En qualsevol dels quatre concerts -dimecres, dijous (havia de ser dilluns), divendres i dissabte- hi havia gent procedent del Principat. Molta gent. No fa pas tant, l’agost del 2023, per la festa major d’Andorra la Vella, els autors de ‘La gent que estimo’, ‘Sort de tu’, ‘Serem ocells’ o ‘Petar-ho’ entre moltes altres, van rebentar la plaça de les Arcades. A la plaça Guillemó, el dia del seu concert, no hi cabia ni una agulla. A l’estadi Lluís Companys, tampoc. Entre l’eufòria, la nostàlgia i alguna que altra llàgrima, els assistents coincideixen a destacar la magnitud d’un espectacle que ha servit per acomiadar un grup que, durant catorze anys, ha posat banda sonora a moltes etapes de les seves vides.

Una petita mostra d’andorrans o residents que hi han fet cap és suficient per comprovar com de transversal han estat els Oques Grasses. Edats, orígens, dedicacions professionals… Tot molt variat. La profunditat de les lletres han marcat, han colpit tots els fans d’Oques. I tant en els missatges com en els registres musicals, la varietat també ha estat clara. I els himnes que han composat, molts. Moltíssims. Perquè entre aquells que han acudit a algun dels concerts hi ha molts diversos temes que se citen com a peces de referència.

A Montjuïc, per exemple, no hi va faltar el cap de Govern, Xavier Espot. No pas com a dirigent polític si no com a seguidor del grup. Espot va veure el concert de lluny. En canvi, més a prop va viure els muntatges, sí, en plural, l’esportista lleidatana establerta a Sispony, Ares Masip. També educadora social, a banda de ciclista, Masip ha assistit als quatre concerts. Forma part de la ‘família Oques’. És amiga d’un dels instrumentistes del grup i això li va donar més via lliure que a d’altres assistents al concert. Als concerts. I en el darrer, va ser una de les que va enfilar-se a l’escenari. Per ballar -diu que li falta encara cintura- i per llançar confeti. 

“HAN TINGUT LA CAPACITAT DE REINVENTAR-SE SENSE PERDRE L’ESSÈNCIA”

Un dels milers d’assistents als concerts de comiat d’Oques Grasses es diu Xavier Espot Zamora. El cap de Govern també té les seves devocions musicals. I no va ser l’únic responsable d’un executiu d’una certa rellevància que va acudir a Montjuïc a veure la banda d’Osona acomiadar-se. També va assistir a un dels concerts el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa. Espot va passar volgudament molt més desapercebut. Va acudir a l’estadi de la capital catalana “amb la meva parella i uns amics”. “Jo estava a la pista i molt enrere, gairebé no veia l’escenari”, explica el mandatari governamental. 

Xavier Espot, que explica que la cançó que més li agrada dels Oques és ‘La gent que estimo’, assegura que el concert “va ser molt emotiu per a aquells que hem seguit el recorregut artístic d’Oques Grasses des de fa anys i que ens agrada aquest grup musical, perquè era el darrer concert que feien”. Espot recorda que “és el quart concert d’Oques Grasses al qual assistia, un dels quals va ser a Andorra” i “per a mi és un grup musical que ha tingut la capacitat d’evolucionar i reinventar-se sense perdre l’essència, i que transmet a través de les seves cançons felicitat i empatia, la qual cosa és més necessària que mai en els temps de polarització social que vivim”.

“LES SEVES CANÇONS M’HAN ACOMPANYAT EN MOMENTS BONS I EN ELS DOLENTS”

L’esportista i educadora social Ares Masip ha viscut el comiat d’Oques Grasses d’una manera molt especial. Forma part del nucli íntim d’amistats -quatre o cinc persones- d’un dels integrants de la banda. A Miquel Rojo, trompetista, el va conèixer fa dotze o tretze anys, quan ell tocava a Txarango i la lleidatana ara resident a Sispony formava part de l’equip que llavors liderava Alguer Miquel. “Vaig fer-los les fotos de tota una gira”, explica Masip. En saltar de Txarango a Oques, Rojo i Masip van desconnectar d’amistat. Però fa “quatre o cinc anys ens vam posar a pedalar” i van reprendre un contacte que ha estat molt intens. 

Ares Masip ha viscut molts concerts d’Oques. La relació musical amb la formació osonenca la va iniciar “quan vaig començar la carrera. Vaig anar a un concert a l’Apolo que el van titular ‘El nostre casament’” a partir del qual, van simbolitzar, contreien matrimoni amb el públic. La responsabilitat i el compromís havia de ser recíproc. D’allò en fa tretze anys i el grup “ha estat una part de la banda sonora de la meva vida. M’han acompanyat molts moments i amb moltes cançons diferents. M’han acompanyat en moments més bons i d’altres de més dolents”, recorda la ciclista.

És clar que en reprendre l’amistat amb Miquel Rojo, el vincle amb el grup es va intensificar. I d’aquí que ha pogut acudir… als quatre concerts! “Han estat molts anys, moltes emocions, tancaven una etapa i vam decidir que els havíem de fer costat, donar-los suport. Acompanyar-los.” I els amics més amics i les famílies dels músics “hem tingut un tracte preferent”, somriu Masip, que admet que no ha hagut de comprar entrada. L’amistat ha valgut pels quatre concerts i enfilar-se a l’escenari. 

No li va venir de nou, aquest dissabte, que hauria de tenir un paper una mica més protagonista que els altres milers d’assistents al concert. Els ho van dir durant la setmana. No recorda si durant el primer o el segon concert. En els tres primers, la part final, la ballaruga amb el John Brown, la compartien els músics amb voluntari. I van reservar el darrer dia per a amics i família. “Ens van enviar una invitació on ens deien on havíem d’estar, a quina hora i quines instruccions havíem de seguir.” “Va ser molt ‘xulo’ i emocionant”, admet Ares.

Mirant de contenir, diguem-ne, les emocions, l’esportista explica que “tècnicament els quatre concerts van ser idèntics”. Però en qüestió d’energia hi va haver tres fases diferents. El primer, el de dimecres, precedit per l’ajornament de la cita de dilluns i encara amb dubtes per la meteorologia, va tenir aquest component estrany encara que no absent d’energia. Dijous i divendres hi hauria hagut un relaxament dins de tot l’espectacle que el grup havia dissenyat i la nit de dissabte va ser l’explosió final. El súmmum. 

I si ha de triar una cançó, Ares Masip tria ‘Petar-ho’, especialment per un estrofa que diu: ‘Sóc la butterfly que no la palma mai.’ No cal dir, veient que diu la cançó, que com a mínim per aquesta frase, s’hi sent plenament reflectida. 

“OQUES FORMA PART DE LA BANDA SONORA DE LA FAMÍLIA”

L’Olalla Losada i la seva parella -Martí Alay- són uns fans d’Oques Grasses. I han transmès aquestes ganes per escoltar el grup català a la gran de les seves dues filles. La petita encara és molt petita. Sí, certament, Losada és actualment la cònsol menor d’Andorra la Vella. Però això no té res a veure ni amb Oques Grasses ni amb el fet que acudís a un dels concerts de la banda que s’acomiadava del públic. “Hi havia molta gent d’Andorra. Nosaltres vam baixar tota la família. Les cançons d’Oques ens han acompanyat durant la nostra ‘joventut’ i ara com a pares continuem escoltant-los! La nostra cançó, segurament a part de ‘La gent que estimo’, és també ‘Elefants’, ja que la nostra nena gran se la sap de memòria! Oques forma part de la banda sonora de la família i per això volíem acomiadar-los.”

“VAIG TROBAR UNA ENTRADA A DARRERA HORA, I SI LA VAIG TROBAR, HI HAVIA D’ANAR”

Quan van anunciar les dates dels concerts, Eva Tadeo va mirar de trobar alguna entrada. No ho va aconseguir i ja no hi va insistir. Per això quan “a última hora vaig trobar una entrada, vaig dir-me que si l’havia trobada era perquè hi havia d’anar”. I, sí, la també consellera comunal de Gestió de Talent i de Persones a Andorra la Vella, va assistir divendres al concert amb amics. Tant de Barcelona com d’Andorra. “El concert va ser molt emotiu” perquè Oques Grasses “van fer diferents cançons de la seva producció i ens van traslladar una mica a diferents moments. De la seva discografia i de la meva vida.” De fet, si tenia ganes d’anar al concert era, justament, perquè es tractava del comiat “d’un grup que havia suposat aquest acompanyament durant molts anys”.

El fet que fos en català hi afegia elements per ser-hi. I per gaudir d’un concert “molt bonic i emotiu”. I és que a l’estadi va poder “recordar moments que has viscut amb aquestes cançons”. I si parla de cançons, de temes d’Oques, cita “la típica de ‘Sort de tu’, que és preciosa i per això han acabat els concerts amb ella. I també ‘Córrer pels camps’ i ‘Elefants’”. Tadeo també destaca un altra fet a banda de l’emotivitat d’escoltar cançons que la transportaven a moments o fets concrets. Que hi va poder fer en un “ambient molt bonic, molt sa, molt tranquil, amb nens petits i famílies”.

“EM VAN APARÈIXER QUAN JO VAIG COMENÇAR A FORMAR LA MEVA FAMÍLIA”

La laurediana Júlia Barón explica que “fa un any, quan van sortir les entrades va ser impossible poder comprar-les i durant aquest temps vaig negar-me a comprar-les per revenda”. “Fa 15 dies van tornar a sortir entrades oficials i vam comprar-les de seguida!”. A partir d’aquí, la Júlia, que va ser aquest divendres a l’Estadi Olímpic de Barcelona amb la seva parella, l’Adrià, repassa alguns dels elements que l’associen a Oques Grasses. 

“Vaig descobrir Oques una mica abans del 2020 i van acompanyar-me durant la pandèmia i ja formen part de mi. Pel concert que van fer al Palau Sant Jordi al 2023 ja vaig comprar entrades un any abans i vaig anar-hi amb la meva parella, amb la qual teníem una filla, i ara ens feia també il·lusió poder-nos acomiadar d’ells, ara ja casats i amb dues filles”. “Del concert em quedo amb els moments on la música s’apaga i el grup dona veu a tot el públic que en forma d’agraïment no podem deixar de cantar a ple pulmó cançons com ‘La gent que estimo’ o ‘De bonesh’, i ells admiren des de l’escenari el sentiment, l’emoció i al final també tot el que han aconseguit amb la seva passió.” 

La Júlia assegura que “Oques per mi ha sigut un grup molt especial perquè va aparèixer quan vaig començar a formar la meva família, així que han fet la transició a aquesta etapa revolucionària i potser és dels primers grups que escolto on la lletra m’omple més que la música”. Quan se li demanen pel tema o temes que més l’han marcat del grup català, Barón manté que “qualsevol cançó és bona: ‘Inevitable’ i ‘Serem ocells’  del disc ‘Fans del sol’ que són de quan els vaig conèixer, i més íntimes com ‘Sort de tu’ o la immensa ‘La gent que estimo’, de l’últim disc, que no deixaria mai d’escoltar-les”. 

“ÉS UN GRUP QUE POSA PARAULES ALS NOSTRES PENSAMENTS”

Maria Moragues va viure el concert al qual va anar juntament amb la seva parella “amb molta emoció des del minut 0 i fins a l’últim moment. Riures, plors, balls i molt amor”. Si hagués de triar un moment del concert, cita aquells “on tot el public ballava ‘John Brown’, ‘Passos importants’ i els nervis del principi, quan van aparèixer i encara quedava tot el concert per gaudir”. Moragues té clar que el fet que Oques Grasses es tracta d’un “grup que ens ha acompanyat en molts moments de la nostra vida” va ser el que la va empènyer a baixar a Barcelona. I és que els osonencs, diu, són “un grup que sovint posa paraules als nostres pensaments”. I quan se li demana un tema que defineixi per a ella Oques Grasses, diu: “És difícil, però crec que ‘Inevitable’”.

“EM VA AGRADAR MOLT VEURE TANTA DIVERSITAT D’EDATS ENTRE EL PÚBLIC”

La Fiona Romero és una altra fan andorrana dels Oques Grasses. Havia d’anar al concert de dilluns que es va passar a dijous pel temps. “Va ser un regal d'una de les meves millors amigues, amb qui vaig poder compartir el concert. Inicialment, teníem les entrades per dilluns, però finalment el concert es va ajornar a dijous.” La Fiona va viure el concert “amb una barreja d’emocions. Molta il·lusió, moltes ganes i, sobretot, molta felicitat, però també amb un punt de tristesa. Oques Grasses és un dels meus grups preferits i saber que s’acomiaden i que ja no els tornaré a veure en directe em feia viure el concert d’una manera una mica més especial”.

Quan se li demana a Romero què destacaria del concert, explica que “una de les coses que més em va agradar va ser veure la diversitat d’edats que hi havia entre el públic. Des de nens petits fins a gent molt més gran, tots cantant i gaudint de la mateixa música. Em va semblar brutal veure com Oques Grasses aconsegueix connectar generacions tan diferents”. I també li va agradar “molt” que fessin “un recorregut per tota la seva discografia, combinant temes antics amb els més recents. Potser, pel fet de ser un comiat, m’esperava algun moment una mica més emotiu, però em quedo amb la felicitat d’haver pogut viure’ls una vegada més en directe”.

Per a la Fiona “Oques Grasses és un d’aquells grups que em fan passar per tots els estats emocionals. Són capaços d’arrencar-me un somriure, una llàgrima, fer-me sentir eufòrica o despertar-me una certa melancolia. I crec que això és precisament el que més m’agrada de la seva música: que em fa sentir”. Finalment quan se li demana amb quina peça de la discografia ‘oqueril’ es quedaria, Romero tria, “sense cap dubte, ‘Rellotge de fang’. És una cançó de fa anys que m’agrada especialment i que mai he tingut l’oportunitat d’escoltar en directe”.

“ÉS MOLT MÉS QUE MÚSICA, LES CANÇONS AMAGUEN MISSATGES MOLT PROFUNDS”

La Dolors (Loly) Artunedo és una funcionària de policia molt amant de la música i les tradicions. Com els seus fills. De fet, van ser ells “que em van proposar” anar al concert. I van comprar entrades, ja fa temps, pel dilluns. La meteorologia va obligar a reprogramar la cita i això ho va complicar una mica. “Vam de reorganitzar feina i estudis i fer el viatge d’anada i tornada el mateix dia”. “Pesaven mes les ganes de gaudir de la seva música en directe i de compartir aquesta experiència amb ells i sabent que era el seu últim concert. Per mi, la música també és això: crear records amb les persones que estimes i viure moments que després t’acompanyen sempre.” Per a Artunedo, el concert va ser ple d’emoció, d’energia. “Molt especial”. “I a sobre les cançons en català que jo valoro encara més”.

Del concert es queda “amb l’emoció de viure la música en directe, amb l’estadi ple, tota aquella gent cantant i aquella energia tan difícil d’explicar amb paraules. Però, sobretot, em quedo amb haver-ho pogut viure amb els meus. Perquè, més enllà del concert, el que realment queda són els moments compartits amb les persones que estimes”. I assegura que d’Oques Grasses “m’agrada aquesta barreja que tenen de bon rotllo, de bogeria, de llibertat i, alhora, de missatges profunds, si escoltes les lletres diuen molt, es nota que han estat escrites amb sentiments. Les cançons d’Oques Grasses tenen una cosa molt especial: semblen alegres i desenfadades, però moltes amaguen missatges profunds sobre l’amor, la vida, les relacions, la llibertat i la manera de sentir o viure”.

“Oques Grasses és molt més que música per a mi. Les seves cançons m’arriben molt endins perquè les relaciono amb vivències, moments i persones importants de la meva vida”, manté qui també ha presidit en una etapa anterior la Unió Pro-turisme d’Escaldes. I si ha de triar cançons concretes cita ‘Sort de tu’ “perquè me la va dedicar el meu fill en una etapa molt bonica, quan era Hereu. Jo li preparava tota la roba i tot el que necessitava, i ell sovint em deia ‘sort de tu’” i “‘La gent que estimo’, que és la cançó que jo dedico a les persones que més m’importen, a la meva família, amics i a la gent que forma part de la meva vida”.

“ORGULL QUE LA MÚSICA EN LA NOSTRA LLENGUA ARRIBI A AQUEST DELIRI MASSIU”

El Jordi Pintado va viure la cita amb “il·lusió i sobretot amb un sentit de transcendència”, conscient que estava formant part d’un esdeveniment especial. “Pels que som joves però ja no adolescents, és un grup que ha format part de la nostra vida des que tocaven només en festes majors”, explica. Tenia tan clar que no es volia perdre el comiat que, quan un amic el va deixar plantat a última hora, va convèncer una altra parella perquè l’acompanyés. I, si no ho hagués aconseguit, assegura que hi hauria anat sol “sense cap vergonya”. Més enllà de l’experiència personal, el que més li queda és l’orgull de comprovar “que la música en la nostra llengua pot arribar fins a aquest deliri massiu i col·lectiu”. En el seu cas, els moments més especials van arribar amb les cançons dels primers discos, com ‘Pedres als avions’, ‘Passos importants’ o ‘Cavall estable’.

“LES ENTRADES VA SER UN DELS MILLORS REGALS QUE ENS PODIEN FER”

Per a l’Anna Mata i l’Efrén Farré, l’experiència va tenir un component encara més sentimental. Una parella d’amics els va sorprendre regalant-los les entrades tot just una setmana abans del concert. “Va ser un dels millors regals que ens podien fer”, asseguren, encara emocionats per haver pogut acomiadar un grup que havien seguit durant anys. “Veure’ls l’última vegada a l’estadi va ser increïble”, recorden. La seva història també està lligada a una cançó concreta, ‘Sort de tu’, que va servir de banda sonora perquè l’Efrén demanés matrimoni a l’Anna, encara que fos de broma, “tres o quatre vegades”.

“HI VA HAVER MOMENTS DE TOT, DE MÉS ANIMATS I DE MÉS SENTIMENTALS”

La mateixa cançó és l’escollida per l’Aroa Fenández, resident a Andorra i que va compartir el concert amb les seves amigues de Sitges. Tot i reconèixer que Oques Grasses no ha tingut una transcendència especial en la seva vida, sí que és un dels pocs grups de música catalana que escolta habitualment. Per això, el comiat li semblava una ocasió que valia la pena aprofitar. “Va ser molt emocionant, amb moments de tot, des dels més animats fins als més sentimentals”, relata. Sobretot, es queda amb la possibilitat d’escoltar en directe les cançons que tantes vegades havien compartit entre amigues, aquesta vegada en un escenari molt diferent de les festes majors on ja havien vist actuar la banda.

“VEURE QUÈ ÉS CAPAÇ DE MOURE UN GRUP EN CATALÀ ÉS ENCORATJADOR”

D’altres van optar per una escapada llampec. El Marc va sortir d’Andorra a les tres de la tarda i, un cop acabat el concert, va tornar directament al Principat. Malgrat trobar a faltar algunes cançons més antigues i considerar que musicalment no es diferenciava gaire d’altres actuacions del grup, no dubta a qualificar l’espectacle amb un deu. “Veure el que és capaç de moure un grup en català és encoratjador”, destaca, impressionat per la capacitat d’omplir quatre vegades l’Estadi Olímpic. Tot i admetre que la banda no ha tingut un paper especialment important en la seva vida, es queda amb ‘Està guai’ com a cançó preferida.

“ÉS UN GRUP AMB EL QUAL PRÀCTICAMENT HE CRESCUT I HI HAVIA DE SER”

En canvi, per al Pau, que va assistir al concert de divendres amb el seu grup d’amics, el comiat sí que representava el final d’una etapa. Feia prop d’un any que tenien les entrades i no es volien perdre l’oportunitat de veure per última vegada una banda que els havia acompanyat durant l’adolescència. “És un grup amb el qual pràcticament he crescut i hi havia de ser”, explica. Més enllà de les cançons, però, el que més el va impressionar va ser la resposta del públic: “Trobo que és molt maco que tanta gent es trobi en un lloc per seguir un grup de música que, al final, són quatre xavals de la plana de Vic que toquen música en català”. Per a ell, aquesta mobilització també representa una aposta col·lectiva per la cultura pròpia. Si hagués de quedar-se amb una cançó, escolliria ‘La gent que estimo’, tot i que també reivindica ‘Serem ocells’ per la càrrega política de la lletra i les seves metàfores.

“OQUES REPRESENTA FESTA MAJOR, REPRESENTA ELS ESTIUS A CASA AMB ELS AMICS”

La Laura explica que “vaig anar-hi bastant a última hora, perquè fins fa una setmana no tenia entrada. A un dels germans n’hi sobrava una i coincidia amb això, que baixàvem a Barcelona i vaig anar amb ell. O sigui, vam fer un ‘mano-mano’ de germans”. Resident a Andorra ja des de fa uns quants anys, però originària del Maresme, recorda que va veure Oques Grasses al Cabró Rock i “sabia que segurament seria l’últim concert. I al final, mira, vaig acabar anant al darrer de tot. El d’aquest dissabte. I molt ‘xulo’”. La Laura explica, del concert, que la va colpir força que els músics s’emocionessin com ho van fer. Però ho entén perfectament, “te n’adones que per a ells han sigut molts anys, al final eren com un grup d’amics i deixar de tocar, que és el que has fet i que segurament has vist més temps els amics amb qui te n’anaves, que al final era una feina, però al final no deixaven de ser uns amics, els que tocaven amb tu, llavors, veure’ls emocionats va ser molt bonic”. I és que no s’esta de deixar anar un “molt guai molt guai” un rere l’altre. 

Parla de “l’espectacle en sí que van muntar” com de quelcom molt ‘xulo’ i repassa com de fort va iniciar-se el concert i “un moment pel mig que necessites abaixar el ritme, les pulsacions”. Però el fet que que afegissin un cor amb l’apartat de música de vent i de corda “em va agradar moltíssim, sonava molt bé”. I quan a la Laura se li demana què representa per a ella Oques Grasses afirma que “representa festa major, representa els estius a casa, amb els amics. Recordaré sempre fa anys, quan encara no tenien la fama que tenien, van omplir de gent al poble, o sigui, es va desbordar el parc on fèiem la festa major perquè ho van petar, o sigui, ja eren un fenomen des del principi i és, potser, un dels moments que recordaré haver-los vist al poble, a Tordera”. I si ha de dir una cançó que per a ella simbolitzi Oques, cita “el ‘Plora i riu’, pel significat de la cançó, o sigui, sortiré de les clàssiques d’aquests últims anys”.