Les ‘instruccions’ que hi ha al Principat és que el cérvol és una espècia digna d’exterminar, per dir-ho d’aquesta manera, perquè el seu comportament acaba fent malbé els boscos i resulta tota una amenaça, per exemple, per als cantaders de gall de bosc. A més, la convivència amb altres espècies més apreciades al país com pot ser els isards és altament complicada i, en conseqüència, els caçadors tenen via lliure per abatre’ls.
La situació andorrana no és extraordinària. En poblacions properes com ara Taús, o en zones no tan llunyanes del Principat com Sort i els seus voltants, la presència del cérvol hi és. I els caçadors també surten a caçar-lo com a mètode de regulació de l’espècie o, més encara, com a combat d’un animal que “no es vol”, que és el que passa a Andorra i el que considera Patrimoni natural. D’aquí que en temporada de caça, al Principat, el cérvol es pot abatre lliurement sense necessitat d’anelles ni de pagar cap suplement. No hi ha pla de caça.
El fet que sigui un animal vistós i que sovint els seus exemplars disposin d’una bona cornamenta els fa peces d’un cert interès per als caçadors. Tot i que no se’n cacen en excés. El primer any que es va donar via lliure per abatre’ls, se’n van matar un parell. A Pal i a Soldeu. En els boscos de la població canillenca és on se n’han ‘enxampat’ força més recentment i encara fa més poc els caçadors han abatut cérvols a Ordino, en zones com ara Encodina. En qualsevol cas, el cérvol és una espècie que es vol extingida. Almenys en territori andorrà.
Comentaris (9)