneguts que dubtaven que pogués completar el recorregut, ha acabat demostrant que és possible unir Andorra i Portugal sobre dues rodes.
Comentaris (3)