Que no vagi a dormir a la presó, passa; però que no es presenti a les cites judicials no passa

La Batllia condemna per la via ràpida a tres mesos i mig de reclusió ferma a ‘l’intern que no volia ningú’, un andorrà de 47 anys amb múltiples problemes de reincidència 

Una imatge del centre penitenciari.

La Batllia ha condemnat per la via ràpida, a través d’una ordenança penal, l’home de 47 anys que les darreres setmanes està protagonitzant diversos incidents en no presentar-se a dormir a la presó en el marc de penes en semillibertat que té imposades. La condemna, que suposa que haurà d’estar-se tres mesos i mig de forma ferma i permanent a la Comella, no és pas pels reiterats incompliments en arribar tard al centre penitenciari o ni tan sols acudir-hi si no per desobeir diverses citacions judicials. Això ha molestat més els batlles.

El pres que no volia ningú: tres hores esperant al carrer per com s’aplica un protocol

I és que el mateix home va ser detingut la setmana passada per no presentar-se a la presó o acudir-hi sota els efectes de l’alcohol. I la pena nova que se li va imposar en cap cas va ser permanent. Al contrari, se li va imposar una nova semillibertat, amb la qual cosa això volia dir més temps, probablement, generant molèsties i dificultats en la gestió penitenciària, perquè els darrers temps ha estat un dels interns que, malgrat que no oposa normalment resistència i entén les situacions, ha generat diverses anomalies.

El ‘pres que no volia ningú’ torna a fer de les seves i ‘fuig’ de l’hospital sense escorta policial

És un ciutadà andorrà de 47 anys amb nombrosos problemes de reincidència, gairebé sempre causats per les seves addiccions, tant a l’alcohol com, també, a les drogues. De fet, hi ha hagut alguns cops que ha anat tant alcoholitzat al centre penitenciari, i amb retard o localitzat per la policia, que en lloc d’ingressar de directe a la cel·la se l’ha hagut de traslladar al centre hospitalari. I fins i tot en aquest marc, en almenys una ocasió, hi va haver un fort estira-i-arronsa perquè els responsables penitenciaris i els de l’hospital, i pel mig els policies que el custodiaven, van viure una forta tensió. 

Detingut per tornar a ser alliberat el ‘pres que no volia ningú’: no hi ha forma que compleixi

I és que es van anar passant, per dir-ho de forma col·loquial, l’intern dels uns als altres i va estar unes quantes hores en terra de ningú i al carrer. En una ocasió posterior, se’l va deixar a Urgències sense custòdia i quan es va despertar de la mona que dormia va demanar l’alta voluntària i va tocar pirandó. 

Etiquetes: