Durant el judici, l’estratègia de la defensa de Marley es va centrar a argumentar que els fets s’haurien produït en un context de baralla i sota una suposada legítima defensa o reacció impulsiva. La defensa sostenia que no existia una intenció prèvia de causar la mort a la víctima i que els fets van ser el resultat d'un enfrontament físic mutu.
El Tribunal rebutja aquesta versió en considerar provat que l’acusat va actuar amb intencionalitat directa. Per a les magistrades, l’atac es va emmarcar en un “motiu fútil” (article 132.º del Codi Penal portuguès), concepte jurídic que es refereix a un mòbil completament desproporcionat, trivial o irracional per a cometre un crim, fet que eleva un homicidi simple a la categoria d’homicidi qualificat.
Per entendre la pena final de 21 anys i mig, la sentència distingeix dos delictes independents comesos per l’acusat, situació que en dret s'anomena “concurs efectiu”. El concurs efectiu significa que una mateixa persona, mitjançant accions diferents, comet diversos delictes que s’han de jutjar i castigar per separat, en lloc de quedar absorbits en un de sol.
Per a les magistrades, l’atac es va emmarcar en un “motiu fútil”, concepte jurídic que es refereix a un mòbil completament desproporcionat, trivial o irracional per a cometre un crim
El Tribunal el condemna com a autor material de la mort de la víctima, fet que es tradueix en 21 anys de presó. La pena és especialment elevada perquè s’aplica un agreujant de la Llei d’Armes portuguesa (article 86.º). Aquesta norma estipula que si es comet un crim fent servir una arma blanca prohibida, el càstig d’aquest crim s’incrementa directament en una quarta part en els seus límits legals.
La condemna per tinença d’arma prohibida – en aquest cas, estipulada en 1 any i 2 mesos de presó – s’aplica de forma autònoma perquè el Tribunal ha provat que l’acusat ja portava el ganivet a sobre de manera il·legal abans de trobar-se amb la víctima. És a dir, el delicte de portar l’arma existia de forma independent al crim posterior.
Finalment, en lloc de sumar directament les dues penes (sumant 22 anys i 2 mesos), el sistema portuguès fa un equilibri conjunt de la gravetat dels fets — el que s'anomena ‘cúmulo jurídico’ — i fixa la condemna global en 21 anys i 6 mesos de presó efectiva. Com a mesura addicional, un cop complerta la reclusió, s’executarà l’expulsió de l’acusat de territori portuguès durant 5 anys.
En l’àmbit civil, tot i que la reclamació general dels familiars de la víctima s’havia valorat processalment en 758.960 euros, el Tribunal ha estimat parcialment la demanda i va fixar la indemnització en 226.960 euros.
Aquest import es divideix seguint un criteri legal estricte: 120.000 euros pel valor legal de la pèrdua de la vida (a repartir entre els progenitors), 100.000 euros pels danys morals patits pels progenitors, i 6.960 euros per les despeses justificades del servei fúnebre i la sepultura.
Per contra, la resolució absol l’acusat de pagar res a una tercera demandant, la germana, Andreia de Oliveira Gonçalves. El dret civil aplicat determina que, en cas de mort, la indemnització es restringeix prioritariament als familiars en línia directa (pares), quedant exclosos altres parents si les quanties màximes ja han estat cobertes.
Finalment, a l’espera de la resolució del recurs presentat per la defensa, les magistrades han reiterat que l’acusat ha de continuar en presó preventiva, on es troba des de la seva detenció l’abril de 2025. El Tribunal justifica de forma objectiva que, en haver-hi ja una condemna en primera instància tan elevada, el risc que l’acusat intenti fugir ara és molt més evident.
Així mateix, per assegurar-se que no hi hagi impunitat, s’ha ordenat de manera immediata la recollida de mostres biològiques de l’acusat per registrar de forma permanent el seu perfil a la base de dades nacional d’ADN criminal de Portugal.
Comentaris