Durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, Guillem Casal, ha estat contundent a l’hora de rebutjar la necessitat d’aquesta comissió. Segons Casal, “hi ha unes competències definides, el 90% de les quals depenen dels comuns a través dels plans d’urbanisme”, i ha apuntat directament a la cònsol major d’Escaldes-Engordany afirmant que Rosa Gili “ha tingut sis anys per fer aquests canvis al Clot d’Emprivat i no els ha volgut tirar endavant”, acusant-la d’haver “abdicat de les competències comunals que té”. El ministre també ha recordat que altres comuns han impulsat diverses modificacions dels seus plans urbanístics, reduint volumetria i edificabilitat, i ha assegurat que “si ho han fet ells, ho podia haver fet un altre”.
Paral·lelament, a la sala de premsa del comú d’Escaldes, i després de celebrar la darrera sessió de l’any, Gili contestava a la mateixa qüestió, responent a preguntes de la premsa. La cònsol ha anat més enllà i ha qualificat d’“ignorància” les afirmacions que atribueixen la responsabilitat a la corporació comunal actual. La cònsol ha explicat que els comuns tenen competències en urbanisme, però que“els projectes els aprova també el Govern”, i que precisament per això es va plantejar una comissió conjunta. “Dir que teníem totes les competències és no dir la veritat o buscar enganyar una mica”.
Gili ha recordat que el comú actual es va trobar amb una situació heretada. “A nosaltres les torres no ens han agradat mai, ens vam trobar ja amb uns drets que s’havien donat”, ha explicat, tot assenyalant directament Demòcrates. Segons la cònsol, el POUP es va modificar el 2018 sota un mandat anterior, i que des que ells van entrar al comú, han intentat reduir l’impacte i van aturar les noves construccions.
En aquest context, Gili ha denunciat que ara es vulgui atribuir al comú actual la responsabilitat de les torres i ha insinuat que el debat s’està escalfant amb la mirada posada en les pròximes eleccions. “Sabem que Escaldes serà una parròquia important a guanyar”.
La cònsol major ha defensat que la demanda d’una comissió ‘antitorres’ no respon a manca de valentia ni de coneixement, sinó a la voluntat de pensar “com serà el país per a les noves generacions” i de gestionar amb responsabilitat el que s’ha heretat. “Venim de veure unes manifestacions clares de membres molt rellevants que diuen que no els agraden”, ha apuntat, tot explicant que aquest van ser un dels motius pels quals van proposar crear aquesta comissió, perquè “si és tan clar que no les volen, s’ha d’actuar”.