Muflones: objectiu zero (almenys als vedats)

Malestar entre els caçadors perquè es permeti als banders caçar les femelles del mufló en les reserves quan està considerat ara mateix un animal perjudicial i n’hi ha una sobre població

Per cada mascle de mufló hi ha sis o set femelles. ARXIU

De muflons, al conjunt del país, n’hi ha entre el doble i el triple d’isards. Força més de dos mil. Per cada mascle hi pot haver sis o set femelles. Cada vegada més, s’estan detectant muflons i, sobretot, muflones, en els vedats. I això fa que altres espècies en marxin. Com l’isard, un animal molt més senyor i primmirat que per allí on passa una bèstia bruta com el mufló ja no s’hi acosta. L’objectiu, pactat entre els diferents actors que intervenen en la cinegètica del país, és aconseguir eradicar el mufló, almenys, de les reserves.

 

La sobre població existent de muflons -una espècie no autòctona, introduïda- els empeny cap a tot arreu. Les reserves en comencen a estar plenes. Al Comapedrosa, per exemple, on anualment es podien comptar una vuitantena d’isards pel cap baix, enguany se n’hi han vist només cinc. En bona part, la presència del mufló els foragita. D’aquí que s’hagi autoritzat els banders a fer tirades concretes. Però això ha obert la caixa dels trons. El malestar per aquesta decisió es fa més que evident en molts caçadors. ¿Per què els banders sí, i els caçadors no?

El cérvol comú o una espècie a extingir

Els agents del cos de banders acaben de ser autoritzats a fer actuacions puntuals o tirs nocturns per regular l’espècie del mufló (Ovis musimon) als vedats de caça d’Enclar, de Xixerella, de la vall de Ransol i del parc natural de la Vall de Sorteny. Aquest permís fa només referència a les femelles. Que són les que n’hi ha més i, a més, les que es reprodueixen. A Patrimoni Natural, ara mateix l’esmentada espècie està catalogada com a perjudicial. No només fa fugir altres exemplars d’altres espècies. També danys el terreny per on passa, moltes vegades.

Els plans de caça respecte del mufló queden lluny de complir-se -només s’abaten entre el 60 i el 70% de les peces que es permeten- i, a més a més, es comença a tenir cada cop més clar que és un animal que pot arribar a ser portador de pestivirus

Fins ara, els plans de caça respecte del mufló queden lluny de complir-se -només s’abaten entre el 60 i el 70% de les peces que es permeten- i, a més a més, es comença a tenir cada cop més clar que és un animal que pot arribar a ser portador de pestivirus. La cabana de mascles està relativament sota control perquè són molts els caçadors que els veuen com a trofeus. La femella és diferent. I haver de fer tots els tràmits oportuns (i pagar) per poder caçar una muflona no sempre és evident.

Però que es permeti als banders caçar -fins i tot amb tirs nocturns- i que no s’alliberi l’espècie per als caçadors s’ha posat molt malament en aquest col·lectiu. Diversos amants de la cinegètica consultats creuen que una vegada s’ha pactat -amb representants de l’administració inclosos- que l’objectiu és que el mufló no entri a les reserves i que el nombre d’exemplars s’ha de reduir de manera molt considerable, el que caldria és obrir la captura, almenys de les femelles de mufló, de forma generalitzada i gratuïta.

Almenys, durant una temporada. Fins que es doni per regulada una espècie que ara mateix es creu més perjudicial que beneficiosa. I que està obertament descontrolada. D’aquí que els banders lamentin que només es permeti fer certes pràctiques als banders. Que val, que potser els vedats, sí. Però si s’obre al conjunt del terreny cinegètic comú potser les muflones ja no arribarien a envair les reserves. I no farien el mal que suposadament estan fent.

Etiquetes: