Moya, de tot just 18 anys, era la segona vegada que ho intentava. Als càstings que es van fer la tardor passada també hi havia un altre andorrà, un pèl més gran, Àlex Orona. Aquest darrer no va tenir la mateixa sort malgrat que es tracta de dos perfils molt similars. Tots dos canten però fan moltes més coses. Ballar, per exemple. Les coreografies són un dels seus plats forts. Dels dos. Però només Moya és un dels onze, que en realitat seran deu, escollits per a ‘Eufòria’. Fa dies que el jove canillenc treballa fort i de valent per preparar-se per a la primera gala. En directe.
Divendres vinent i, en principi, té assegurat no quedar eliminat. S’ha de descartar l’onzè concursant, perquè només en poden quedar deu per a la recta final de la quarta edició del concurs. Però el deu i l’onze estan assenyalats. Ja van entrar a la fase final com a concursants en dubte i, per tant, entre ells dos s’hauria de decidir divendres vinent qui queda fora. Evidentment, de tot allò que no s’ha vist, Ian Moya, per contracte, per dir-ho d’alguna manera, no pot dir res de res. De la seva classificació en parla perquè ara ja ha sortit a la llum pública. Els representants del programa li van fer dir per la seva manera que accedia a la fase final del concurs.
Diu que va tan de bòlit que no s’ha pogut ni tan sols mirar els resums dels càstings que s’han emès, sigui a través de la petita pantalla, de la tele, vaja, sigui a través de les plataformes de 3Cat. “Estem fent molta feina. Però les sensacions són super bones. Portem així des de que ens van dir això dels càstings a finals d’octubre, preparant la nova temporada d’ ‘Eufòria’ amb moltíssimes ganes”, explica el jove artista. “I, a més, és tot un orgull. Un orgull poder ser el primer andorrà en entrar a ‘Eufòria’. És el segon cop que ho intento. Tota la feina que he estat fent durant aquests anys, amb la jove carrera que tinc, perquè al final són 18 anys, i entrar en un programa d’aquesta magnitud representa el que, per mi, és un somni perquè és el concurs perfecte per a mi, al que millor m’adapto.”
I especifica el per què de les seves paraules: “Es combina interpretació i cant i la llengua catalana, que és tot el que representa, al final, la meva faceta artística. Llavors, hi vaig amb moltíssimes ganes. Estic superconent, de veritat. Amb moltes ganes d’ensenyar a tot Catalunya el que puc aportar amb la meva veu i el tipus d’artista que soc”. I a partir d’aquí explica l’experiència dels càstings. “Els càstings van ser durs. Van ser tres dies. El primer dia havíem de portar dues cançons ‘a cappella’ davant del jurat. També hi havia una prova de ball, que és la prova on m’ho vaig passar millor, on vaig poder gaudir perquè també era la prova que en l'última edició, quan vaig fer els càstings, em va costar més. I aquest any és la que més he gaudit. I la prova d’interpretació, que també va ser molt xula.”
Més coses: “El segon dia ens vam posar per grups, per cantar una grupal, que va ser ‘Que no s’acabi’ de FigaFlawas, que va ser una experiència brutal. La vam haver de preparar en un només un matí i va ser tot un repte. Érem quatre nous. I quan va passar aquesta última fase, l’últim dia, vaig cantar ‘Paraules d’amor’ i vaig fer una versió mig en català, mig en francès.” Assegura que el tram viscut fins ara l’ha emocionat molt i el fa gaudir reviure el que van ser els càstings. “És un gran orgull. A més, va ser ma mare qui em va donar la notícia que estava classificat, que això és una de les novetats d’aquest any. En alguns casos van ser familiars els qui van comunicar el resultat. En el meu cas va ser la meva mare. Em va omplir el cor veure com ma mare em donava la notícia de què havia aconseguit el meu somni.” Eufòric, Moya. Feliç, Ian.
Comentaris